-
La presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Recursos Humans de Foment del Treball, Mª Ángeles Tejada, i el director del Departament de Relacions Laborals de la patronal, Javier Ibars, exposen davant la Junta Directiva l’anàlisis relatiu a l’evolució de l’estructura de la negociació col·lectiva des de la reforma laboral de 2012.
De les dades exposades es deriva que es manté la tendència positiva general en termes de creixement interanual de l’ocupació, de millora en la cobertura de la negociació col·lectiva, de disminució de la conflictivitat laboral i de reducció de l’afectació dels EROS i les inaplicacions de convenis col·lectius. No obstant, les darreres dades són especialment negatives i exigeixen un anàlisi específic.
La situació política actual ens obliga a estar expectants en els propers mesos per valorar si s’està produint una certa ralentització del creixement econòmic i fins a quin punt la inestabilitat política i institucional pot repercutir en el creixement de l’ocupació i en la resta d’indicadors sociolaborals. No convé generar alarmismes donat que la tendència interanual segueix sent positiva, però és urgent generar un clima d’estabilitat institucional i seguretat jurídica com a requisits indispensables per garantir el creixement econòmic i de l’ocupació.
L’atur registrat es redueix internanualment un -9,45% el que implica una reducció de 43.335 persones aturades menys. La taxa d’atur a Catalunya, en el tercer trimestre de l’any 2017, se situa en el 12,54% el que suposa 76.900 aturats menys que l’any anterior. La contractació laboral en el mes d’octubre ha augmentat un 8,14% interanualment. S’incrementa la negociació col·lectiva a Catalunya de gener a setembre 23,08% i la mitjana de variació salarial pactada ha sigut del 1,42% (+24,56% increment anual). El nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació ha disminuït en un 38,07% interanuament.
En termes interanuals, l’atur registrat ha disminuït en el mes d’octubre de 2017 en 43.335 persones a Catalunya, un 9,45% i un 7,91% a Espanya. Si bé en aquest mes d’octubre a Catalunya, l’augment de l’atur del 3,67% és més del doble que el produït en el mateix mes d’anys anteriors. La taxa d’atur se situa en un 12,54% a Catalunya i un 16,386% a la resta d’Espanya.
Per altra banda, si analitzem les dades de l’EPA, del total d’ocupats a Catalunya el 77,80% d’ocupats té contracte de durada indefinida i el 22,20% de caràcter temporal. A Espanya, la taxa de temporalitat és superior amb el 27,40%.
L’afiliació i la contractació també milloren amb increments a Catalunya del 3,76% i un 8,14%, respectivament. En matèria de contractació, s’ha de destacar l’increment més intens en el cas de la contractació indefinida (10,75%; 34.029 més) que en el de la temporal (7,77%; 169.239 més). Per modalitats contractuals, fins al mes d’octubre de 2017 sobretot han augmentat, els contractes de foment de la contractació indefinida (54,70%) i les conversions en indefinits (14,89%) entre les modalitats de la contractació indefinida. Entre les modalitats de la contractació temporal, han augmentat sobretot els d’inserció (50,60%), els temporals per persones amb discapacitat (10,34%) seguits del contracte eventual per circumstàncies de la producció (9,31%) i el d’obra o servei (9,17%).
Respecte als salaris, els Convenis registrats han pactat un 24,56% més respecte el mateix període de l’any anterior. A la resta d’Espanya s’ha pactat un 29,63% més. La mitjana de la variació salarial pactada en el global de Convenis ha sigut de 1,42%, sent del 0,89% en els Convenis d’empresa i el 1,47% en els Convenis d’àmbit superior a l’empresa.
En relació a la jornada anual mitjana pactada ha sigut de 1.728,75 hores, sent en els Convenis d’empresa de 1.721,67 hores i de 1.729,36 hores en els Convenis d’àmbit superior a l’empresa.
El total d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) ha disminuït en un 38,07% i ha afectat a totes les modalitats: -35,36% expedients de suspensió, -46,23% els de reducció i -34,58% els d’extinció. En general, el nombre de treballadors afectats s’ha reduït en 48,88%.
Segons l’anàlisi relatiu a l’evolució de l’estructura de la negociació col·lectiva des de la reforma laboral de 2012, es pot concloure que la reforma estatutària de l’any 2012 que modificava la prioritat aplicativa dels convenis col·lectius en favor dels convenis d’empresa, no ha tingut la incidència que es vaticinava des d’alguns àmbits sense que s’hagi produït un augment en la negociació d’aquest tipus de Convenis.
En relació a la taxa de cobertura de la Negociació Col·lectiva comparant les dades corresponents als treballadors coberts per convenis col·lectius amb el nombre total d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social, es pot observar que en tot el període analitzat la taxa de cobertura ha sigut similar. Així doncs, la taxa de cobertura a nivell estatal oscil·la entre el 80-85%, i a l’àmbit de Catalunya, entorn el 60-65%.
Tot i que la reforma laboral articulava el Conveni d’empresa com un instrument de flexibilitat interna, no s’observen canvis rellevants en l’estructura de la negociació col·lectiva a favor d’aquest àmbit de negociació.
Tot i la defensa de la potestat empresarial d’optar entre un Conveni d’empresa o un sectorial, s’ha de ser especialment curosos en l’ús del principi de prioritat aplicativa del Conveni d’empresa, i evitar el seu ús indegut en negociacions fictícies o fraudulentes que poden generar dumping social o competència deslleial.
Comments are closed.