Disposar d’infraestructures i eines efectives per afrontar amb èxit la transformació digital és una de les grans preocupacions del teixit de pimes de Catalunya. Aquesta necessitat és una de les manifestades de manera més insistent al llarg de les trobades territorials i sectorials que Fepime Catalunya, la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, està realitzant des de mitjans de febrer en el marc del seu 3r Congrés. La voluntat de Fepime és escoltar tot el teixit de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, debatre sobre les seves necessitats per adaptar el seu negoci al nou entorn digital i elaborar un memoràndum que sigui lliurat a les principals Administracions Públiques. En aquestes sessions de treball, que acabaran a mitjans de maig, “es pot escoltar de primera mà les necessitats i les propostes dels empresaris a tot el territori per tal d’elaborar un document que ens permeti detectar les problemàtiques que afecten l’activitat empresarial de cada territori i sector per treballar, buscant solucions a les necessitats reals de les pimes catalanes”, segons sosté la presidenta de Fepime i vicepresidenta del Foment, María Helena de Felipe.
El 3r Congrés de Fepime és previst que finalitzi el 4 de juny amb una trobada a la seu de Fepime, en la qual exposar les principals conclusions i propostes dels empresaris de Catalunya que, alhora, la patronal farà arribar a les administracions publiques i partits polítics. Les trobades del 3r Congrés de la Micro, Petita i Mitjana empresa de Catalunya se celebren a les seus de diferents entitats associades com ACEB, AEBALL, AECEBRE, ACEB, AEGP, AFAEMME, AIBV, AIJEC, CECOT, CEDOSONA, CEPTA, CIESC, COELL, FAGEM, FECOM, FEGP, FOEG, l’Institut Agrícola de Sant Isidre, SCF, TEXFOR, UEA, UEI, UIER i UPM. De moment, ja s’han celebrat 12 d’aquestes trobades.
La FOEG exposa a Fepime les necessitats de les pimes gironines per seguir sent competitives
La manca d’infraestructures per potenciar la digitalització, la falta de personal qualificat, la ineficaç formació dual i la lentitud administrativa, destaquen entre les inquietuds de la patronal Gironina, expressades en la trobada mantinguda a mitjans d’abril.
La digitalització ha estat un dels punts clau de la trobada i s’ha posat de manifest la necessitat de comptar amb fibra òptica i banda ample als polígons i a les zones turístiques per poder abordar amb garanties el procés de digitalització de les empreses gironines. En aquesta línia, Joan Ribas, vocal de la FOEG i membre de la junta de l’Associació d’empreses de noves tecnologies de Girona, ha assegurat que “la digitalització fomenta la competència entre empreses i cal que les pimes es digitalitzin per no morir”.
Ribas també ha afirmat que les empreses que es dediquen a la digitalització tenen molta demanda perquè n’hi ha poques però els costa trobar talent perquè es paguen sous baixos. “Necessitem fer atractives les empreses per retenir talent i incorporar més dones al sector TIC català”, ha afirmat.
Un altre punt important en el que han coincidit els empresaris és la manca de personal qualificat en molts sectors (mecànica, metall, instal·lació, etc.) que obliga a les empreses a invertir per formar el seu propi personal. “La formació dual és desconeguda per les empreses i està mal explicada”, ha assegurat Ernest Plana, president de la FOEG.
També s’ha posat de manifest el fre que suposa per a les empreses la lentitud administrativa que, per exemple, dissuadeix a molts empresaris del sector ramader que prefereixen traslladar la seva activitat a Aragó.
Els joves empresaris animen les pimes a accelerar el procés de digitalització per ser més productives
L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) ha posat de manifest que actualment hi ha moltes empreses i startups que han nascut precisament gràcies a la digitalització i que ja la incorporen en el seu ADN des de l’inici. Tot i així, des de l’AIJEC asseguren que cal trencar la barrera de que la digitalització és només per a les grans empreses ja que moltes petites empreses poden trobar un retorn immediat amb poc pressupost apostant per la digitalització. “Una petita botiga de barri pot convertir-se en un negoci molt més gran gràcies a l’ecommerce, exportant per exemple internacionalment. Cal que les pimes s’animin i vegin un rendiment i un augment de la productivitat ja des del primer pas cap a la digitalització”, ha explicat Eloi Palà, president de l’AIJEC.
En aquesta mateixa línia, han exposat que actualment conviuen els “early adopters” (que ja han nascut en l’entorn digital) amb empreses que estan al marge de la digitalització. “L’avanç de la tecnologia digital és exponencial, no lineal i per tant cal prendre decisions diferents perquè la velocitat es multiplica a cada segon. Qui no pugi al tren de la digitalització quedarà molt endarrerit”, assegura Palà.
Tot i així, s’ha destacat que molts petits empresaris no confien en els serveis professionals perquè en alguns casos ja s’han gastat diners amb anterioritat que no han servit per res. “La desconfiança suposa també una barrera a la digitalització perquè els consultors digitals poden millorar l’estratègia de l’empresa però això representa un canvi cultural pel petit empresari, que porta tota la vida fent el mateix de la mateixa manera”, ha explicat Dani Casanovas, secretari general d’AIJEC.
Les empreses de Lleida reclamen més infraestructures per seguir sent competitives
La Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) i la Federació de Comerç de Lleida (FECOM) han posat de manifest l’accés desigual de les empreses de Lleida a la fibra òptica, sobretot als polígons, fet que dificulta la digitalització de les pimes sobretot en zones com El Pallars. Això resta competitivitat a les empreses del territori que troben una dificultat afegida al seu procés de digitalització.
També des del Pallars Sobirà, Marta Cervos, Presidenta del Gremi de Materials de la Construcció i vicepresidenta de COELL, ha esmentat el problema de la despoblació: entre els dos Pallars, la Ribagorça i Aran són poc més de 30.000 persones. “Hi ha un dèficit d’infraestructures que no permet aprofitar el potencial turístic de les estacions d’esquí, els parcs i la natura que té aquesta part de la província de Lleida. El Pirineu de Lleida aspira a tenir les mateixes infraestructures que tenen els Alps francesos per poder ser econòmicament competitius i donar un impuls al turisme de muntanya”, ha assegurat Cervos.
En la mateixa línia, Maria Rosa Eritja, presidenta de FECOM ha exposat la necessitat que les administracions planifiquin com fer créixer el territori econòmicament, demogràficament i que alhora també augmentin els salaris. “Planificar noves zones comercials com Torre Salses sense aquesta planificació portarà a més competència sense més sous ni més compradors i, per tant, és perillós des de la perspectiva del comerç”, ha afirmat.
Per la seva part, Jaume Obiols, president de l’Associació Empresarial de la Fusta i vicepresident de COELL, ha coincidit amb les reclamacions del Gremi a nivell de Catalunya i ha demanat a més, que les empreses estrangeres acreditin que els seus productes provenen de fustes de boscos amb tales legals.
Una reivindicació comuna de tots els empresaris ha estat, de nou, la manca de personal qualificat, a excepció del comerç, on la capacitat ha millorat. La sessió també ha servit per parlar d’altres temes com infraestructures, morositat, fiscalitat, l’estancament del consum i la falta d’inversions.
La manca de professionals qualificats, entre les principals preocupacions de l’AIBV
L’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès ha exposat les inquietuds més importants dels empresaris de la zona entre les que destaquen l’elevat preu de l’energia, la lentitud de les gestions administratives, el desdoblament de la R3 i el volum de trànsit a la C-17. La sessió ha començat amb la principal preocupació dels empresaris de la zona: la manca de personal qualificat. Des de l’AIBV han exposat que moltes empreses els truquen directament demanant perfils professionals pels que no troben personal.
“Falten mecànics, torners, xofers, personal de manteniment… és a dir, gent d’ofici per treballar a la fàbrica i no als despatxos. Una mancança que posa de manifest que les escoles professionals no funcionen” ha explicat Joan Moretó, president de l’AIBV.
En aquesta línia, l’AIBV ha proposat a l’administració local fer un programa de garantia juvenil per tal de formar a 80 joves en les especialitats que necessiten les empreses de la zona per cobrir els llocs vacants. “Cal apropar el món industrial a l’escola per tal de canviar la visió i recuperar els oficis que s’estan perdent”, ha afirmat Moretó.
Un altre tema destacat ha estat la lentitud dels tràmits administratius. “No és lògic que les administracions demanin als empresaris contínuament dades de les que ja disposen”, ha reivindicat Moretó. S’han destacat la multitud de llicències, permisos i tramitacions que els empresaris es veuen obligats a entregar, amb la conseqüent pèrdua de temps i també de diners, ja que cal abonar diferents taxes a nivell local, comarcal, autonòmic i estatal. En aquest sentit també s’ha destacat que produir a Catalunya surt molt més car que en altres comunitats autònomes.
Pel que fa a infraestructures s’ha reivindicat el desdoblament de la R3 de Rodalies i també solucions per als enllaços de la C-17 on es creen constantment embussos, sobretot amb l’arribada de grans empreses com Amazon o Mango.
El CIESC i TEXFOR demanen solucions per ajudar les micro empreses en el procés de digitalització
Una formació professional que respongui a les necessitats de la indústria; l’apropament entre indústria, universitat i centres tecnològics; les infraestructures del Vallès; les millores dels polígons industrials i l’agilitat administrativa han estat les inquietuds més rellevants exposades pels empresaris, a més de buscar solucions per ajudar a les microempreses en el seu procés de digitalització.
La digitalització, tema central del 3r Congrés de Fepime (concretament el procés de digitalització), ha estat un dels aspectes més rellevants durant la sessió. Blai Costa, president de CIESC ha afirmat que “és vital crear consciència de la importància d’assumir el repte de la digitalització. Som un territori altament industrial i per ser capdavanters cal identificar les febleses i trobar les solucions més adequades per adaptar-nos a aquesta nova revolució” .
En la mateixa línia, Francesc Llonch, president de TEXFOR ha defensat que “la digitalització de les nostres empreses és imprescindible per poder seguir sent competitius en l’entorn actual”. Respecte a aquest procés de digitalització, la presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe, ha destacat que les pimes que tinguin un pla de digitalització amb un pressupost assignat seran “més eficients, estalviaran més temps i costos i podran ser més competitives”.
També s’ha emfatitzat la necessitat de que les micro empreses entenguin la importància de la digitalització i la necessitat d’adaptar-s’hi de seguida i no en un futur llunyà. ”És imprescindible ajudar a les empreses més petites, que tenen menys recursos, temps i personal, en el procés de digitalització perquè puguin seguir sent competitives. Per això fem aquesta tasca de sensibilització que també traslladarem a l’administració”, ha assegurat De Felipe.
La formació ha estat un altre dels elements clau de la sessió. S’ha posat de manifest la mancança de personal tècnic qualificat i la necessitat que la formació professional s’adapti a les demandes reals de la indústria i no a les que l’administració creu que són les adequades. En aquest sentit també s’ha posat l’accent en la voluntat d’apropar el món industrial als joves i trencar l’estigma negatiu que rau sobre la Formació Professional en detriment dels estudis universitaris. Apropar empresa, universitat i centres tecnològics per donar a conèixer i impulsar projectes en matèria d’innovació ha estat una altra reclamació dels empresaris.
L’ACEB impulsa una comissió per incrementar la participació de les dones als òrgans de l’entitat
Reivindicar el potencial econòmic, comercial i industrial de la comarca; la construcció del polígon d’Olban i la necessitat de comptar amb una Formació Professional que generi nous professionals tècnics, destaquen entre les principals preocupacions dels empresaris del Berguedà. A més, tenir més dones executives en els òrgans de l’entitat.
La sessió ha servit per reivindicar el gran potencial econòmic, comercial i industrial que té Berga i el Berguedà. “Cal potenciar la imatge de la ciutat i la comarca a nivell comercial i empresarial i això passa per elaborar plans de transversalitat a nivell comercial i turístic, no plans sectorials”, ha explicat Josep Fígols, president de l’ACEB. S’ha posat com a exemple del potencial per atraure gent la taxa d’ocupació del turisme rural, en una comarca amb 19 càmpings i 500 places de turisme rural.
Entre les propostes de futur que s’han posat damunt la taula destaca la construcció del polígon d’Olban. “És una prioritat. Tenim demanda de sòl industrial i això ens permetria generar ocupació i activitat a la comarca. Necessitem més empreses amb més de 50 treballadors ja que actualment representen només un 1%”, ha afirmat Fígols.
Una altra de les necessitats exposades és la manca de personal qualificat en perfils tècnics com mecànics, torners, etc. “Al Berguedà necessitem una Formació Professional que generi professionals per les empreses mecàniques i industrials, claus per al desenvolupament econòmica de la comarca”, assegura Fígols.
Pel que fa a la digitalització, tema clau en tot el congrés, s’ha posat de manifest la dificultat per implementar el comerç online, que permetria als comerciants de la comarca ser més visibles. “La digitalització no és una despesa, és una inversió de futur i genera estalvi en els processos”, ha destacat Maria Helena de Felipe, presidenta de Fepime.
Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, la sessió de treball ha estat protagonitzada majoritàriament per empresàries de la comarca. “Les aportacions de la dona en el món local i empresarial són molt importants i actualment no es tenen suficientment en compte. A l’ACEB volem incorporar més dones executives als òrgans directius de l’entitat i per això hem impulsar una comissió de Dona i Empresa”, ha destacat Fígols.
El Sector de la Fusta a Catalunya demana més recursos i una millor gestió dels boscos catalans
Els professionals del sector reclamen una millor gestió del territori per evitar la importació de la fusta; una tasca d’educació a nivell social per donar a conèixer els atributs de la fusta i millor formació per disposar d’operaris qualificats, entre altres. Es tracta d’un sector que s’incorpora per primera vegada al Congrés que Fepime celebra per tot el territori amb més de 20 trobades sectorials i territorials.
Actualment, els boscos representen el 67% de la superfície de Catalunya, un terreny molt ampli del qual se n‘aprofita molt poc. “Cada any s’acumulen més de dos milions de metres cúbics de fusta als boscos catalans. Tenim marge per tenir més recursos i gestionar millor el territori per no haver d’importar tanta fusta de fora”, ha explicat Salvador Ordóñez, coordinador general del Gremi Fusta i Moble.
En la mateixa línia, el president del Sector Fusta Catalunya, Lluís Gelabert ha destacat que el sector necessita “grans empreses que processin la fusta. No tenim empreses que fabriquin taulers i per això es va inventar la biomassa i la resta es dedica a embalatge, la gama més baixa de la fusta. Ens cal una indústria intermitja que valoritzi els troncs per poder anar cap a una indústria de la construcció amb la fusta d’aquí”.
Els representants del sector de la fusta han posat en valor països com Àustria, on es disposa de recursos i diners per promocionar la fusta. Una iniciativa que caldria implantar també a Catalunya.
“Cal canviar la idea social de la fusta. Talar un arbre no és un crim: la fusta es regenera i requereix molt poca energia en comparació a altres materials com l’alumini. Hem de saber vendre el atributs de la fusta i explicar-los a la societat”, ha apuntat Javier Blasco, president de Profusta.
Una altra de les principals preocupacions és la manca de personal qualificat. “El personal es va envellint i no hi ha gent jove per substituir-lo. El cicle formatiu no quadra amb el que demanen les empreses i no sabem vendre bé als alumnes el que vol dir treballar la fusta”, ha explicat Ignasi Caus, vocal de la junta del gremi.
Pel que fa a la digitalització, s’ha fet palesa la diferència entre els diferents àmbits: en l’estudi dels recursos i en la construcció es disposa d’eines molt avançades però en canvi les petites empreses queden lluny de la digitalització. “És un sector molt tradicional i cal avançar de la mentalitat del petit artesà cap al de l’empresari”, ha conclòs Ordóñez.
Comments are closed.