L’Agrupación Española del Género de Punto (AEGP) és una associació professional voluntària d’àmbit estatal que té com a objectiu impulsar la competitivitat de les empreses associades, a través del foment, la defensa i la representació dels seus interessos laborals, professionals i econòmics i mitjançant una oferta de serveis especialitzats que els permeti millorar-ne la posició a l’entorn.
Des de principis del segle XX, l’Agrupació combina la seva llarga trajectòria al sector tèxtil i del gènere de punt amb l’esperit innovador i dinàmic del seu equip professional, fet que la converteix en una entitat de referència al sector.
Parlem avui del sector tèxtil amb Juan Canals, president de l’Agrupación Española del Género de Punto des del 1995.
Quantes empreses es dediquen actualment al gènere de punt?
A nivell Estatal tenim censades 700 empreses fabricants de gènere de punt que ocupen aproximadament uns 10.000 treballadors; gairebé la meitat del total estan ubicades a Catalunya. Històricament el gènere de punt era només una especialitat de la indústria tèxtil, però amb el temps s’han difuminat els espais perquè les empreses han ampliat la seva gamma de productes. Tenim associats de tots els tipus i també un acord associatiu permanent amb MODACC, que és el clúster català de la moda.
L’AEGP és una associació d’àmbit espanyol però on destaca especialment la presència catalana, sobretot en comarques com l’Anoia i el Maresme. Som membres fundadors de la Confederació d’Indústries de la Moda d’Espanya (Moda España).
Com han viscut les empreses del sector la crisi provocada per la pandèmia?
Els anys 2020 i 2021 han estat complicats. Calculem que hi ha hagut una pèrdua de vendes de l’ordre d’un 20% que ja es va recuperant. Durant aquest temps hem treballat amb molt d’èmfasi en dues línies: d’una banda, que no baixessin les exportacions i, de l’altra, que les empreses estimulessin la venda online.
Totes les fires presencials es van anular però vam crear un market place on ajuntàvem diferents plataformes de venda d’arreu del món perquè els nostres productors i marques tinguessin presència en aquest entorn més global. I ha funcionat: la venda online ha anat molt bé i les exportacions s’han mantingut molt millor que les vendes nacionals.
Ara estem en una fase de recuperació però encara no hem arribat als nivells de 2019. Esperem poder arribar-hi aquest any 2022 si no tenim sorpreses com les bèl·liques a Ucraïna.
Les empreses han patit molt i moltes d’elles s‘han endeutat; han fet esforços molt grans per superar l’impacte de la pandèmia. El nostre objectiu és sempre ajudar a les empreses a visualitzar quines són les millors estratègies per ser competitives i els hem donat suport perquè s’obrin a nous mercats internacionals utilitzant nous canals.
Han hagut de tancar molts negocis?
El sector no ha rebut ajudes específiques però sí les generals com els crèdits ICO o els ERTO. Les empreses han resistit molt i de tancaments n’hi ha hagut molt pocs. Francament, m’ha sorprès la resiliència de les empreses i veig els empresaris animats i amb ganes de superar les adversitats. I més ara, que ens trobem en un procés de clara transformació del mercat i de la nostra forma de ser.
Com s’ha de transformar la indústria tèxtil?
És urgent que la indústria tèxtil implanti una economia circular que permeti recuperar el producte, evitar residus i apostar per un paradigma molt més sostenible que l’actual. Fins ara, prevalia el “fast fashion”, on l’objectiu era produir grans quantitats al preu més barat possible. Ara hem de passar a un plantejament més de proximitat, pensant en la vida de les peces de roba. Fer les peces que es necessiten i no més, potenciant la qualitat per sobre la quantitat i la durabilitat de la roba contra un model de consum més immediat i que genera grans quantitats de residus. Hem d’aconseguir allargar la vida de la roba i que tingui més qualitat per reduir l’impacte ambiental de les nostres activitats com a empreses i també com a consumidors.
Cal produir menys i més focalitzat. Una producció de qualitat pensant en el futur de la peça de roba a mans del consumidor.
Això vol dir apostar per produccions més locals?
Exacte. Hem de fugir de les deslocalitzacions i hem d’anar cap a una nova relocalització de proximitat, dins de l’espai europeu. Si és a Catalunya i Espanya molt millor però també dins d’Europa. Necessitem una remodelació de la producció traslladant-la de l’extrem orient cap a l’àmbit europeu: Espanya, Portugal, Italià, etc.
Aquest canvi de sistema de producció és un fenomen imparable que s’ha imposat també degut a la pandèmia que ha posat de manifest com n’és de complicat dependre de mercats llunyans. Al contrari, tenir la producció a prop permet tenir un major control, millora la traçabilitat, facilita el control de qualitat… a més, aquesta producció ha de recolzar-se en l’automatització i la digitalització per aconseguir eficiència.
I quin ha de ser el següent pas quan acaba la vida útil d’una peça de roba?
Amb el nou plantejament, quan es dissenya una peça de roba cal pensar com es pot recuperar la matèria primera i tornar-la a reutilitzar. A Espanya, històricament teníem centres de recuperació que van funcionar fins els anys 60, amb indústries dedicades a recuperar els filats de cotó i de llana que es tornaven a utilitzar. Hi ha d’haver un sistema inspirat en allò que ja funcionava aleshores i que serveixi perquè la roba no acabi en un abocador.
La nova llei de residus diu que l’any 2025 s’ha d’aplicar un sistema de responsabilitat ampliada al productor (SCRAP). Això vol dir que el productor és responsable de tota la vida del producte i de la seva recuperació quan arribi a la seva fi. Tal i com ECOEMBES fa amb els envasos, cal crear una organització similar a la indústria tèxtil. Això, des de l’associació, ho contemplem més com una gran oportunitat que com un risc.
Com es pot aconseguir implantar una organització d’aquetes característiques?
Actualment estem treballant en això i hem demanat un PERTE per proposar inversions de catorze mil milions d’euros per fer una reconversió absoluta del sector, centrant-nos en aspectes clau com la reindustrialització, la digitalització, la innovació i l’economia circular.
Estem en uns moments crucials de la història i de canvi absolut. Estem passant de grans cadenes de producció a una producció que es pugui assumir, que generi el mínim rebuig i que una part d’aquest es pugui classificar i reciclar per fer un nou producte.
Esperem que el Govern de l’Estat ho aprovi i que al llarg d’aquest any 2022, ja sigui a través del PERTE o de concursos públics derivats dels nostres estudis, es puguin posar en marxa els programes adients per recolzar la recuperació i transformació sectorial. Demanem la col·laboració pública-privada que ens ajudi a tirar endavant i obtenir els recursos necessaris per transformar el sector.
És un repte important que implica la voluntat dels empresaris i que tots els actors de la cadena de la moda s’impliquin i facin un canvi cultural i formatiu per fer front a aquests nous reptes.
La innovació i les noves tecnologies són claus també per al sector tèxtil. En quin punt es troben?
Nosaltres fa 20 anys que treballem en el tema de la innovació, que és la clau de la competitivitat. Des de casa es difícil competir amb costos de producció però podem competir innovant, creant nous productes i aquesta tasca s’està fent des del pla de recuperació del tèxtil dels anys ‘80.
El nostre centre tecnològic sectorial, FITEX d’Igualada, treballa en aquesta línia d’obtenció de nous productes. També col·laborem amb EURECAT i altres centres de disseny com l’Escola ESDI (URLL) o LCI Barcelona i altres institucions de diferents parts de l’Estat Espanyol i també Portugal i Itàlia.
Les noves propostes i el knowhow representen un avantatge competitiu imprescindible. No podem competir sense ser innovadors.
Alguns sectors industrials afirmen que tenen dificultats per trobar professionals qualificats. També és el cas del sector tèxtil?
Hi ha hagut un canvi en la necessitat de formació dels treballadors, cada vegada més especialitzats. Històricament hem hagut de combatre amb la imatge que el sector de la moda ocupava a treballadors amb poca formació i no és així. Cada vegada necessitem treballadors més formats i notem el dèficit d’aquests perfils professionals. Col·laborant amb els centres tecnològics, acords amb centres de formació professional i convenis amb universitats estem mirant de valoritzar molt més la formació del treballador del sector tèxtil, tot i les dificultats.
Com molts altres sectors industrials, el tèxtil no estimula als joves, que els costa pensar en integrar-se en un centre de producció. Estem responent als reptes però també tenim una cosa que juga en contra: el model productiu dels darrers anys ha fet que molt del coneixement industrial hagi marxat a d’altres països.
Amb el nou model més sostenible, esperem una valorització de les professions de la indústria tèxtil dins d’Europa.
El PERTE té una part important de formació i haurem d’estimular l’entrada de persones joves al sector que no tindrà res a veure amb el clàssic treballador del tèxtil de fa 20 anys.
Quin seria el llistat doncs dels principals reptes de futur del sector?
Descarbonització, digitalització, economia circular, formació adient pels treballadors del sector, reduir el residus de la producció i fer que la vida del producte sigui més llarga i reutilitzable a través de l’SCRAP i, sobretot, aconseguir que el consumidor valori el producte d’aquesta transformació.
Comments are closed.