- El candidat a l’alcaldia de Barcelona ha parlat també de les necessitats d’un nou model relacional per garantir el potencial de la Metròpoli, en el que es garanteixi la mirada a la ciutat, a la regió metropolitana i al país.
- La conferència d’Ernest Maragall s’ha realitzat en el marc del cicle de conferències ‘Fer metròpoli’, impulsat per Rethink i pel que hi passen els principals actors de la metròpoli de Barcelona.
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat avui un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. Ernest Maragall, president del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, ha estat el protagonista de la trobada amb la seva ponència ‘Una nova manera d’entendre la ciutat i la seva metròpoli’.
L’acte, presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Glòria Marín. L’acte ha abordat la necessitat de repensar la relació que té la Metròpoli de Barcelona amb la seva capital i el país. Durant molts anys s’ha desenvolupat una dinàmica d’ambivalència que ha dut a l’oposició entre idees i persones que ha afectat en la manera de veure el territori, anul·lant la diversitat i la complexitat de la realitat.
Ernest Maragall ha destacat que a partir d’una visió parcial del país i de la metròpoli, s’havia projectat una determinada concepció del territori a tot arreu, anul·lant la diversitat i la complexitat de la realitat. Maragall ha explicat que l’important creixement en l’àmbit no metropolità i les diferents maneres de viure i treballar actuals fa necessari construir una nova manera d’entendre la ciutat, la seva metròpolis i el país.
En aquest sentit, el candidat a l’alcaldia per l’Ajuntament de Barcelona ha insistit en que aquest creixement ha estat impossible en els darrers anys degut a que “estem immersos en un desajust i desconnexió de la realitat metropolitana, hi estem connectats físicament a diari, però no en el plantejament d’expectatives, la gestió municipal i les estratègies globals i de futur”. Un dels fets que mostra aquesta desconnexió, segons ha apuntat Maragall, és la oposició de concepció de la ciutat entre les persones que hi viuen i aquelles que només hi venen a treballar.
Per la seva part, Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha destacat que “és important que siguem capaços de projectar —de continuar projectant— la nostra ciutat cap a l’exterior com un model de diàleg i entesa, amb la col·laboració publicoprivada com a element imprescindible d’aquest model, com hem vist al llarg de la història”.
Barcelona pot seguir creixent, però requereix d’un lideratge institucional fort
En paraules del president del grup municipal d’ERC per Barcelona, “una ciutat funciona des de tres nivells, el primer és que la ciutat ha de funcionar i ha de tenir neteja, seguretat i garantia de la mobilitat diària. En un segon nivell, la ciutat s’ha de crear, ha de canviar a nivell urbanístic, d’habitatge, ha de planificar la seva mobilitat i ha de plantejar canvis de model. Finalment, la ciutat ha de saber cap a on va”. En aquest sentit, Maragall ha posat de manifest que, en aquests moments, Barcelona no té uns plantejaments o missatges que permetin entendre quin és el seu rol en aquest país i en la societat, no té el seu rol europeu definit i no sap quin model vol assumir.
És per això que ha insistit en la urgència d’assumir i construir un lideratge institucional fort, capaç d’entendre i liderar en aquests tres nivells: “Crec que aquest és un dels grans reptes que tenim tots junts per davant, hem de pensar en gran i des del què vol dir la responsabilitat política, amb una mirada àmplia que abordi la relació social i econòmica entre la ciutat, l’àrea metropolitana i el país”.
Amb la mirada fixa en les properes eleccions i la voluntat de treballar per una Barcelona millor, Ernest Maragall ha destacat que “el debat de fons de cara a les properes eleccions municipals és establir el model de riquesa que ens plantegem en aquesta ciutat, quin és el rol del públic i del privat en aquesta estratègia compartida i quin grau de compromís assumeix cadascú. Hem de créixer de manera que es generi una riquesa ben distribuïda, un element de convergència en la reducció de desigualtats i que sigui compatible amb els reptes que planteja el canvi climàtic en termes de sostenibilitat”.
Fer metròpoli
Aquest cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, desenvolupar aquestes ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Per aquest cicle de conferències d’enguany ja hi ha passat Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Josep Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona; el primer tinent d’Alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; Vicente Guallart, arquitecte, urbanista i investigador; i Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona.
Comments are closed.