El Think Tank de Foment defensa una col·laboració publicoprivada amb mecanismes de seguiment, avaluació i rectificació

• Aquest sisè diàleg moderat per Felip Puig ha comptat amb Meritxell Ruiz, Roser Fernández i Salvador Alemany
• Tots han alertat que el debat ideològic està amenaçant la valuosa aportació de la col·laboració publicoprovada
• Cal posar en valor que es tracta d’un element d’eficiència, riquesa, diversitat i qualitat democràtica

El Think Tank de Foment del Treball, l’Institut d’Estudis Estratègics (IEE), ha celebrat una nova sessió del cicle “Bons llocs de treball. Democràcia, creixement i benestar al segle XXI”, a la biblioteca de la patronal, per analitzar la col·laboració publicoprivada com a generadora d’ocupació. Aquest sisè diàleg moderat per Felip Puig, membre de l’IEE, ha comptat amb tres experts d’àmbits diferenciats com són educació, salut, infraestructures i cultura: Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escoles Cristianes de Catalunya i exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i exsecretària general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; i Salvador Alemany, president de Saba Infraestructures, expresident d’Abertis, i president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Una de les reflexions a què tots tres han arribat és que “el debat ideològic està amenaçant la valuosa aportació de la col·laboració publicoprovada”, i que “cal posar en valor que es tracta d’un element d’eficiència, riquesa, diversitat i qualitat democràtica, en especial als àmbits que més la protagonitzen”.

Roser Fernández ha alertat d’un “involucionisme amb l’auge dels populismes, que afecta la capacitat de resposta als serveis públics”. Segons la directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, a l’Administració se li fa complicada la gestió de la col·laboració publicoprivada davant un qüestionament constant de la seva legitimitat. En aquest sentit, Meritxell Ruiz es mostrava coincident afirmant que “a Catalunya la col·laboració publicoprivada malauradament gaudeix de molt desprestigi” en l’imaginari col·lectiu.

En l’àmbit educatiu, Ruiz ha apuntat que segons diversos informes “fer el sistema educatiu català gratuït costaria uns 310 milions d’euros”, una xifra que considera fàcilment assumible per a les arques públiques. Sense aquesta aposta, l’exconsellera d’Ensenyament remarca que persistirà el problema del finançament.

Pel que fa a les infraestructures, Salvador Alemany ha destacat que l’experiència en la col·laboració publicoprivada en el sistema d’autopistes va contribuir de manera significativa en la generació de llocs de treball de qualitat, però també va generar molta incomprensió: “Hem après el que no s’ha de fer i en l’actualitat podríem posar un sistema d’autopistes que fos acceptat per la població. A la pràctica, és un tema financer que s’ha de saber explicar”. Tot i així, ha remarcat el fet que anem en la direcció de pagar les autopistes sota la premissa del “qui usa paga”, que, anticipava, ens acabarà sent imposada per Europa amb l’objectiu d’harmonitzar.

Quant a la cultura, Alemany subratlla que un dels principals problemes recau en “la manca de recursos públics per a la promoció cultural, però a la vegada ens falta una unitat de mesura per quantificar quants recursos són els que es necessiten”.

Del sector salut, Fernández ha reivindicat que a Catalunya “tenim un model d’arrel història que es caracteritza per ser molt equitatiu. Un model que ha permès crear una xarxa de proximitat territorial i una xarxa d’excel·lència que ha sumat al servei públic sanitari”. En definitiva, segons l’exsecretària general del Departament de Salut, els sistemes establerts d’acreditació d’entitats i d’avaluació, aporten valor i permeten diversitat d’entitats, promouen la innovació i les inversions, proporcionen estabilitat, i compten amb uns òrgans de govern professionalitzats que propicien un bona governança i una bona gestió, orientada a resultats i amb compromís social. Això sí, també hi falten recursos, tal com ha alertat Fernández, en especial al sector d’àmbit social que afronta un envelliment de la població cada cop més evidenciat que aboca, en primer lloc, a la necessitat de més places als centres assistencials i, en segon lloc, a una manca de personal que els assisteixi. “La principal funció d’un país és generar llocs de treball, però aquesta ocupació ha de tenir unes condicions dignes. Caldrà, per tant, reclamar els escenaris que permetin millorar les condicions laborals en l’àmbit social”, sentenciava.

Durant el diàleg, s’han marcat les claus per a una bona concertació, com la necessitat de comptar amb mecanismes de seguiment, avaluació i rectificació. “Primer calen les regles de joc marcades pel públic per deixar entrar al privat, i sobretot cuidar la responsabilitat” admet Alemany. “Busca més la inspiració en models anglosaxons que napoleònics, en els quals el rendiment de comptes funciona de manera més fluida”, indicava Puig en la seva moderació.

A més, Fernández també ha criticat el superàvit de política declarativa en què es troba el país: “Estem fent més polítiques de partit que polítiques públiques. Estem segrestant la capacitat que tenim per donar resposta als serveis públics”, expressava. Per tot això, Ruiz ha fet una crida a ser molt conscients a l’hora de reclamar la necessitat de cooperació entre el sector públic i el privat, perquè “ens hi estem jugant el model de país”. Per la seva part, Fernández ha posat de manifest la importància de promoure que la iniciativa privada ha de tenir un sentiment de compromís social, basat en què els bons resultats s’han de revertir en la societat: “la defensa de la col·laboració publicoprivada ha d’anar acompanyada d’un relat de defensa de la cohesió social, hem d’acotar molt bé les característiques de les entitats i traslladar aquestes exigències al sistema perquè aquest funcioni i aporti valor”.