- El Decret pot reduir el parc d’habitatges de lloguer en imposar normes rígides al mercat i comportar un augment del preus per la reducció de l’oferta.
- Perjudica enormement les noves inversions per engrandir el parc d’habitatges de lloguer
- La vulnerabilitat social s’ha de combatre en els pressupostos i mai a través de mesures reguladores.
- A més, el Decret Llei 1/2020 atorga drets desproporcionats a qui no els té (els okupes) i, en canvi, obligacions a qui té drets (com el dret a la propietat).
En relació el Decret llei 17/2019, del 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat i convalidat pel Parlament de Catalunya el passat dia 5 de febrer, Foment del Treball considera que malmet el dret constitucional a la propietat i suposa l’expropiació de rendiments sense la deguda compensació que exigeix el precepte constitucional. Tot i tenir unes finalitats lloables, no s’hi val qualsevol mitjà per obtenir-les.
L’organització empresarial remarca que la Constitució garanteix el dret a la propietat i la seva funció social, que ha d’estar tabulada i compensada (per exemple, la llei del règim d’expropiacions). Per tant, no es poden fixar càrregues que malmetin aquest dret sense compensació.
Foment considera que la política social és de tots i, per tant, s’ha d’articular a través dels pressupostos, que impliquen el conjunt de la ciutadania i que s’obtenen en funció de la seva capacitat de pagament. Les situacions de vulnerabilitat social han de ser contemplades des de l’acció política pressupostària i mai, i essencialment , a través de mesures reguladores.
Foment del Treball assenyala que, a través d’una llei, no es poden alterar els equilibris de les parts i els paràmetres principals com, per exemple, el preu. Correspon a l’Administració donar una resposta social a les circumstancies particulars com la situació de vulnerabilitat, i en cap cas s’ha de traslladar aquesta obligació i responsabilitat als operadors privats .
L’organització empresarial constata que el Decret Llei pot reduir el parc d’habitatges de lloguer en imposar normes rígides al mercat. La sobreprotecció d’una de les parts comportarà que l’altra es retregui. Com a conseqüència es pot reduir encara més l’escàs nivell d’habitatge en lloguer a mig i llarg termini i un augment del preus per la reducció de l’oferta.
La regulació del Decret Llei 17/2019 entra en contradicció amb la Llei d’Arrendaments Urbans que correspon en exclusiva al Govern de l’Estat. L’administració no pot obligar, tret que tingui la qualificació permanent de l’edificació o habitatge, a oferir un lloguer social, que pot arribar afins a un període de 14 anys.
A més, el fet que els lloguers no es fixin en funció del preu regulat, sinó dels ingressos dels llogaters genera incertesa per un període molt dilatat, sense tenir en compte el cost de l’edificació o habitatge. Això perjudica enormement les noves inversions per engrandir el parc d’habitatges de lloguer.
D’altra banda, una novetat del Decret Llei 17/2019, en aquest àmbit de les noves condicions de l’habitatge de lloguer, es que incorpora les persones físiques tenidores.
Addicionalment, el Decret Llei 1/2020 (pendent de validació) incorpora un nou paràgraf al Decret Llei 17/2019 -abans esmentat- que obliga a oferir un lloguer social als ocupants d’habitatges sense títols que ho permetin (per exemple, les ocupacions il·legals). Atorga, doncs, drets desproporcionats a qui no els té (els okupes) i obligacions a qui té drets (com el dret a la propietat)
Comments are closed.