La inflació s’incrementa fortament a Espanya al mes de maig, ja que l’IPC general va pujar un punt, des del 1,1% a l’abril fins al 2,1%. És el màxim registre en 13 mesos. Per la seva banda, a Catalunya, la inflació va augmentar de l’1,2% al 2,3%. Aquest fort augment de l’IPC aconsella evitar tensions inflacionistes, per la qual cosa els salaris caldria que es referenciéssin per la inflació més estable, és a dir, la subjacent, que està a l’1,1%.
Si s’analitzen les dades, es constata que l’augment dels preus obeeix a l’encariment de l’energia, ja que la inflació subjacent està precisament a l’1,1%. En aquest context, l’augment de preus es trasllada en termes de renda cap a l’exteriors, cap als països productors, empobrint d’igual manera en termes relatius empresaris i assalariats.
Entre els grups que han tingut una major influència positiva en l’IPC (Espanya) destaquen: transport (els preus dels carburants i lubricants van pujar aquest mes, mentre que van caure el mateix mes del 2017), habitatge (els preus de l’electricitat es van incrementar més al maig d’aquest any).
De cara als propers mesos s’espera que la inflació general augmenti com a conseqüència de l’efecte de l’increment del preu del petroli i de la depreciació de l’euro.
D’altra banda, la inflació subjacent -índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics- ha augmentat el seu ritme de creixement en tres dècimes fins al 1,1%, situant d’aquesta manera el preu dels components més estables de la cistella de la compra molt per sota de l’IPC general.
D’altra banda, en considerar l’indicador d’inflació harmonitzat (IPCH) -que permet realitzar una comparació amb l’evolució dels preus a la Eurozona- s’aprecia que el diferencial d’inflació amb la Unió Monetària es manté contingut, ja que l’IPCH a Europa s’ha incrementat un 1,9%, mentre que a Espanya ha pujat un 2,1%, en termes anuals.
Comments are closed.