- Gran divergència entre la inflació general i la subjacent
- Catalunya és la comunitat on menys puja la taxa anual, amb un augment de set dècimes
A mesura que l’economia es va recuperant, s’observa un repunt en l’IPC que corregeix, en part, la disminució de l’any anterior, derivada de la forta caiguda de la demanda agregada com a conseqüència del confinament i del cessament gairebé total de l’activitat, que es va reflectir en caigudes significatives de l’IPC i, especialment, del preu del petroli, que en alguns dies va cotitzar amb valors pròxims a zero.
L’IPC continua pujant a l’abril, amb una variació anual de 2,2%, gairebé un punt superior a la registrada al març, i la més elevada des d’octubre de 2018. La variació mensual, és a dir, d’abril respecte a març, és de 1,2%, en línia amb l’increment del mes de març (+1,0%).
Destaca, com a principal influència a l’alça, l’augment dels preus de l’habitatge per l’increment del preu de l’electricitat, enfront de la disminució del mes d’abril de 2020. També el preu del transport pel fet que els preus dels carburants i lubrificants per al transport personal van baixar en el mateix període de l’any passat.
D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va baixar fins al 0% a l’abril, més de dos punts per sota de l’índex general, és a dir, que l’única font d’augment en l’IPC prové dels components més volàtils de la cistella de consum, especialment de l’energia.
A Catalunya, l’IPC d’abril puja un 2,0%, enfront de l’increment del 1,3% del mes anterior. Cal assenyalar, que la taxa d’inflació a Catalunya és de les més baixes de totes les CA (excepte Ceuta, les Canàries i Madrid: +1,8%).
Comments are closed.