- «1.264.000 treballadors van trigar a recuperar la seva salut 26 dies més del necessari a Espanya a 2023», afirma Fernando Casado, president de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) al FEm Llobregat
- AEBALL proposa diverses accions per combatre l’absentisme: implementar programes de prevenció, millorar la comunicació entre empreses i mútues, fomentar entorns laborals saludables, establir programes de seguiment i involucrar a professionals de la salut
El Fòrum Empresarial del Llobregat ha celebrat avui un Desdejuni amb Fernando Casado, president de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT), qui ha presentat l’associació com a representativa de totes les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, el seu paper i perspectives i ha ofert a les persones assistents la seva visió sobre un dels temes que més preocupen en l’àmbit empresarial: l’absentisme. L’esdeveniment ha estat presidit per Santiago Ballesté, president d’AEBALL, qui ha posat en relleu l’excel·lent treball que realitzen les Mútues i el gran servei que presten a les empreses en el seu dia a dia.
Casado ha afirmat que en 2023 a Espanya, va haver-hi va haver-hi més de 8 milions de processos d’Incapacitat Temporal (IT) per malalties i accidents no laborals. Això va representar un cost de 25.326 milions d’euros i un increment de la despesa en un 74% en els últims cinc anys. El president d’AMAT també ha compartit la dada que ”1.264.000 treballadors triguen a recuperar la seva salut 26 dies més del necessari”. L’estimació per a 2024 és que hi hagi més de 9 milions de processos de baixa (el que representa un increment del 10,65% respecte a 2023). També s’estima que la despesa sigui superior als 28.500 milions d’euros (el que suposa un increment del 14,12% respecte a 2023).
El president de AMAT també ha afirmat que en 2023, a Espanya, 1.264.739 treballadors que han sofert un procés de Contingència Comuna diagnosticat com a patologia traumatològica, triguen a recuperar la seva salut 26 dies més que si haguessin estat tractats per la Mútua i 315.593 Treballadors triguen 10 dies més a recuperar la seva salut, en aquestes patologies, a Catalunya.
Casado ha exemplificat el possible estalvi de les baixes laborals per Incapacitat Temporal per Contingència Comuna (ITCC) en 2023 assegurant que “si els treballadors haguessin rebut assistència sanitària integral i l’alta mèdica en els Centres Sanitaris de les Mútues, es podrien haver estalviat més de 2.637 milions d’euros a Espanya, dels quals 1.654 són amb càrrec als comptes públics de Seguretat Social i altres 983 són amb càrrec directe a les empreses. A Catalunya, aquest estalvi ascendiria als 313 milions d’euros, dels quals 197 són amb càrrec als comptes públics de Seguretat Social i altres 116 són amb càrrec directe a les empreses”.
Al el Desdejuni, Casado també ha informat que s’ha consensuat un Conveni entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Mútues i AMAT, que consisteix a facilitar a tots els metges Inspectors-avaluadors l’accés telemàtic a les històries clíniques de les persones treballadores assegurades en les Mútues. Aquest conveni també facilita l’accés per part dels metges de les Mútues als informes i dictàmens mèdics que emetin els metges Inspectors-avaluadors.
Ballesté ha recordat que l’absentisme laboral és un problema que no sols afecta a les empreses, sinó que també repercuteix en les mútues i, en última instància, en la Seguretat Social. “La realitat és que l’absentisme, en la seva forma actual, s’ha convertit en un problema que no podem continuar suportant. Els costos són massa elevats i, si continuem així, les conseqüències seran insostenibles. És un atemptat contra la productivitat del país”, ha afirmat.
El president d’AEBALL i el Fòrum Empresarial del Llobregat ha indicat que els accidents laborals s’han reduït mitjançant la prevenció de riscos, però és en les baixes per malaltia on està el gruix de l’absentisme, amb un creixement exponencial des de l’any 2020. “Una de les arrels d’aquest problema radica en l’ús inadequat de la Incapacitat Temporal (IT). Cada vegada és més comú escoltar frases com he agafat la baixa, quan en realitat hauríem de parlar de he demanat la baixa. Aquest canvi de llenguatge reflecteix una percepció que, com a societat, necessitem corregir”, ha matisat Ballesté. “L’absentisme no ha de ser vist com una opció, sinó com una circumstància que hem d’emprar amb responsabilitat. En cas contrari, fent un mal ús, es provoquen situacions injustes i ambients enrarits en les empreses”, ha afegit el president de la patronal.
En aquest sentit, Ballesté ha indicat que “és crucial que abordem l’absentisme amb sensibilitat. Hem de centrar-nos en la salut de les persones, no en les seves circumstàncies individuals. Per a això, és fonamental identificar què ho provoca i adoptar mesures que ens ajudin a reduir-ho. Aquí és on la col·laboració entre tots els agents implicats es torna essencial. Necessitem un enfocament conjunt per a resoldre aquesta problemàtica”.
El president d’AEBALL ha proposat algunes accions concretes, com la prevenció de riscos psicosocials, la millora de la comunicació entre empreses i mútues, el foment d’entorns laborals saludables, la implementació de programes de seguiment i la col·laboració amb experts/es en salut laboral.
Respecte a la prevenció de riscos psicosocials, Ballesté ha indicat que “la creixent incidència de baixes relacionades amb la salut mental exigeix la nostra atenció immediata. Hem de conscienciar a tots els actors sobre la importància de la prevenció de riscos psicosocials. Implementar programes de formació i sensibilització pot marcar una gran diferència”. A més, ha indicat que és vital que existeixi una comunicació fluida i efectiva entre les empreses i les mútues ja que, segons la seva opinió, un diàleg obert permetrà identificar patrons d’absentisme i buscar solucions conjuntes. D’altra banda, el president de la patronal ha proposat fomentar entorns laborals saludables. “Igual que hem aconseguit reduir els accidents laborals mitjançant la prevenció, hem de fer el mateix amb les baixes per salut mental. Invertir en la promoció d’un ambient de treball positiu, que fomenti el benestar emocional, és essencial per a disminuir l’absentisme”, ha puntualitzat. També “proposo que s’estableixin programes de seguiment per a aquells empleats/des que han estat de baixa. D’aquesta manera, podem oferir el suport necessari i facilitar la seva reintegració al treball, evitant l’abandó i la cronicitat de la situació”, ha afirmat Ballesté. Finalment, el president d’AEBALL ha destacat que “involucrar a professionals de la salut en l’elaboració de polítiques i programes relacionats amb l’absentisme pot garantir que les nostres accions siguin efectives i ajustades a les necessitats reals dels/les nostres treballadors/res”.
En aquesta línia, el president d’AMAT també ha proporcionat propostes de millora per a la gestió i el control de la ITCC. Una d’elles ha estat Assistència Sanitària integral i emissió d’altes mèdiques en les Mútues en la ITCC en Patologies Traumatològiques. Una altra possible solució per a reduir l’absentisme, és la d’evitar l’establiment de complements i millores en la prestació per ITCC o, si és el cas, suprimir-los o tractar de reduir-los, en els Convenis Col·lectius. Finalment, Casado ha proposat rebaixar el percentatge que s’aplica a la base reguladora per al càlcul de la prestació de ITCC, això sense perjudici de ponderar-ho en funció de la gravetat de la malaltia o accident del treballador, així com de la seva avaluació temporal.
M. Rosa Fiol, vicepresidenta d’AEBALL, ha recalcat la importància de revisar el sistema de complement a les baixes que estableixen als convenis, i ha afegit que la flexibilitat horària per la conciliació podria rebaixar l’impacte de les baixes.
El Desdejuni ha finalitzat amb una conclusió: l’absentisme és un desafiament que s’ha d’enfrontar amb determinació i unitat. Treballant junts, es poden trobar solucions que beneficiïn a les empreses, a les mútues i, sobretot, als treballadors/es. Amb un enfocament proactiu i col·laboratiu es pot reduir l’absentisme i millorar la qualitat de vida laboral de tots/es.
El Fòrum Empresarial del Llobregat continua amb la seva programació de Desdejunis amb destacades personalitats del món de l’economia, l’empresa i la política: Pere Macias, Comissionat de la Generalitat de Catalunya per coordinar el Traspàs Integral de Rodalies (6 novembre) i Raúl Alvarín, Director del Consorci per a la Reforma de la Granvia a L’Hospitalet de Llobregat (27 novembre).
Comments are closed.