- Les solucions individuals dels estats suposen un llast del creixement econòmic conjunt com, per exemple, el Brexit. La història, amb les devaluacions competitives dels anys 30 ja van mostrar la seva inviabilitat i va accentuar la profunditat de la crisi del crack del 29.
- La major complexitat política catalana i espanyola àmplia la responsabilitat política també a l’oposició en trencar-se el bipartidisme.
- Davant un escenari de desacceleració econòmica internacional i interna es requereix eliminar febleses internes. Per això, hauria de disposar-se de pressupostos tant en l’Estat com en la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. La pròrroga pressupostària és l’excepció, no la norma.
- No s’entreveu una crisi propera en vista de les últimes dades.
- Novament, la política monetària actua per suavitzar la desacceleració però es requereixen reformes estructurals que millorin la productivitat i la competitivitat.
El secretari general adjunt de Foment del Treball i director del departament d’Economia, Salvador Guillermo, i el president de la comissió d’Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, han presentat l’informe de conjuntura corresponent al mes d’agost de 2019.
En l’escenari internacional augmenten els nivells d’incertesa (política comercial EUA – la Xina, Brexit, Itàlia, Alemanya, emergents) que es traslladen amb una revisió a la baixa de les previsions a nivell global, els tipus sobirans en mínims i una política monetària acomodatícia amb retallada de tipus de referència als EUA derivat d’un gir d’aquesta.
Aquesta accentuació en la desacceleració s’està donant també a la Unió Europea, destacant el seu major efecte en aquest segon trimestre, especialment, a Alemanya i Itàlia, en el primer cas, derivat de les exportacions en major mesura, i en el segon, per raons més internes. Ha de destacar-se, en el cas alemany, les majors incerteses sobre el sector de l’automòbil i les exigències reguladores, d’altra banda, com a factors addicionals.
S’estima que es moderarà el creixement de l’economia espanyola i catalana de cara al segon semestre, després d’un inici d’any millor de l’esperat. La demanda domèstica continuarà sent el factor d’impuls de l’economia, encara que la reducció del ritme de creació d’ocupació també l’afectarà més endavant. No s’entreveu una crisi pròxima en vista de les últimes dades.
En el segon trimestre, l’economia espanyola va créixer a menor ritme que en el primer. Destaca l’aportació positiva del sector exterior i l’acceleració del consum, enfront de la moderació de la inversió. Per la seva part, l’economia catalana va accelerar lleugerament el seu avanç en el segon trimestre, però es manté per sota de la mitjana del conjunt d’Espanya, encara que la CA de Madrid va experimentar un creixement del seu PIB en el segon trimestre del 3,3% (sent superior al 3,0% des de 2015).
En el mercat de treball espanyol i català continua augmentant l’ocupació i l’afiliació, en un context de creixement de la població activa. No obstant això, els ritmes de creixement de l’ocupació observats comencen a ser més moderats, en línia amb l’evolució de l’activitat econòmica. Segons l’EPA, l’ocupació a Espanya va augmentar en els últims 12 mesos en 431.000, dels quals el 90% va ser indefinit.
Uns dels factors més determinants, tant a nivell internacional com intern, són els riscos polítics i les tensions que puguin estar aprofundint la desacceleració econòmica, alhora que forcen que els bancs centrals suavitzin més la seva política monetària per contrarestar aquesta major expectativa d’una fase de disminució del cicle econòmic.
És essencial disposar de pressupostos públics
En aquest context, resulta essencial reduir els riscos polítics que afecten el creixement econòmic i, a nivell intern, seria essencial disposar de Pressupostos Públics (tant a nivell estatal, com autonòmic i local). Existeix una major fragmentació política (vs. un bipartidisme més marcat), on ha d’exigir-se un major compromís, tant al Govern, per la seva capacitat d’iniciativa pressupostària, com a l’oposició, perquè la pròrroga pressupostària sigui l’excepció i no la norma. Resulta necessari, i més davant un context de desacceleració econòmica i de menor creació d’ocupació, que el conjunt de forces fugin d’un tacticisme a curt termini, i es puguin incorporar i pactar en els pressupostos propostes de les diferents forces parlamentàries.
Addicionalment, els canvis disruptivos que es produeixen en la denominada economia 4.0, exigeixen també una estabilitat política per adequar un conjunt de pactes, d’ampli espectre polític, que permetin accions dirigides a la millora de la productivitat, tals com la formació, una administració pública eficient, un servei de justícia àgil, i el desenvolupament d’infraestructures, entre altres, així com accions que reforcin la cohesió social i la sostenibilitat ambiental.
Promoure un creixement inclusiu
Sobre el creixement inclusiu que l’OCDE defineix com “el que crea oportunitats per a tots els grups de població i distribueix els dividends de l’increment en prosperitat, tant en termes monetaris com no monetaris, de manera justa entre la societat“, per promoure’l a Espanya és necessari reforçar les estratègies en el mercat laboral, la reducció del fracàs escolar i de l’abandó prematur, i reforçar la qualitat del treball i les polítiques de família i de conciliació.
Paper rellevant de Barcelona entre les ciutats globals
Cada vegada més, la competència per les activitats d’alt valor afegit i l’atracció del talent en una economia globalitzada es dóna més entre ciutats globals en lloc dels països, encara que continuen tenint un paper rellevant. Avui, per exemple, no competeix el Regne Unit vs els Països Baixos, sinó Londres vs Amsterdam; i destaca veure com Londres, de ser un referent estant dins de la UE, perd parcialment el seu atractiu pel Brexit. En aquest procés de globalització i de concentració del poder econòmic, de la gestió de la cadena de valor i d’activitats d’alt valor afegit, no són moltes les ciutats que poden participar d’aquesta “lliga de ciutats”, però Barcelona, pot jugar un paper rellevant, encara que la competència, donat el procés de concentració, serà cada vegada més significativa. Des de la societat civil, com des de les institucions locals, amb un enfocament eminentment metropolità, hem de saber aprofitar les potencialitats de Barcelona i la seva àrea / regió metropolitana per a situar-la com a ciutat global.
Comments are closed.