Foment del Treball ha reunit un panell d’experts amb representants de l’Administració, advocats i analistes de tendències del mercat laboral, per abordar les novetats més rellevants de la nova normativa del treball a distància, així com la proposta per prorrogar l’acord dels Expedients de Regulació d’Ocupació Temporal (ERTO), i altres mesures de flexibilitat laboral, emmarcat en el cicle de sessions de Debats Laborals patrocinat per Randstad i Úria Menéndenz.
El passat 23 de setembre es va publicar en el BOE el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància. Aquesta norma s’ha aprovat després d’un procés de concertació social que va culminar en l’Acord de Treball a Distància (ATD), entre Govern i agents socials. Però la normativa acordada no serà d’aplicació per a les empreses que des del mes de març han instaurat el teletreball per a contenir els contagis de coronavirus.
L’auge d’aquesta modalitat de treball, forçat per la pandèmia, ha obligat a construir un marc legal suficient que eviti una distorsió de les relacions laborals. Fins ara el teletreball estava regulat de manera genèrica, sense una llei que el desenvolupés, per l’Estatut de Treballadors. I encara que la nova normativa reflecteix alguns drets i deures d’empresa i empleats, deixa bastants aspectes al criteri de la negociació col·lectiva.
El secretari general de Foment, David Tornos, ha explicat que des de la patronal catalana, i en consonància amb la CEOE, s’ha treballat intensament en la negociació d’ambdós acords. “S’ha aconseguit importants avenços respecte a les condicions plantejades en el primer esborrany de la llei del treball a distància, però encara queden alguns elements d’excessiva rigidesa que són contraproduents per al context actual que exigeix dotar a les empreses de majors instruments de flexibilitat interna”.
L’advocada i counsel d’Uría Menéndez, Inés Ríos, ha traslladat el detall de la normativa incidint en aspectes clau com el de la compensació de despeses de les empreses. Interpel·lada pel director de Relacions Laborals i Afers Socials, Javier Ibars, Ríos ha detallat que les empreses estaran obligades a “dotar de les eines, mitjans, equip i materials fungibles” necessaris per treballar a distància, com els ordinadors. “La resta de despeses sembla que s’hauran de tractar a través de la negociació col·lectiva, tal com recull una disposició transitòria”, ha explicitat.
Per la seva part el director de Randstad Reserch, Valentín Bote, ha presentant un informe sobre les dades de la situació actual del teletreball a Espanya, el qual mostra com s’ha triplicat l’aplicació d’aquesta organització del treball des de la irrupció de la Covid-19, amb tres millones de persones que teletraballen de manera habitual.
A continuació s’ha analitzat l’altre procés de concertació social, la prorroga els ERTO aprovada després d’intenses negociacions a nivell estatal. En aquest Acord es recullen diferents escenaris d’afectació a nombrosos sectors i empreses. Tornos ha subratllat que “per garantir la viabilitat de nombroses empreses és necessari que l’aplicació de la nova regulació de la pròrroga dels ERTO es realitzi amb la major flexibilitat i amplitud possible per no deixar a empreses o sectors que ho requereixin desprotegits, així com establir plans de xoc sectorials que facilitin la recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació”.
En aquest bloc temàtic s’ha comptat amb l’advocat i soci d’Uría Menéndez, Juan Reyes, qui ha explicat en que consisteix la nova regulació, quins és l’abast de la pròrroga i exoneracions de la Seguretat Social, les noves modalitats d’ERTO, i els criteris d’aplicació pràctica.
El director del Servei Públic d’Ocupació Estatal de la província de Barcelona i coordinador Territorial de Catalunya, Victor Santa-Barbará, ha proporcionat la visió del SEPE en relació a l’aplicació dels ERTO.
En la cloenda de la jornada, la directora general de Public Affairs de Randstas, Ma. Ángeles Tejada, ha alertat que en la pràctica aplicar els casos concrets de cada empresa és molt més complex: “queden molts aspectes oberts de dificil interpretació que s’hauran d’abordar en la negociació col·lectiva o en les resolucions dels propers mesos”. I ha tancat el seu discurs ressaltant que “no tenim una idea clara de quan i fins a quin punt podrem activar l’economia del país, essencial per a la superació d’aquesta crisi derivada de la pandèmia”.
Streamind de la sessió
Comments are closed.