“A l’escola s’haurien d’impartir amb caràcter essencial dues classes: ensenyar a donar valor al temps, i ensenyar-nos a ser eficaços en la seva utilització. Aquestes dues lliçons tenen enorme interès en la infància perquè poden ajudar a configurar l’escala de prioritats del que després serà jove, adult i gran “. Aquesta és només una de les més de mig centenar de mesures, propostes i conclusions que s’exposen en el nou llibre Ignasi Buqueras, capdavanter a Espanya de la defensa de la racionalització dels horaris, i Jorge Cagigas, directiu de Recursos Humans, amb una àmplia i reconeguda trajectòria professional. L’obra porta per títol “Deixem de perdre el temps. Els beneficis d’optimitzar els horaris “i representa una manual imprescindible perquè tots -empreses, treballadors, estudiants- prenguin bona nota per treballar millor, ser més eficients i productius, disposar de més temps i, al final, ser més feliços.
Al costat dels autors, en la presentació que es va celebrar a Foment del Treball, van participar també Fabián Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma horària i diputat al Parlament de Catalunya, i Núria Chinchilla. catedràtica i directora del Centre Internacional de Treball i Família de l’IESE. Després de més de 15 anys de treball liderat des de la Fundació Independent, presidida per Ignasi Buqueras, i de tots els agents de l’àmbit laboral per transformar els horaris, es celebra que el Parlament de Catalunya estigui tramitant la Llei per la Reforma Horària, l’aprovació requerirà d’un gran consens, i que es preveu pugui implementar-se a partir de setembre del 2018.
L’obra inclou dos decàlegs de mesures per gestionar el temps: des de la perspectiva de l’empresa i del col·laborador. Encara que tal i com va afirmar Jorge Cagigas “el món empresarial no ha estat molt receptiu”, Foment del Treball entén, en acollir la presentació pública d’aquest llibre, que cal teixir tots els acords necessaris en l’àmbit empresarial per iniciar el canvi cultural que representa. Així el decàleg de transformació que proposen els autors des de la perspectiva empresarial són: 1. Liderar des de la confiança i l’entusiasme, 2. Dirigir per objectius, 3.gestionar l’acompliment, 4 a crear una cultura corporativa de l’eficient ús del temps, 5. facilitar una estructura adequada d’horaris i l’accés al teletreball, 6. Donar valor al temps de les reunions, 7. formar els col·laboradors en el bon ús del temps, 8.adoptar un pla integral de conciliació, 9.instaurar la figura del responsable en conciliació i 10. Evolucionar al ritme dels treballadors i de l’empresa.
En general el concepte que afegeix totes les propostes és el de la flexibilitat. En aquest sentit Nuria Chinchilla es va referir a les tres “efes”: família, feminitat i flexibilitat. Ha defensat que el temps és un dret i una necessitat de les persones i que la transformació cultural que requereix la reforma horària només pot ser impulsada pels líders responsables en cada un dels àmbits institucionals i laborals.
El diputat del Parlament de Catalunya de Junts pel Sí, Fabián Mohedano, va considerar que l’optimització del temps “és una qüestió de salut pública”. Com a principal promotor de la Llei per la Reforma Horària va exposar que tres anys després de la iniciativa “la qüestió ja està allà on toca: en els mitjans de comunicació, a la famílies i en l’agenda política.
Ignasi Buqueras, activista incansable i tenaç de la reforma horària, va vincular directament la fortalesa d’una societat amb un ús més humà i racional del temps. Si un ciutadà no té temps per a si mateix, ni per a la seva família, encara menys ho tindrà per dedicar als temes col·lectius. Va recordar que d’Europa, és a Espanya on es registra una més baixa natalitat, un major fracàs escolar i el més elevat percentatge de separacions.
Però si la flexibilitat és la qüestió clau en l’ús racional del temps, no està renyit amb un dels principis bàsics: la puntualitat. “La gestió eficaç del temps comença amb la pountualidad. Aquesta gran virtut permet al treballador aprofitar millor el seu temps, i és una mostra de respecte cap al temps dels altres, alhora que una mnanera d’exigir respecte per al propi. A més, ser escrupolós amb l’hora d’entrada a la feina donar legitimitat per ser-ho també amb la de sortida. La perspectiva de poder sortir a l’hora proporciona una sensació de control sobre el temps i és essencial per mantenir alta la motivació. Tot això des de la flexibilitat dels horaris d’entrada i sortida de la feina “. Així de simple.
Comments are closed.