Amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca de les diferents àrees de Foment del Treball, des de la revista “F de Foment i Fepime” us aproparem de primera mà la feina que es fa des de l’entitat a través d’entrevistes amb els professionals que lideren cada àmbit.
Comencem conversant amb el Director de l’Oficina de Riscos Laborals de Foment el Treball, César Sánchez.
Quina és la tasca principal de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL)?
Els eixos centrals de l’actuació de la OPRL s’articulen en un servei d’assessorament tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals, en l’elaboració d’eines preventives que faciliten la integració preventiva en la gestió de la seguretat i salut laboral, en un conjunt d’activitats d’informació que desenvolupen temes d’actualitat i que permeten adquirir nous coneixements per a la millora de la seguretat i salut laboral, així com en el foment i incentivació de “bones pràctiques preventives” que serveixin com a exemple motivador per a altres empreses.
D’altra banda, des de l’OPRL també desenvolupem una important tasca representant Foment i els interessos de les empreses en matèria de prevenció de riscos laborals en els diferents òrgans de participació institucional existents a nivell estatal, autonòmic i local en aquesta matèria, com per exemple a la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, a la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Consell de Relacions Laborals o al Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona.
Quins serveis oferiu als socis de Foment del Treball?
Donat el caràcter confederal de la nostra organització, els nostres interlocutors són empreses de diferents grandàries i sectors. Això ha suposat que el nostre Departament hagi diversificat els seus productes i serveis per a poder donar resposta a les necessitats de totes elles. De manera que, depenent del tipus de servei, és demandat més per unes que per unes altres.
Per exemple, els destinataris preferents de les tasques d’assessorament són pimes, ja que representen el 98% del total d’empreses i, a més, són les que tenen majors dificultats a l’hora d’implementar la prevenció de riscos laborals. No obstant això, determinades guies i/o aplicacions informàtiques són demandades per empreses de major grandària que tenen estructures preventives superiors i més especialitzades.
La tasca de la OPRL es concreta en un conjunt de serveis, activitats i productes gratuïts per a les empreses de Catalunya com son:
- Servei d’assessorament tècnic
La OPRL posa a la disposició de les empreses un servei d’assessorament tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals, a través de consultes telefòniques o correu electrònic.
L’assessorament per telèfon o correu electrònic permet a les empreses efectuar qualsevol tipus de consultes i dubtes en matèria de seguretat i salut laboral, tant en temes legislatius com de gestió, mesures de prevenció, documentació necessària, etc.
- Activitats i serveis d’informació
La OPRL realitza activitats i productes d’informació relacionats amb la prevenció de riscos laborals amb l’objectiu de desenvolupar una autèntica cultura preventiva en les empreses i incrementar la conscienciació i sensibilització en matèria de seguretat i salut laboral.
Les activitats i serveis d’informació es concreten en la celebració de jornades de PRL –que possibiliten el debat i la reflexió sobre temes d’actualitat en matèria de seguretat i salut laboral–, l’edició d’un butlletí electrònic mensual i una revista monogràfica dedicada íntegrament a la prevenció de riscos laborals –que permet mantenir informat a socis, subscriptors i interessats sobre l’actualitat en matèria de seguretat i salut laboral–i la realització de campanyes de sensibilització.
Dins de les activitats d’informació voldria destacar la creació del Fòrum Professional de PRL, la finalitat del qual és impulsar la millora de la prevenció de riscos laborals en les empreses i fomentar-la en el conjunt de la societat a través de l’intercanvi de coneixements, la reflexió i l’aprenentatge continu.
I, finalment, voldria esmentar els Premis ATLANTE, que pretenen incentivar a empreses catalanes cap a la millora contínua de la seva activitat preventiva.
- Elaboració d’eines preventives
La OPRL elabora eines preventives orientades a tècnics de PRL, comandaments intermedis, gerents, etc. per a facilitar la implementació de la prevenció en la presa de decisions i en l’activitat diària de les empreses.
Des de la seva creació fa vint anys, la OPRL té entre els seus objectius col·laborar amb els diferents sectors i branques de l’activitat econòmica per a contribuir a una millor i més efectiva implementació de la seguretat i salut laboral de les petites i mitjanes empreses.
En aquest sentit, algunes de les accions, productes i serveis s’han dut a terme amb la col·laboració i participació dels gremis, associacions i organitzacions empresarials més representatives dels sectors sobre els quals es pretenia incidir.
Aquests sectors han estat el de la distribució d’aliments i begudes, el del transport per carretera, el de la dependència, el de la fusta, el de la construcció i l’agrari, entre d’altres.
A més del desenvolupament d’eines preventives específiques per a determinats sectors i branques de l’activitat econòmica, també elaborem productes i activitats que desenvolupen àrees temàtiques i especialitats preventives específiques. En aquest sentit la OPRL ha elaborat eines específiques per als col·lectius d’especial sensibilitat –treballadors amb discapacitat física, sensorial i intel·lectual, treballadors immigrants, etc.– i eines específiques per al desenvolupament de les especialitats o disciplines preventives –seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i medicina del treball–.
Tota la informació sobre els serveis, informació i eines preventives elaborades per la OPRL de Foment del Treball estan disponibles a través de la seva pàgina web: http://prl.foment.com/
Quines són les peticions i dubtes que més us traslladen les empreses?
Des de que vivim immersos en aquesta terrible pandèmia, el tema més recurrent en les consultes que rebem son els relacionats amb la gestió de la COVID-19 en els centres de treball. Ha sigut un any molt intens en el que els serveis de prevenció de riscos laborals han estat cridats a col·laborar amb les administracions sanitàries amb la finalitat de fer front aquesta crisi sanitària. La incertesa de la situació, els canvis constants en la normativa i els criteris d’aplicació, així com la manca de material i equips de protecció han fet que la nostra activitat s’hagi centrat al llarg d’aquest últim any en donar suport a les empreses en aquest tema.
D’altra banda, fins l’arribada de la COVID-19, entre els temes més preguntats per les empreses catalanes, destaquen els relacionats amb la gestió de la prevenció, els vinculats a les especialitats preventives, els de formació en prevenció de riscos laborals i els relatius a la modalitat organitzativa. També resulta destacable l’interès per les activitats productes i serveis desenvolupats per l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball.
Les empreses catalanes estan al dia en matèria de riscos laborals?
En els últims 20 anys, els empresaris han hagut d’adaptar-se a diversos canvis econòmics i socials que estan transformant el món del treball i que, a vegades, han tingut efectes significatius sobre la seguretat i salut en el treball.
Les empreses, per a adaptar-se a aquesta nova realitat, han pres consciència que el lideratge en el mercat no pot separar-se de la integració de la prevenció de riscos laborals en la gestió diària de les organitzacions.
El principal canvi cultural de les empreses en matèria preventiva s’ha reflectit en una major sensibilització respecte a que l’adopció de mesures preventives redunda en un increment de la productivitat i en una major qualitat de l’ocupació.
Les organitzacions han constatat que les inversions realitzades en prevenció de riscos laborals, es tradueixen en un estalvi de costos (sancions, indemnitzacions, costos derivats de la reparació dels danys, etc.) i en un increment del rendiment, l’eficàcia i la competitivitat de l’empresa.
Aquest canvi de cultura preventiva de les organitzacions, s’ha materialitzat en una progressiva i sostinguda reducció de la sinistralitat laboral. La incidència d’accidents de treball en jornada de treball ha disminuït progressivament des de l’any 2008. En general, en tot el període, la disminució s’ha produït en les tres catalogacions de gravetat: l’índex d’incidència dels accidents greus ha disminuït un 60%, els mortals un 50% i els lleus un 45%.
Les dades posen de manifest que durant el transcurs d’aquests anys, els entorns de treball segurs s’han arrelat fermament en el conjunt del teixit productiu i han passat a formar part de l’estratègia empresarial, consolidant-se un profund canvi de cultura de les organitzacions en matèria de seguretat i salut laboral.
Les empreses inverteixen suficient en prevenció de riscos?
Parlar de suficiència de recursos mentre es continuïn produint accidents de treball per falta de mesures de seguretat resultaria bastant paradoxal. No obstant això, considero que les empreses han fet i continuen fent grans esforços a mantenir i fins i tot incrementar les seves inversions en aquesta matèria, encara que les inversions no cal valorar-les simplement per la quantitat invertida sinó per la seva eficàcia i també per la seva eficiència. Encara que pugui semblar contradictori, fer bé les coses en prevenció de riscos laborals, integrant la prevenció en la gestió de l’empresa, pot suposar una disminució de les inversions.
Com s’han adaptat les empreses en matèria de riscos laborals durant la pandèmia?
Des de l’inici d’aquesta crisi sanitària, les empreses i especialment els seus serveis de prevenció de riscos laborals han estat cridats a cooperar amb les autoritats sanitàries, adaptant la seva activitat i recomanacions amb l’objectiu general de limitar els contagis de SARS-CoV-2. Durant tot aquest període les empreses han fet un important esforç per donar resposta a aquesta crida a la cooperació, arribant fins i tot, moltes d’elles a modificar les seves estructures i processos productius per a donar resposta a la falta d’equips, material sanitari i equips de protecció que sofria el nostre sistema sanitari davant el col·lapse pel pic de contagis per coronavirus.
Les empreses han assumit i demostrat la seva capacitat solidària i de conjuminar voluntats per intentar sortir d’aquesta crisi el més aviat possible. De fet, les empreses que en tot moment han continuat prestant serveis declarats com a essencials, han fet un doble esforç, d’una banda per mantenir aquesta activitat, considerada essencial per al nostre dia a dia i, per un altre, per continuar vetllant per la seguretat i la salut dels seus treballadors, a través de la implantació de les pautes i recomanacions formulades per les autoritats sanitàries, que s’han anat succeint i actualitzant de manera urgent i precipitada.
Gràcies a la implicació i esforços de les empreses en la implantació d’aquestes mesures, el número de brots (agrupació de 3 o més casos amb infecció activa en els que s’ha establert un vincle epidemiològic) que es produeixen en els centres de treball és molt menor que el número de brots que es produeixen en l’àmbit social i familiar.
Les empreses han invertit molts recursos en l’adopció d’aquestes mesures preventives. Els costos que han de suportar són molt elevats, pel fet que aquesta situació s’està prolongant en el temps i el difícil control dels brots epidèmics i especialment si es té en compte la delicada situació econòmica en la que es troben moltes d’elles.
Per aquest motiu, des de l’OPRL de Foment hem desenvolupament un estudi que s’ha elaborat mitjançant un qüestionari que han respòs 152 empreses amb domicili, seu social, delegacions o centres de treball ubicats a Catalunya i que posa de manifest els esforços realitzats per les empreses per al desenvolupament segur de l’activitat econòmica i la prevenció del contagi.
El coronavirus ha accelerat la implantació del teletreball. Quins factors cal tenir en compte per mantenir la salut laboral treballant des de casa?
Efectivament, la situació ha accelerat la implantació d’un teletreball que en moltes ocasions ha sigut precipitat, improvisat i obligatori per la conjuntura que estem vivint. Ara bé, hem de distingir aquesta situació excepcional que, gràcies a la bona predisposició d’empreses i persones treballadores, ha servit per donar continuïtat a moltes activitats productives, del que veritablement es el teletreball i per al que recentment disposem d’un nou marc normatiu on es regula aquesta modalitat de treball mitjançant el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.
Per tant, les empreses que vulguin mantenir aquesta modalitat de treball hauran d’estudiar els factors de risc específics i realitzar les seves preceptives avaluacions de riscos laborals derivats del teletreball en les que els riscos ergonòmics i psicosocials tindran una major prevalença.
Resulta clau que, donat que en aquesta norma el legislador no ha fet cap esment específic a la qualificació d’accident de treball en el treball a distància, quanta més informació disposi l’empresari millor podrà garantir la seguretat dels seus treballadors, delimitar el seu àmbit de responsabilitat i delimitar la presumpció de laboralitat en cas d’accident.
La digitalització i la innovació constant de les empreses tenen també un efecte en la prevenció de riscos?
Les noves eines tecnològiques estan ampliant els canals d’informació i comunicació disponibles, la interacció entre equips i el treball col·laboratiu, permetent l’aprenentatge interactiu i l’aprofitament dels recursos amb major eficiència. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan produint un canvi de paradigma en les formes de treball i la revolució tecnològica està transformant la societat del segle XXI, d’igual forma que la revolució industrial va modificar la societat del segle XIX.
La prevenció de riscos laborals no ha de romandre al marge d’aquesta revolució tecnològica i les organitzacions han d’adaptar-se a aquest nou desafiament i aprofitar les oportunitats que ofereixen les TIC per a perfeccionar la gestió preventiva.
La utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ofereixen múltiples oportunitats per a optimitzar la utilització de recursos amb major eficàcia i eficiència. Aspectes relacionats amb la coordinació d’activitats empresarials, la vigilància de la salut, la gestió de dades usades en el Big Data relatius a la seguretat i salut dels treballadors, etc. poden ser susceptibles d’optimització mitjançant l’ús de TIC’s. Però hem de tenir en consideració que malgrat disposar de la tecnologia i el programari necessari per a gestionar les dades recopilades i per a realitzar el tractament estadístic de les dades obtingudes en matèria de seguretat i salut laboral, existeixen barreres legals que impedeixen la correcta compilació i anàlisi de la informació obtinguda, que és necessari modificar si es vol optimitzar la utilització d’aquests recursos.
D’altra banda, també hem de tenir en compte que els riscos emergents als quals ens enfrontem vindran determinats per l’evolució de les nanotecnologies, l’envelliment de la població, les noves tecnologies de la informació, etc. i que els riscos de seguretat i higiene industrial es veuran forçosament reduïts per la substitució d’un parc de maquinària molt més segur, així com per l’automatització de molts processos productius, considero que ens trobarem amb una major prevalença de riscos relacionats amb els trastorns musculoesquelètics i psicosocials.
Tenint en compte que els factors de risc que els generen són molt més complexos, ja que el nombre de variables que poden originar-los és elevat i la determinació del grau de predomini d’aspectes relacionats amb l’esfera individual o personal del treballador enfront del grau d’influència de les condicions de treball resulta molt complexa, em fa pensar que el futur de la recerca i de les actuacions en matèria de seguretat i salut laboral aniran encaminades a la inclusió d’estratègies molt més holístiques que aniran més enllà del mer control de les condicions materials de treball, incorporant la promoció d’hàbits saludables, així com, millorant les condicions per a aconseguir l’adaptació dels llocs de treball a les característiques de les persones treballadores.
Comments are closed.