- “No s’han establert ni avaluat els efectes de les actuacions a l’Eixample del programa Superilla Barcelona des del punt de vista de la mobilitat urbana i metropolitana en el seu conjunt. Les eventuals millores en uns carrers es veuran anul·lades per l’increment de perjudicis en uns altres, tenint en compte que cada dia travessen l’Eixample 300.000 vehicles”, diuen els empresaris de Foment.
- Una estimació prudent ens indica que com a conseqüència de la dificultat d’accés a la ciutat que provocaran les superilles es podria perdre al voltant del 20% de la facturació del comerç i de la restauració (uns 3.500 milions d’euros), especialment al centre i a l’Eixample, circumstància que comportaria la pèrdua d’uns 25.000 llocs de treball com a mínim.
Foment del Treball, i els sectors econòmics en ell integrats, consideren que el programa o estratègia de Superilla Barcelona a l’Eixample és greument perjudicial:
- Des de la perspectiva mediambiental. L’increment de la saturació de les rondes i de l’Eixample generarà un increment d’emissions contaminants i de soroll.
- Des de la perspectiva econòmica. En desincentivar els desplaçaments cap a Barcelona (i la mobilitat entre districtes i barris) perjudicarà molt greument al comerç de centralitat, a les indústries culturals, i a la indústria de restauració i oci, entre d’altres.
- I des de la perspectiva social. La tan gastada “pacificació dels carrers” donarà lloc al conflicte social i enfrontament entre ciutadans i, fins i tot, veïns, ja que les eventuals millores en uns carrers es veuran anul·lades per l’increment de perjudicis en uns altres; fent, a més, la vida més difícil a les persones que viuen fora de Barcelona i treballen en ella, i a aquells que viuen a Barcelona i treballen en altres poblacions.
El passat 21 de desembre es va celebrar a la seu de Foment del Treball una reunió entre el president de l’entitat i els representants dels sectors econòmics determinants per a l’economia de Barcelona, que representen el 80% del PIB de la ciutat i ocupen a més de mig milió de persones, d’una banda; i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la segona tinenta d’alcaldia i directora de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament, Janet Sanz, d’una altra. Foment del Treball es va mostrar satisfet pel compromís amb el diàleg.
Tal com es va comunicar, en la reunió es va constatar juntament amb l’aproximació en molts temes, l’ampli rebuig dels sectors econòmics al model urbà que defensa el govern municipal, tot i essent el programa o estratègia denominada “Superilla Barcelona” un dels més discutits a la trobada.
Després d’algunes proves en els districtes d’Horta i el Poblenou, l’equip de govern municipal pretén ara traslladar les superilles a l’Eixample (i part del districte de Gràcia) on ha decidit crear 21 “eixos verds”.
Segons l’Ajuntament, els carrers esdevindran eixos verds, “pacificats”, amb un sol carril de circulació (a una velocitat màxima de 10 km/h), de preferència per als vianants, “amb llocs d’estada, més verd, espais de relació, joc i gaudi”. Els itineraris possibles no permetran travessar amb continuïtat l’Eixample en cotxe fent servir els eixos verds. Els encreuaments entre els vials “pacificats” seran places i espais d’estada, fet que reubicarà l’estacionament i el mobiliari urbà actual. Així, en el calendari immediat, aquesta primavera, hi ha la conversió en “eix verd” de parts dels carrers de Consell de Cent, Rocafort, Compte Borrell i Girona, creant quatre grans places, d’uns 2000 m2 cadascuna als encreuaments entre aquests eixos verds.
Foment del Treball lamenta, en primer lloc, l’ús d’un llenguatge bèl·lic (només pot ser pacificat el que abans ha estat en guerra) per part de l’Ajuntament per referir-se al vehicle privat, l’ús del qual els ciutadans fan perfectament compatible amb els seus desplaçament a peu o per altres mitjans. Menystenint -a més- que la seva fabricació dóna lloc de treball directe e indirecte a desenes de milers de barcelonins.
Cal, després, tenir en compte que cada dia travessen l’Eixample 300.000 vehicles i que en l’actualitat, segons el RACC (Informe “Impacte en la mobilitat del projecte de Superilla Barcelona a l’Eixample”) hi ha al voltant de 14,6 km de cua de vehicles acumulats en hora punta en diferents trams de l’Eixample. Amb la creació del primer “eix verd” esmentat, les cues s’incrementaran en un 26% passant a cues de 18,9 km, en créixer la intensitat mitjana de vehicles que circulen pels carrers adjacents al nou eix verd. Actualment, parts importants de les rondes i de vies com Gran Via, Aragó i Diagonal ja estan saturades. Això denota poc marge de capacitat per absorbir els desplaçaments expulsats de l’eix verd.
A l’efecte de la Superilla de l’Eixample cal afegir, per l’efecte acumulat que genera en l’eix Nord-Sud (o Llobregat-Besòs), el tramvia per la Diagonal. Efecte acumulat que es veurà agreujat a l’eix Oest-Est (o muntanya-mar) per les actuacions previstes i que s’estan ja tramitant en relació a la Via Laietana, que -esmenant a Ildefons Cerdà- pràcticament tallarà l’accés de la ciutat al mar entre l’Avinguda del Paral·lel i el carrer Marina.
És per això que el RACC, al seu informe conclou, entre d’altres coses, que l’impacte de la Superilla Barcelona (i el model global) requereix una coordinació d’abast territorial per tal que existeixin alternatives viables i atractives per al canvi modal esperat. Al contrari del que calia fer, no s’han establert ni avaluat els efectes de les actuacions a l’Eixample del programa Superilla Barcelona des del punt de vista de la mobilitat urbana i metropolitana en el seu conjunt. Si no es fa així, el sistema de mobilitat es tensarà cap al conflicte social.
Aquest conflicte es generarà no només per l’increment de cues i del temps que moltes persones hauran d’emprar per anar i tornar a la feina o a la ciutat (de compres o gestions, o a activitats culturals, esportives i de lleure), sinó perquè les eventuals millores en uns carrers (els eixos verds) van acompanyades de l’increment de perjudicis en uns altres (els carrers adjacents als eixos).
El programa Superilla Barcelona és un clar exemple de política equivocada, que hauria de ser rectificada. És per això que Foment demana la paralització del programa i obrir un diàleg constructiu amb els agents econòmics.
Comments are closed.