- El Foment del Treball o les seves entitats precursores han estat de manera quasi ininterrompuda editors de publicacions periòdiques des del 1839, quan inicienaquesta línia estratègica amb El Corresponsal, periòdic dirigit pel rellevant Bonaventura Carles Aribau.
- La presentació ha comptat amb la participació del president del Foment, Josep Sánchez Llibre, el catedràtic de Periodisme de la UPF, Jaume Guillamet, i el directorde l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal.
Foment del Treball, amb la col·laboració de “la Caixa”, ha impulsat l’elaboració d’un assaig de recerca històrica sobre la influència de les organitzacions industrials en la configuració de la premsa a Catalunya i Espanya al segleXIX i la influència en la opinió pública i els diferents governs de l’Estat. El periodista i historiador Xavier Martí i Ylla ha dut a terme aquest treball de recerca que veu la llum, editat per Editorial Base, sota el títol d’Els diaris deFoment. Premsa industrial al segle XIX. La presentació ha comptat amb la participació del president del Foment, Josep Sánchez Llibre, el catedràtic de Periodisme de la UPF, Jaume Guillamet, i el director de l’Institut Catalàde Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal.
Aquest treball aporta una visió fins ara inèdita en els estudis historiogràfics a Catalunya: la influència de les organitzacions industrialistes en la configuració de la premsa del segle XIX i la necessitat dels fabricants catalans d’influir en els diferents governs espanyols. Capçaleres com El Corresponsal, El Bien Público, El Protector del Pueblo o Diario de Cataluña, són alguns dels periòdics que els industrials catalans van impulsar o adquirir per influir en la opinió pública o els poders legislatiu i executiu.
El Foment, editor des del 1839 amb El Corresponsal de Bonaventura Carles Aribau
El Foment del Treball o les seves entitats precursores han estat de manera quasi ininterrompuda editors de publicacions periòdiques des del 1839, quan inicien aquesta línia estratègica amb El Corresponsal, periòdic dirigit pel rellevant Bonaventura Carles Aribau. Aquests industrials, reunits en el que serien els organismes predecessors de l’actual Foment (Comissió de Fàbriques, Junta de Fàbriques, …) van començar creant a Madrid, a finals de la dècada dels trenta, una Asociación Catalana que reunia industrials i comerciants establerts a la capital, periodistes i polítics amb la intenció de treballar com a lobby davant del poder. El diari El Corresponsal (1839-1844), dirigit per Bonaventura Carles Aribau, en seria la primera culminació.
Els diaris de Foment. Premsa industrial al segle XIX és, doncs, un estudi dels diaris que els industrials catalans van fundar o van comprar, especialment a Madrid, per fer sentir la seva veu al llarg de la major part del segle XIX. Amb el règim liberal i el naixement de la burgesia, els fabricants van veure la necessitat d’influir en els governs de Madrid perquè apliquessin polítiques que els fossin favorables: la majoria de governs, ja fossin progressistes ja fossin moderats, van estar formats per membres de les oligarquies castellanes i andaluses i per representants de les grans companyies, que en la major part dels casos representaven, alhora, interessos estrangers. Tots ells advocaven pel lliure comerç com a sistema econòmic mentre que els industrials catalans reclamaven un sistema proteccionista que els permetés expandir-se per la península i les colònies. Al mateix temps i gràcies al creixement experimentat per la indústria catalana i al progrés tecnològic, els fabricants d’aquí actuaven amb una visió àmplia del conjunt de transformacions que necessitava l’economia espanyola. És precisament per tot això que els industrials catalans necessitaven influir en l’opinió pública (per bé que fos escassa degut a l’alt grau d’analfabetisme existent), formada especialment per professionals liberals, militars d’alta graduació i per funcionaris.
A El Corresponsal, així com a El Bien Público (1849 1850) i al Protector del Pueblo (1869-1870) se’ls dedica sengles capítols, com a d’altres diaris que van estar en l’òrbita dels industrials. I es dedica un capítol especialment interessant i central del llibre als periòdics que els fabricants van intentar fer “seus” al llarg del temps. Els documents conservats a l’arxiu de Foment han permès descobrir les estratègies i les accions dutes a terme en cada cas per obtenir òrgans periodístics que els donessin cobertura.
Juntament amb els capítols dedicats a la legislació de l’època i a la censura, el llibre ofereix una panoràmica inèdita fins ara i que, creiem, fa una aportació substancial al coneixement de la premsa i la seva relació amb l’economia i la política del nostre país: es tracta de resseguir els intents fets per part dels industrials catalans per a modernitzar Espanya tot valent-se, per a fer-ho, de la premsa com a instrument polític.
Comments are closed.