- L’experta en humanisme tecnològic ha manifestat la urgència de plantejar una digitalització inclusiva, que afronti els nombrosos reptes i riscos quan han anat apareixent arran d’aquesta transformació digital accelerada
- Colom ha exposat també la necessitat que la comunitat internacional, governs, empreses i societat civil prenguin consciència sobre aquesta crisi i passin a l’acció abans que les conseqüències siguin irreversibles
- La conferència de Cristina Colom s’ha realitzat en el marc del cicle de conferències ‘Fer metròpoli’, impulsat per Rethink i pel que hi passen els principals actors de la metròpoli de Barcelona
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat avui un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, ha estat el protagonista de la trobada amb la seva ponència ‘L’emergència digital en l’àmbit metropolità’.
L’acte, presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Glòria Marín. Els participants han abordat els nombrosos desafiaments que està deixant l’emergència digital que travessem, els quals són conseqüència de l’accelerada evolució de tecnologies disruptives com la Intel·ligència Artificial, el Blockchain o el Big Data.
Cristina Colom ha exposat que l’acceleració de la digitalització en els últims anys ha fet que moltes esferes de la nostra vida quotidiana incloguin un component tecnològic o digital, sense tenir en compte l’impacte que la pròpia tecnologia està tenint en aquells grups socials en situació de major vulnerabilitat. L’experta apuntava que ‘els canvis tecnològics que vindran en els propers 5 o 10 anys seran més rellevants que els que s’han viscut en els últims 100 anys. Aquesta digitalització ha arribat de manera accelerada i asimètrica, impactant a la societat de manera desigual i vulnerant un seguit de drets dels ciutadans. Cal una actuació urgent i prioritària que canviï el rumb d’aquesta digitalització, fent que sigui inclusiva, equitativa, sostenible i que no deixi a ningú enrere’.
Al llarg de la seva intervenció, Colom ha destacat que les bretxes digitals actuals van més enllà del generacional i el gènere, afectant a l’automatització dels processos de presa de decisions (tant en el sector públic com el privat), dificultat d’accés, nivells de desinformació i creixement de tasques a les plataformes laborals digitals. Aquesta realitat exigeix que la comunitat internacional, els governs, les empreses i la societat civil siguin conscients sobre aquesta crisi i passin a l’acció quant abans per evitar conseqüències irreversibles.
Per la seva part, Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha destacat que “són molts els elements que contribueixen a generar desigualtat i un exemple d’això és la bretxa digital, una realitat que ens ha de preocupar. La transformació digital ha d’arribar a tota la societat, per facilitar-ne l’accés, la seva acceptació i el seu ús a les diferents capes —generacionals, socioeconòmiques, etc.— de la població. L’evolució digital ben encaminada és una oportunitat d’integrar millor tots els col·lectius”.
Fent una especial esmena a la digitalització inclusiva, Cristina Colom assegurava que és l’administració pública qui ha de liderar les aliances i col·laboracions amb tots els organismes que tenen relació amb l’Agenda Digital. Aquesta ha de crear aliances i acompanyar al ciutadà en aquesta transformació, aconseguint acostar la tecnologia a la població i no a la inversa. Destacant el paper que s’està fent des dels consistoris, Colom ha assegurat que ‘és admirable que un repte que no formava part de les nostres agendes fa pocs anys, i que podríem considerar es troba en un estat de certa immaduresa, ja forma part de les principals línies de treball dels Ajuntaments. Ens queda molt camí per assolir aquesta digitalització inclusiva i són moltes les línies de treball per abordar, però és un gran pas de cara a fer front a aquesta emergència digital’.
La necessitat de fer front als desafiaments que plantegen les noves tecnologies van més enllà de la ciutat i, tal com apunta Colom, cal una visió metropolitana per tenir una visió holística que abordi totes les bretxes digitals existents. En paraules de l’experta en humanisme tecnològic, els ajuntaments han de veure la gran oportunitat de compartir les dades obertes dels ciutadans, treballant de manera relacional per compartir reptes i solucions que no deixin a ningú enrere. A més, Colom destacava la importància de promoure la formació digital dins les pròpies administracions, així com la necessitat de plantejar mesures de govern que instaurin protocols d’ús de les tecnologies emergents a nivell metropolità.
Així, l’experta en humanisme tecnològic assegurava que governs i empreses tenen un paper important en la regularització de les tecnologies. La Comissió Europea ja està treballant en un important projecte de capacitació de les persones en aquesta nova era tecnològica, amb especial reforç en la regulació de l’ús de tecnologies emergents – especialment la intel·ligència artificial.
Amb la mirada posada en els beneficis d’aquesta evolució de la tecnologia, s’havia descuidat l’impacte social i ètic de caire negatiu d’aquest progrés i són molts els reptes que no s’han anticipat. En aquest sentit, l’experta ha conclòs en la necessitat de col·laboració publico privada i dels agents que tenen un paper rellevant en l’Agenda Digital per protegir als ciutadans davant les desigualtats derivades d’aquesta transformació digital accelerada i asimètrica, que seguirà evolucionant els propers anys.
Fer metròpoli
Aquest cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, desenvolupar aquestes ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Per aquest cicle de conferències d’enguany ja hi ha passat Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Josep Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona; el primer tinent d’Alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; Vicente Guallart, arquitecte, urbanista i investigador; i Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona.
Comments are closed.