- A l’economia espanyola, afluixa la demanda interna, mentre que la demanda externa continua potent
- Preocupació per l’assoliment dels objectius de dèficit i els compromisos amb els socis europeus
- Tot i que l’ocupació creix amb força, en el segon trimestre ho fa de forma més suau en el global d’Espanya, excepte a Catalunya
- L’FMI alerta: “les divisions polítiques dins de les economies avançades poden obstaculitzar els esforços dirigits a abordar desafiaments estructurals de llarg termini”
L’evolució de l’economia internacional –especialment l’europea- en el darrer trimestre mostra una certa desacceleració alhora que els nivells d’incertesa tendeixen a augmentar amb canvis sobtats i destacats als mercats financers i l’efecte Brexit, en bona part ja interioritzats pels mercats. En aquest context, a Espanya i Catalunya, el creixement en el segon trimestre manté cert vigor amb un 0,8% en taxa intertrimestral, tot i que comença a presentar també símptomes de desacceleració. La demanda interna, en taxa interanual en el segon trimestre ha disminuït en 8 dècimes, passant del 3,8% al 3%, i cal fer especial èmfasi en la inversió, que redueix la seva taxa progressivament des del 6,7% en el tercer trimestre del 2015 fins al 4,0% en el segon trimestre. La situació, a Espanya, sens dubte es veu agreujada per l’absència de govern. El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i el director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo, han presentat aquestes dades extretes del darrer Informe de Conjuntura Econòmica que ha elaborat Foment amb l’anàlisi dels indicadors dels darrers tres mesos.
El creixement, tot i que atenuat, de l’economia espanyola es contextualitza en un entorn de desacceleració de les economies veïnes: Alemanya, cau al 0,4% (la demanda nacional en -0,2%); França i Itàlia tenen un creixement nul (0%); Regne Unit millora en el 2n trimestre, passant del 0,4% al 0,6%, però les dades post Brexit mostren disminució en el cicle, que fa que s’hagi baixat el tipus d’interès al 0,25% (del 0,5% del 2009), encara que les dades més recents d’agost mostren valors positius.
Alhora, es constata també un menor creixement als EE.UU (1,2%) de l’esperat: tot apunta al fet que es reprengui la normalització de la política monetària dels EUA i pugui anunciar-se una pujada dels tipus d’interès per part de la FED.
Expansió moderada del PIB mentre amainen els vents favorables
L’expansió del PIB a Espanya ha mantingut el seu ritme d’avanç en el segon trimestre del 2016, fruit de l’impuls encara potent de la demanda nacional i de la millora en l’evolució favorable del sector exterior. A Catalunya, durant els primers mesos de l’any, s’ha començat a apreciar una lleugera moderació del creixement del PIB. A més, tot i que encara persisteixen els denominats vents de cua, els seus efectes positius, presumiblement, s’aniran diluint en els trimestres propers: es produeix ja l’esgotament dels impulsos derivats de la disminució del preu del petroli, de la depreciació de l’euro, així com de l’expansió de la política monetària europea, i fins i tot de l’impuls fiscal que s’ha donat en alguns països –com el nostre- i que alentiran en el creixement.
D’acord amb les dades de Comptabilitat Nacional, en el segon trimestre, el PIB espanyol va augmentar novament un 0,8% en taxa intertrimestral, igual al creixement del trimestre anterior. Respecte al mateix trimestre del 2015, el nivell d’activitat econòmica va augmentar un 3,2%, disminuint lleugerament. Per la seva banda, al juliol el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va publicar l’avanç del PIB català del segon trimestre del 2016. El creixement intertrimestral del PIB de Catalunya s’hauria mantingut amb un augment de 0,8%, en taxa intertrimestral en el segon trimestre del 2016, d’igual magnitud que el de l’economia espanyola, i amb un creixement econòmic interanual que se situaria en el 3,5%, tres desenes superior a l’espanyol.
El creixement del PIB en el segon trimestre va venir caracteritzat per un augment de l’aportació del sector exterior de 2 desenes (enfront de la detracció de 4 desenes de PIB en el trimestre anterior). Aquesta disminució de la demanda interna del segon trimestre ve explicada, en gran part, per la desacceleració molt suau del consum final de les llars, que segueix amb un creixement del 3,6%; pel nul creixement del consum públic -0,1%- i per la desacceleració de la inversió, tant en béns d’equips -7,8%- com en construcció -2,1%-, que porten disminuint la seva taxa de creixement des del tercer trimestre del 2015, en què es van situar en 11,2% i 7,6%, respectivament. Des de l’òptica sectorial, destacar la desacceleració intensa que pateix el sector de la construcció, que cau des del tercer trimestre del 2015 del 5,1% al 2,2% del segon trimestre del 2016 o la disminució en quatre desenes en el creixement de les manufactures.
Tot i que l’ocupació creix amb força, en el segon trimestre ho fa de forma més suau en el global d’Espanya, excepte a Catalunya. Així, en termes interanuals passa del 3,5% en el primer trimestre al 3,4% en el segon a Catalunya, mentre que a Espanya passa del 3,3% al 2,4%. Es creen en l’últim any 106.200 i 434.400 llocs de treball nets, respectivament; la contractació fixa absorbeix de l’ordre de la meitat de l’increment net d’assalariats tant a Catalunya (47,6%) com a Espanya (52,5%).
Per la seva banda, els preus continuen en terreny negatiu, però apropant-se als valors positius.
D’altra banda, cal destacar la forta caiguda de la recaptació del Imp. Societats (-85%) i IRPF (-1,9%) associat a la reforma fiscal, mentre que la recaptació per IVA ha augmentat en 4,5% i els Imp. Especials en un 4,6%, en línia amb l’evolució de la conjuntura econòmica. El saldo exterior s’incrementa el primer semestre del 2016 i arriba a 6,333 milions d’euros, enfront dels 959 milions del 2015. Les exportacions incrementen un 2,3% a Espanya i un 2% a Catalunya en el primer semestre, valors relativament més elevats que en altres països com França (-1,2%), Regne Unit (-5,3%), UE-28 (-0,8%), EUA (-6,5%) o Xina (-6,9%).
Una de les qüestions destacades de la conjuntura econòmica és la preocupació per les dificultats d’assoliment de l’objectiu de dèficit públic per a l’any 2016. A maig, el dèficit del conjunt de les administracions públiques (excepte administracions locals) en comptes de reduir-se s’incrementa i arriba al 2,20% del PIB, enfront del 2,13% que s’havia aconseguit en aquesta data en el 2015. Les úniques dades disponibles a juliol són de l’Estat, i mostren valors encara més preocupants. Així, fins a juliol el dèficit de l’Estat arriba al 2,66% del PIB, augmentant en un 19,6% el que hi havia en aquest període del 2015 (2,31% del PIB). Aquest empitjorament del dèficit prové essencialment per la disminució dels ingressos, que cauen un 6,9%, ja que la despesa ha tingut una reducció del -1,6%.
Esgotament de la política monetària: necessitat de lideratges polítics reformistes
En aquest context internacional de baix creixement econòmic, es troba ja relativament esgotat l’ús de les mesures d’incentiu monetari. Davant d’aquesta situació, cal insistir en el necessitat d’articular una política econòmica més cohesionada i de coordinació entre els diferents instruments, com adverteix l’OCDE. Cal deixar de carregar gairebé tot el pes de la política econòmica en contra la crisi en la política monetària. Sorprèn que el principal agent de la política econòmica hagin estat els bancs centrals que gaudeixen de major independència. Novament, l’OCDE en el seu informe de perspectives econòmiques de juny, assenyala “que confiar solament amb la política monetària no ha estat suficient per generar uns nivells de creixement i inflació satisfactoris” i fins i tot va a més, ja que entendria que demanar encara més a la política monetària seria negatiu, per la qual cosa els policy makers haurien d’assumir amb major afany la seva responsabilitat pública, mitjançant un ús més adequat dels altres instruments de política econòmica, ja sigui la fiscal -on existeixi marge- o especialment, els de les reformes estructurals. Així exposa en el seu informe l’OCDE “actualment, una major relaxació de les polítiques monetàries podria ser menys eficaç que en el passat, sent contraproduent en algunes circumstàncies”.
Addicionalment, també mostra la seva preocupació per l’increment dels riscos a la recuperació econòmica derivats d’aquest baix i persistent nivell de creixement; del menor creixement del producte potencial –associat a la menor inversió, i la menor difusió dels avanços tecnològics en la millora de la productivitat, entre uns altres- i a les mesures proteccionistes adoptades amb la crisi –amb majors restriccions comercials- al que cal afegir també les majors incerteses en l’àmbit polític, de diversa índole –terrorisme, conflictes bèl·lics, brexit, migracions, … Referit a aquesta última qüestió, l’FMI en el seu informe de juliol esmenta “les divisions polítiques dins de les economies avançades poden obstaculitzar els esforços dirigits a abordar desafiaments estructurals de llarg termini i el problema dels refugiats, i existeix clarament l’amenaça que es produeixi un canvi cap a l’adopció de polítiques proteccionistes”.
Comments are closed.