- Trias demana un gran acord metropolità per solucionar l’actual problema de l’habitatge.
- Hereu coincideix en la necessitat d’arribar a un acord en política d’habitatge i prendre-s’ho seriosament.
- Serra destaca que un dels principals problemes al voltant de l’habitatge està relacionat amb la renda.
- Clos considera que l’habitatge, de la mateixa manera que el medi ambient, les infraestructures i el transport s’hauria de deixar en mans d’una vegueria metropolitana.
- La regió metropolitana de Barcelona és un altre dels principals temes que han abordat els antics batlles, debat central de Rethink Barcelona, espai referent d’anàlisi i reflexió impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball.
L’habitatge només se solucionarà amb un gran acord que no pot ser només de ciutat, sinó metropolità, i això exigeix una inversió constant en habitatge de lloguer”, així ho ha expressat l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista a BCN Diàlegs, espai d’entrevistes de Rethink Barcelona, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. Durant el diàleg que ha mantingut amb el periodista Pep Martí, Trias ha destacat que, juntament amb la pobresa, el problema més gros que actualment té Barcelona i la seva àrea metropolitana és que no s’ha construït habitatge ni públic ni privat i que moltes persones viuen en risc d’exclusió social. Ha destacat el Raval o Ciutat Meridiana com alguns dels barris més afectats. En aquest sentit, subratlla: “Hi ha d’haver un acord per a vint anys, com el que ha funcionat en sanitat. Han passat diferents governs i durant més de vint anys s’ha respectat la feina feta per l’anterior”.
Sobre aquesta qüestió també s’han expressat altres exalcaldes de la capital catalana com Joan Clos, Jordi Hereu i Narcís Serra entrevistats per Josep Martí Font i Manel Manchón, a l’espai BCN Diàlegs. Concretament, Hereu coincideix fermament amb Trias en la necessitat d’arribar a un acord en política d’habitatge i prendre-s’ho seriosament. Un tema que per a l’exalcalde no va en línia amb “els epifenòmens d’espectacles amb la regidora d’Habitatge posant-se davant d’una concentració per evitar un desnonament. Està molt bé, però aquesta és la política? És molt important evitar el desnonament d’algú a qui no s’hauria de desnonar. Però l’important és construir milers i milers d’habitatges nous. Ens recreem en les conseqüències i no ataquem les causes. Deixem l’espectacle i treballem. Exigim a l’Estat que posi els diners i anem a la Generalitat, que no fa res en habitatge”. A més, aposta per aspirar a una bossa comuna d’habitatges, amb sorteig metropolità i apunta que la COVID-19 ens ha ensenyat que “és molt important l’habitatge i la seva salubritat, en el lloc on vivim”, i ha posat de manifest que la pandèmia també ha fet esclatar d’una manera molt plàstica la desigualtat social.
Un aspecte al qual també s’ha referit Narcís Serra, qui destaca que un dels principals problemes al voltant de l’habitatge està relacionat amb la renda. “Si els veïns que es veuen obligats a deixar el seu barri poguessin viure en un altre, no hi hauria d’haver protestes. La qüestió és que se’ls envia a la marginalitat. És l’anomenada gentrificació. S’expulsa al dèbil. I és evident que calen polítiques d’habitatge”. A més, coincideix amb Trias amb què es necessiten horitzons de deu anys o més en polítiques d’habitatge. Joan Clos, en la seva entrevista, considera que l’habitatge, de la mateixa manera que el medi ambient, les infraestructures i el transport s’hauria de deixar en mans d’una vegueria metropolitana.
El debat sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Un altre dels punts centrals de l’entrevista a Trias ha estat com des de la seva òptica veu l’evolució natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en aquest context, l’exalcalde també s’ha referit a les vegueries. Concretament ha dit que “el que s’ha de plantejar és si es va cap a un sistema de vegueries, si és un somni o si va de debò. Si va de debò, implica la desaparició de les diputacions i que el poder territorial el tindran les vegueries. Això sí que suposa una descentralització de poder molt gran. I si Espanya fos un estat plurinacional o si fóssim independents, aquest poder territorial seria enorme”. Així mateix, ha afegit que “si un dia se suprimeixen les diputacions i s’estableixen les vegueries, i tenim la vegueria de Barcelona, que seria l’àrea metropolitana ampliada, haurem de decidir quina capacitat de decisió té. Aquest és el debat de base i aquest debat no el farà la societat civil”. En aquest sentit creu que l’han de protagonitzar els alcaldes, ja que s’hi juguen el territori i, per tant, “l’àrea metropolitana o funciona de la seva mà o no anirà bé”.
Pel que fa al sistema de vegueries, Jordi Hereu assegura: “Es va plantejar com la Generalitat s’havia de descentralitzar com a govern i emergia el debat sobre la Diputació de Barcelona, que es fragmentava en dos, la de l’interior i la que seria l’embrió de la regió metropolitana. Una entitat de govern local, de baix a dalt. Caldria que els mapes del govern de Catalunya es descentralitzessin i que els governs locals poguessin fer tasques de coordinació. S’ha vist amb la pandèmia, amb el debat sobre on es posen els límits. Hi ha hagut certa disbauxa. Només Barcelona estava interlocutant amb el Govern, com si l’AMB no existís. S’ha vist que l’AMB és un gestor de serveis, però encara està en procés de ser govern”. Referent a això, Hereu creu que l’Àrea Metropolitana gestiona àrees importants i ha fet ja irreversible la idea que certes coses només es poden gestionar mancomunadament, i que això suposa un pas gradual cap a una major consciència metropolitana. Tot i això assegura que “Barcelona encara no té incorporada una mirada de regió metropolitana”.
Per part seva, Narcís Serra destaca que “una ciutat es fa gran quan hi ha un esforç col·lectiu, esforç privat i públic. A vegades es diu que els alcaldes han de solucionar problemes simples i immediats. Però jo crec que tenen encàrrecs més importants i un d’ells és el de cultivar l’esperit de la ciutat, com a fenomen cívic”. També es refereix a la necessitat d’un govern metropolità que“s’ha de fer de baix a dalt, de l’àrea metropolitana a la regió metropolitana. I han d’haver-hi solucions de transport públic. Ara bé, per portar a terme determinades solucions, necessites un determinat nivell de renda. I això és el que s’ha d’anar aconseguint com a objectiu més urgent: creixement més igualitari”.
I sobre la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, també s’hi ha referit l’exalcalde Clos: “El tema de la mobilitat i el transport col·lectiu, avui dia s’articula en forma d’una espècie de regne de taifes completament ineficaç. Rodalies, TMB, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvia, més els transports d’empreses municipals, funcionen cadascun pel seu compte, sense que hi hagi una figura que assumeixi una responsabilitat clara. Això fa que els plans d’inversió siguin una suma asimètrica de desitjos particulars. Cadascun té una petició per cuidar del seu jardí, però oblida el conjunt”. A més, ha afegit que, com a continuació lògica de la seva evolució, Barcelona necessita un creixement en quantitat i qualitat i que també ha de créixer per generar més prosperitat per al conjunt de Catalunya i per això necessita una governança metropolitana.
Comments are closed.