- El creixement del PIB s’ha mantingut elevat, tant a Espanya com a Catalunya, i s’han tornat a corregir a l’alça les previsions de creixement per aquest any, encara que s’aprecia una moderació de l’activitat industrial, més intensa en el conjunt d’Espanya. Pel costat de la demanda, destaca la desacceleració de la inversió.
- Les economies espanyola i catalana encara es beneficien d’una conjuntura externa molt positiva (condicions financeres favorables, recuperació de les economies europees i del comerç exterior, impuls de la demanda interna, de les exportacions i la indústria). A més, a partir d’aquest any el to de la política fiscal serà més expansiu.
- El creixement de l’ocupació ha estat més fort a Catalunya que al global d’Espanya, segons l’EPA del primer trimestre, i es manté el bon ritme d’afiliació, però la reducció de l’atur s’està moderant amb més intensitat
El ritme d’expansió de l’economia catalana s’ha mantingut potent al llarg del darrer trimestre i les previsions de creixement per al mig termini s’han corregit a l’alça, atès que es preveu una moderació de l’activitat econòmica en el proper bienni. Així, per exemple, d’acord amb les projeccions del BBVA, Catalunya es troba dins del grup de CCAA on més milloren els pronòstics, i eleva la projecció de creixement en 0,4 punts percentuals per aquest any i en 0,3 punts percentuals per al 2019.
El BBVA assenyala que l’augment de la tensió política a Catalunya va tenir efectes immediats, però circumscrits sobre la demanda interna en l’últim trimestre del 2017, que es van veure compensats per la millora de la demanda exterior, i que per al 2018 les perspectives són favorables. A més, l’escenari internacional és ara més favorable la qual cosa beneficiarà en major mesura a les comunitats més obertes.
No obstant això, Catalunya estaria perdent la seva condició de lideratge en la recuperació de l’economia espanyola en mostrar menys dinamisme que altres comunitats com Madrid, País Basc o Illes Balears.
Aquestes dades, entre moltes altres, són les que analitza l’Informe Trimestral de Conjuntura que elabora Foment i que avui han presentat el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de la patronal catalana, Valentí Pich, i el Director d’Economia del Foment, Salvador Guillermo.
Temor a una escalada del proteccionisme comercial
Gran part de la conjuntura econòmica d’aquests mesos està relacionada al context internacional. Temes polítics -des de la formació d’un govern populista i antieuropeu a Itàlia, passant per la tensió comercial entre els EUA i la Xina o les negociacions del Brexit, fins a l’acord de desnuclearització entre les dues Corees- estan marcant el pols als mercats financers internacionals i el sentiment dels agents econòmics en el curt termini.
Així mateix existeixen altres elements de l’entorn exterior que estan determinant la marxa de l’economia, com l’evolució recent del preu del petroli, i de les matèries primeres en general, o el procés de normalització de la política monetària tant per part de la Reserva Federal com del BCE. En el que al creixement de les economies avançades es refereix, s’aprecia una moderació generalitzada en el ritme d’expansió entre l’últim trimestre de 2017 i primer trimestre de 2018, excepte als EUA.
Així ho constaten també alguns indicadors d’activitat avançats com el PMI (Activitat Total) que mostra una ralentització de l’activitat a la zona euro en el mes de maig en registrar un valor de 54,1, el més baix en 18 mesos (encara que es manté per sobre del llindar de 50 punts que indica creixement).
Segons la Comissió Europea, els riscos negatius per a l’economia global han augmentat significativament, la qual cosa es tradueix en un increment de la volatilitat als mercats financers internacionals que podria tenir repercussions en les condicions de finançament a nivell mundial. Per exemple, en el mig termini, el programa d’estímul fiscal als EUA podria empitjorar el seu dèficit de compte corrent i augmentar els riscos sobre la sostenibilitat de les finances públiques. Així mateix les mesures comercials proteccionistes anunciades per l’administració Trump, han incrementat la incertesa sobre una escalada de tensions en el sistema de comerç multilateral actual. En definitiva, la Comissió sosté que es manté la fase d’expansió econòmica però en un context més incert, fonamentalment en l’àmbit del comerç internacional. Per a la Comissió, l’economia europea encara té espai per continuar creixent per sobre del seu nivell potencial per un període de temps, amb més reduccions de l’atur i una inflació continguda.
La rehabilitació: un paper creixent i de millora ambiental
A diferència d’altres països, a Espanya i a Catalunya, l’obra nova ha estat l’activitat més rellevant, ja sigui, en l’edificació com en l’obra civil, a diferència de la gran majoria de països europeus en els quals el subsector de rehabilitació té major importància. L’any 2008 el subsector de rehabilitació manteniment ha representat el 46% del sector de la construcció als països europeus, a diferència d’Espanya, que va aconseguir el 29%. Com a conseqüència de la forta caiguda d’activitat,
essencialment en l’obra nova, ja sigui aquesta d’edificació com d’obra civil, el pes relatiu del subsector de la rehabilitació augmento fins al 38%, sent ja a Europa (Euroconstruct -19) el 51% de la totalitat del sector de la construcció. En aquestes dades, es posa de manifest dos fets rellevants, a tenir en compte, en un futur proper, que són: la major importància que anirà adquirint en el sector de la construcció les activitats de manteniment i rehabilitació, d’una banda, si ens fixem en les dades de producció, la forta i excessiva caiguda dels nivells d’activitat que han mostrat les operacions d’edificació nova i d’obra civil nova, que en cap cas, pot mantenir-se a aquests nivells tan baixos.
Una fiscalitat per atreure activitat econòmica
La Generalitat de Catalunya ha vingut caracteritzant-se, en un context d’un finançament autonòmic insuficient i inadequat (criteri de ordinalitat) i de fortes restriccions pressupostaries -i amb majors exigències per arribar a un nivell uniforme de dèficit públic, amb independència del seu nivell d’origen, a dur a terme- d’una banda una reducció de la despesa, conjuntament amb la proliferació i creació de noves figures tributària a l’albir del marge imaginatiu que permet la LOFCA.
Si bé és cert, que aquestes figures tributàries no han tingut un efecte significatiu en la recaptació, han trasllat una imatge d’una Catalunya que grava excessivament les diverses activitats (turisme, aviació, recursos -aigua, generació d’electricitat- sota el prisma del risc nuclear-, habitatges buits de grans operadors, begudes ensucrades, o més recentment, la iniciativa de gravar les emissions de CO2, entre altres-), a més de disposar de tipus impositius més elevats en els nivells alts de renda –que puguin dissuadir als professionals de les multinacionals, amb un impacte recaptatori gairebé nul- o d’un nivell elevat dels tipus en transmissions patrimonials i AJD o dels impost sobre el patrimoni o de l’Impost sobre Successions i Donacions. En definitiva, la imatge – i en part, realitat- que aquest maremàgnum d’impostos, possiblement poc significatius en termes de recaptació, poden donar una imatge d’una alta fiscalitat, la qual cosa en gens contribueix a portar inversions.
En conclusió, Catalunya és la comunitat amb més tributs propis. A més té una imatge molt negativa pel que fa a la càrrega impositiva que perjudica a empreses, professionals i famílies.
Bones dades de descens de l’atur
El nombre d’aturats, des del darrer trimestre del any passat al primer trimestre, va pujar a Espanya (29.400) –encara que en termes desestacionalitzats va baixar un 3,0%–, mentre que a Catalunya va descendir (20.600). La xifra de desocupats totals se situa en 3.766.700 i 479.200, respectivament. D’aquesta forma, el ritme de caiguda interanual de l’atur es manté fort: a Catalunya la reducció va ser del 20,5%, mentre que en el conjunt d’Espanya l’atur va baixar un 10,8%. Així, la taxa d’atur es va situar en el 12,2% per a Catalunya i en el 16,7% per a
Espanya.
D’altra banda, l’afiliació total a Catalunya va augmentar un 3,0% interanual al maig, la qual cosa implica 97.554 afiliats més en els últims 12 mesos. A Espanya, la pujada va ser similar, amb un increment de l’afiliació del 3,1%, és a dir, 570.254 afiliats més respecte a igual mes de l’any anterior. La xifra d’afiliació total actualment ascendeix a 3.393.908 i 18.915.668 persones a Catalunya i Espanya, respectivament.
Comments are closed.