- És necessari articular un pacte social a Catalunya per facilitar la sortida de la crisi, però amb seqüeles persistents pels reptes de transformació econòmica que exigeixen els nous requeriments derivats de la digitalització i de l’economia verda.
- La millora ve per la vacunació en les economies desenvolupades i per l’estímul fiscal massiu dels EUA.
- A Espanya i Catalunya, la recuperació de l’economia s’ha endarrerit, principalment en serveis, a causa del manteniment de les restriccions que condicionen el normal desenvolupament de l’activitat en branques importants d’aquest sector com l’hostaleria, el transport o la restauració.
- La Comissió Europea preveu un fort repunt en el creixement del PIB d’Espanya a partir del segon trimestre d’enguany, amb una recuperació dels nivells precrisis a la fi de 2022.
- Es preveu un augment del PIB d’Espanya del 5,9% per a enguany i del 6,8% en el següent.
Les economies espanyola i catalana no han recuperat encara els nivellis precrisi. Recentment l’OCDE assenyalava que Espanya es troba a la cua de la recuperació del nivell precrisi, a diferència d’altres països. Encara que en els propers trimestres el creixement serà més intens. De fet, la Comissió Europea preveu un fort repunt en el creixement del PIB d’Espanya a partir del segon trimestre d’enguany, amb una recuperació dels nivells precrisi a la fi de 2022. El Pla de Recuperació i Resiliència tindrà un impacte molt important en l’expansió econòmica d’Espanya, així com el consum intern i l’activitat turística, principalment en 2022. La Comissió preveu un augment del PIB d’Espanya del 5,9% per a enguany i del 6,8% el següent. Les expectatives de recuperació estan en el procés de vacunació que avança ràpidament.
Les millors previsions per a aquest i l’any vinent es deuen a la incorporació dels efectes de l’impuls fiscal en unes poques economies grans i a la recuperació esperada a partir de la segona meitat d’enguany amb la vacunació.
D’acord amb les valoracions del FMI, gràcies a la resposta sense precedents per part de la política econòmica, la recessió de la COVID-19 deixarà, probablement, menors seqüeles que la crisi financera de 2008.
No obstant això, destaca que les pèrdues de producte han estat especialment grans en països amb forta dependència del sector turístic o exportadors de matèries primeres i amb limitada capacitat de reacció des de l’àmbit de la política pública.
Laboral
En el mercat laboral s’aprecien signes positius. En l’evolució de l’afiliació i de l’atur registrat s’observa un punt d’inflexió. Cal esmentar, que l’últim dia de maig, es va registrar a Catalunya un total de 112.089 treballadors en ERTO, mentre que en el conjunt d’Espanya la xifra ascendeix a 542.142.
D’altra banda, l’afiliació total a Catalunya va pujar un 3,7% interanual el mes de maig, en línia amb l’augment de 3,8% a Espanya. La xifra d’afiliació actual ascendeix a 3.435.428 i 19.267.221 persones a Catalunya i Espanya, respectivament. És important destacar que ja van tres mesos seguits en els quals l’afiliació augmenta i cada vegada a major ritme.
Preus i finançament
A Espanya, l’IPC continua pujant a l’abril, amb una variació anual de 2,2%, gairebé un punt superior a la registrada al març, i la més elevada des d’octubre de 2018. La variació mensual, és a dir, d’abril respecte a març, és del 1,2%, en línia amb l’increment del mes de març (+1,0%).
A Catalunya, l’IPC d’abril puja un 2%, enfront de l’increment del 1,3% del mes anterior. Cal assenyalar, que la taxa d’inflació a Catalunya és una de les més baixes de totes les CCAA (excepte Canàries, Ceuta i Madrid).
Pacte Nacional per a la Indústria 2017-2020: el paper de la concertació social
L’Informe de Conjuntura de Foment del Treball analitza el Pacte Nacional per a la Indústria 2017-2020. Un marc d’actuacions concretes consensuat entre agents socials i l’administració pública, per impulsar la indústria catalana, el seu teixit empresarial i l’ocupació de qualitat.
Per a això, van ser definits sis àmbits de treball concrets:
1. Competitivitat i ocupació industrial (pressupost de 738,9 milions d’euros)
2. Dimensió empresarial i finançament (pressupost de 106,7 milions d’euros)
3. Indústria 4.0 i digitalització (pressupost de 178,9 milions d’euros)
4. Formació (pressupost de 699,1 milions d’euros)
5. Infraestructures i energia (pressupost de 342,9 milions d’euros)
6. Sostenibilitat i economia circular (pressupost de 150,4 milions d’euros)
En aquest sentit, recentment s’ha donat a conèixer el grau de compliment pressupostari del PNI, amb un percentatge d’execució total sobre el pressupost de 1.800 milions d’euros del 91%.
Cal destacar, que en àmbits com les infraestructures i energia o la indústria 4.0 i digitalització el volum executat al llarg d’aquests anys ha estat menor, la qual cosa ens hauria de portar a reflexionar sobre la necessitat de reforçar-los per desplegar una ambiciosa política industrial.
En definitiva, aquesta política industrial ha de contenir, en el marc d’un gran pacte social i econòmic, eines que permetin fer front a contextos de crisis, així com també, als canvis disruptius que obligadament haurà d’afrontar el sector, com la digitalització i la producció sostenible.
El PNI 2017-2020 del qual recentment coneixem el seu balanç, encara que pot tenir alguna ombra, posa de manifest, de nou, la necessitat d’articular una política econòmica de caràcter concertat amb els agents econòmics i socials.
Per això, articular un pacte social a Catalunya resulta adequat, per la finalització d’aquest, per l’actual situació de sortida de la crisi, però amb seqüeles persistents pels reptes de transformació econòmica que exigeix els nous requeriments derivats de la digitalització i de l’economia verda, i finalment per l’oportunitat en contingut i recursos que els fons Next Generation faran en aquests set anys, i especialment en els tres primers, que hauran d’administrar-se de forma ben enfocada i àgilment.
Pla d’Estabilitat 2021-2024: senda de reducció del dèficit públic
El Pla d’Estabilitat, remès a Brussel·les a la fi d’abril, inclou les perspectives macroeconòmiques i fiscals del Govern per al període comprès entre 2021 i 2024. En aquest sentit, es preveu una recuperació de l’economia espanyola, després de la brutal contracció en el 2020 de l’11% del PIB, en forma de V asimètrica, amb uns augments més forts del PIB en els primers anys per a després anar moderant el seu creixement a fi de l’horitzó de previsió.
La recuperació de l’economia, en les previsions del Govern, es basa en la dinamització del consum intern i la normalització de l’activitat turística, estimant aconseguir el nivell precrisi en gairebé dos anys més. Val la pena recordar, que moltes economies ja han recuperat el seu nivell anterior a la crisi en termes de PIB o ho faran en els pròxims trimestres, abans d’acabar el 2021.
Com es desprèn del quadre macroeconòmic, la principal font d’impuls del PIB serà el consum privat, el creixement del qual s’accelerarà per a la recuperació del mercat laboral i l’estalvi generat per consum no realitzat al no poder materialitzar unes certes despeses arran de les mesures de restricció per evitar la propagació del virus. A més, es preveu un impuls de la demanda interna per la via de l’augment de la inversió pública.
Quant a la demanda exterior, es projecta la recuperació del balanç positiu a causa de la reactivació del sector exterior juntament amb la normalització de l’activitat turística internacional.
Si l’increment del dèficit s’explica per les ajudes directes i els ERTO, la disminució del mateix vindrà també per la retirada d’aquests conceptes. És important, tenir en compte, i tal com ja han advertit els organismes internacionals, que la retirada de les ajudes ha de ser de manera gradual i acompanyant l’evolució de l’activitat o en cas contrari moltes empreses es veuran reclamades al tancament, el timing és un element determinant en la supervivència o no de l’activitat empresarial en aquests moments delicats, després d’un període de crisi curt però intens.
Comments are closed.