- El diàleg ‘Ciència i innovació com a motor econòmic i social i lluita contra la desigualtat’ impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha tingut lloc aquest matí al Palau Macaya de Barcelona, en el marc del cicle de conferències ‘El progrés en el segle XXI’.
- Aquest diàleg és el tercer d’un cicle de sis conferències, on participaran diferents autoritats de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural del país i que pretén destacar que, sense una lluita decidida contra les desigualtats, el progrés econòmic, científic, tecnològic i cultural no serà possible en el segle XXI.
Aquest matí ha tingut lloc el tercer diàleg emmarcat dins del cicle de conferències ‘El Progrés en el segle XXI’, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball en el Palau Macaya de Barcelona, sota el títol ‘Ciència i innovació com a motor econòmic i lluita contra la desigualtat’, on la presidenta de la Fundació Cotec i ex ministra de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya (2008 – 2011), Cristina Garmendia, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, han debatut sobre la situació d’Espanya respecte a altres països europeus en matèria d’R+I, sobre les estratègies de ciència i innovació que s’han presentat i, que gràcies als fons que destinarà la Unió Europea a Espanya, permetrà que el Govern pugui augmentar en un 60% la despesa total en ciència l’any 2021, arribant als 1.200 milions d’euros.
A més, al llarg del diàleg, també s’han abordat altres aspectes com han estat, el paper de la ciència i la innovació des del punt de vista de la política, les desigualtats provocades per la digitalització i com es poden solucionar, el paper i la importància dels científics a Espanya, així com la situació dels joves científics, i les sinergies entre les universitats i el teixit empresarial. La trobada ha estat presentat per Ángel Simón, president d’Agbar, i moderat pel periodista i escriptor, Francesc–Marc Álvaro. Aquesta trobada ha estat el tercer dels sis que tindran lloc en els pròxims mesos.
Durant la seva intervenció, la presidenta de la Fundación Cotec i ex ministra de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya, Cristina Garmendia, ha destacat que, “comptem amb una molt bona notícia i és que tenim pressupostos per a ciència i innovació. Es tracta d’una pujada històrica, no sols en quantitat sinó també en la qualitat, ja que tot l’increment del pressupost en 2021 es concentra en la part que realment s’executa. L’execució pressupostària és el millor exemple de l’aposta d’un país per la ciència i la innovació”. Continua, “hem d’eliminar traves, formar a persones i invertir en tecnologia. La ciència a Espanya ha de ser capaç de proveir, ha de tenir impacte social i econòmic. És un desafiament a mitjà termini, està en joc la capacitat del nostre país, hem de ser un soci fiable i per a això, necessitem una estabilitat. El pressupost és un requisit”.
Respecte a la situació que viu Espanya en la gestió del talent científic i en la potencialitat de creació de noves oportunitats en el sector, ha destacat que “el talent ha de tenir mobilitat i connectar amb altres mons, hem d’establir llaços amb altres països. Hem de projectar a l’exterior que desenvoluparem una economia basada en el talent. A més, ha d’haver-hi infraestructures, que han millorat moltíssim, però que ara hem d’actualitzar. De la mateixa forma, cal avançar en noves fórmules de contractació i tenir instruments per a contractar persones. L’administració ha de guanyar flexibilitat en aquesta contractació”.
Quant a la col·laboració publico privada en el sector de la ciència i la innovació, ha afirmat que és indispensable i ha afegit, “pel bé comú, hem d’ajuntar-nos més. Falta compromís mutu i involucrar-nos en la implementació dels acords que se signin. Cal definir bé els termes per a donar garanties i es necessita molt més transvasament entre el sector públic i privat”.
En relació amb com ha afectat la pandèmia al sector de la ciència i la innovació i segons dades de l’enquesta de percepció social de la innovació Cotec-Sigmados, ha explicat que li donem una major importància i valoració a aquest sector i afegeix, “el 77% tenen una valoració positiva de la innovació, 4 punts més que en 2019 i al mateix temps, situem a Espanya per sota de la mitjana europea, ens demanen que siguem més actius en innovació que el que demanaven l’any anterior”.
Per la seva part, el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas ha subratllat que, “hi ha dos grans models d’economia, d’una banda, està l’economia de taller, on les habilitats i les innovacions vénen especialment de les capacitats que existeixen en el mateix taller i, d’altra banda, l’economia de laboratori, aquella on l’impuls de creixement ve de la innovació i la ciència. A Espanya som més una economia de taller i tampoc ens ha anat tan malament, encara que si hi ha una necessitat de transitar cap a una economia més de laboratori”.
En relació amb la situació actual a Espanya en ciència i innovació i a les necessitats que existeixen, ha afirmat “els nostres números són baixos, el principal inconvenient és que no som conscients de la importància que té aquest sector per a l’avanç del país”. A més, ha destacat que, per a avançar en aquest sector, “hem d’enfocar la R+D com una missió de país, no com a projectes separats. Es tracta d’un propòsit ambiciós i atrevit on participi empresa i administració. El terme de missió és una cosa nova que cal vincular amb la col·laboració publico privada i incloure en la percepció pública”.
Quant a la situació generada per la pandèmia ha afegit, “la vacuna porta una nova percepció pública sobre la importància de la ciència en la societat. Aporta un moment optimista on tindrem més consciència sobre la ciència i la innovació i porta un nou repartiment de riscos entre el sector publico privat i comunitat”.
El president d’Agbar, Àngel Simon, que ha presentat el diàleg, ha afirmat: “la ciència i la innovació juguen un paper fonamental per a donar resposta als reptes que afrontem com a societat, són indissociables al progrés i han de servir de palanca per a disminuir les desigualtats. Les solucions, més que mai, han de ser conjuntes, construïdes des de l’impuls de les aliances”.
El paper de la ciència i innovació com a motor econòmic
Després de la segona sessió del cicle, dedicada a la renovació del terme ‘contracte social’, més enfocat cap a la llibertat dels individus dins la societat i en la desigualtat, aquest diàleg ha remarcat com la ciència i la innovació són un motor econòmic i com s’ha de lluitar per acabar amb les desigualtats en aquest àmbit. Des de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials s’ha posat de manifest la rellevància que té la política per a progressar en ciència i innovació, sent clau el seu paper per a promoure avanços i canvis positius en el sector. També s’ha remarcat la necessitat de crear estratègies a llarg termini, que van més enllà del finançament.
Respecte a la situació actual de la digitalització, s’ha debatut sobre les desigualtats d’accés que està generant i la destrucció de llocs de treball, que no són compensats a la mateixa velocitat, amb la creació de nous perfils laborals. En aquest sentit, una de les solucions proposades ha estat la de formar i reciclar als treballadors d’una certa edat, perquè siguin part de la nova societat i dels avanços tecnològics. Finalment, també s’ha valorat com es podrien millorar les sinergies entre les universitats i el teixit empresarial i sobre com millorar la situació dels científics i investigadors a Espanya per a retenir el talent nacional.
6 conferències sobre el progrés en el segle XXI
Tenint en compte el context actual, les sis trobades emmarcades en el cicle ‘El Progrés en el segle XXI’ pretenen posar el focus en què sense una lluita decidida contra les desigualtats, el progrés econòmic, científic, tecnològic i cultural no serà possible al segle XXI. La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment creu que els objectius de desenvolupament sostenibles ODS 2030, que s’estableixen com a factors clau en la lluita contra la pobresa, la fam, la salut, l’energia, la lluita contra el canvi climàtic o la producció i consum responsable, ens posen sobre la pista que no serà possible mantenir l’ideal de progrés sense una agenda social capaç d’abordar el problema de les desigualtats.
Al llarg de tot el cicle de conferències és el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, qui ha dialogat i dialogarà amb les veus més autoritzades de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural. L’objectiu és abordar amb tots ells la relació directa en progrés i la lluita amb la desigualtat social. Xerrades que, des de diferents angles polítics i socials, busquen la recuperació de valors cívics com la solidaritat, la fraternitat, la col·laboració o la cooperació per fer front als reptes que tenim com a societat per encarar el futur.