- La indústria espanyola té una sobre despesa energètica respecte als seus competidors internacionals. El 71% de les empreses considera que la eficiència energètica és clau per la millora de la competitivitat.
- Els esforços de les empreses per incrementar l’eficiència energètica no són suficients per compensar el sobre cost.
- L’Informe Energia de Foment del Treball assenyala que l’actual regulació és precipitada, motivada exclusivament per raons financeres i dissenyada en un context de crisi econòmica profunda i d’esquenes a la realitat industrial. Considera que el canvi del marc regulador és fonamental per la indústria.
- El 71% de les empreses enquestades preveu realitzar un canvi tecnològic en els cinc anys vinents, orientat a millorar la intensitat energètica de l’empresa, si es donen les condicions d’estabilitat normativa necessàries per a la projecció a mitjà termini.
La pràctica totalitat de les empreses avaluen la sobre despesa energètica que li resta competitivitat respecte als seus competidors internacionals i ha previst estratègies per reduir el seu impacte. Malgrat això el 92% de les empreses assegura que no té la intenció de desplaçar la seva producció o part d’ella a territoris més competitius i opten per altres alternatives com explorar la possibilitat d’adherir-se a plataformes de compra (31%) i externalitzar els serveis de gestió energètica (20%). La deslocalització de l’activitat és només una opció -”ni desitjable ni senzilla”- per al 6% de les empreses consultades, de les quals el 80% són grans empreses. De fet, per les pimes domina més el risc de desaparèixer del mercat com a conseqüència del factor energia. El 71% de les empreses enquestades preveu realitzar un canvi tecnològic en els cinc anys vinents, orientat a millorar la intensitat energètica de l’empresa, si es donen les condicions d’estabilitat normativa necessàries per a la projecció a mitjà termini. La factura energètica, en definitiva, paralitza les noves inversions.
Foment del Treball ha presentat avui els resultats d’una enquesta realitzada entre directius del sector industrial y serveis amb l’objectiu de conèixer fins aquest punt el cost de la energia determinarà en el futur les decisions de les empreses quant a la gestió de la factura energètica. En general, es considera que l’actual regulació és precipitada, motivada exclusivament per raons financeres i dissenyada en un context de crisi econòmica profunda. Foment del Treball reivindica que el canvi del marc regulador és fonamental per la indústria. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta del Fòrum Energia Empresa de Foment, Virginia Guinda; i de la directora de l’Àrea Tècnica de Foment, Alba Cabañas.
L’Informe Energia, redactat a partir dels resultats de l’enquesta i de la valoració dels experts del Fòrum Energia la institució empresarial catalana, considera que s’ha superat la visió clàssica de l’estalvi energètic con un factor exclusiu de cost i que, per tant, la eficiència energètica avui s’incorpora al concepte de competitivitat. El problema principal radica que les inversions en eficiència són desitjables, però a l’actual context d’ajustos pressupostaris, no compensen els increments de despeses derivats de les polítiques energètiques del país.
Per aquesta raó, les empreses fan previsions estratègiques per reduir la factura d’energia a la seva organització. Un 24% ha previst canviar de comercialitzadora, i un altre 24% contempla modificar la modalitat de contractació. Fins i tot un 12% considera oportú incorporar la figura del gestor energètic. Però són encara més, un 40%, les que aposten per altres decisions més vinculades a la gestió de processos i administració interna per evitar grans inversions. Les empreses afronten així el repte energètic amb la voluntat de dependre exclusivament dels propis recursos.
Inversions en eficiència energètica
La senda de la recuperació econòmica ha ampliat de 1 a 3 anys el termini de retorn de la inversió, circumstància que condiciona les inversions en eficiència energètica. Només el 12% de les empreses consultades afirma que no invertirà en eficiència si no recupera la inversió en un exercici.
Entre els elements d’incertesa que condicionen futures inversions en aquest camp, destaca la inestabilitat reguladora (un 74% considera que és important), molt per sobre de l’accés al finançament que queda relegat a un tercer lloc. Les expectatives de millors preus de l’energia, és en un 56% motiu d’inquietud per a la presa de decisions.
Un alt percentatge de les empreses (67%) opina que la inversió en R+D+i relacionada amb el factor energètic serà important per millorar la seva competitivitat. Es detecta un gran interès en la innovació energètica com a estratègia per optimitzar la producció.
El 71% de les empreses enquestades preveu realitzar un canvi tecnològic en els cinc anys vinents, orientat a millorar la intensitat energètica de l’empresa, si es donen les condicions d’estabilitat normativa necessàries per a la projecció a mitjà termini.
La principal font energètica de la indústria és l’electricitat, seguida pel Gas Natural, sent marginals altres fonts com el GLP, Carbó, Fuel, Residus, o biomassa, entre d’altres. Tanmateix, un 48% dels enquestats té previst fer algun canvi en la seva estructura d’abastament, enfront d’un 52% que pensa romandre tal com està.
El 59% de les empreses considera que l’Economia Baixa en Carboni, des de la perspectiva energètica és un factor significatiu. D’aquest percentatge, un 61% és també determinant per a les seves decisions estratègiques a mitjà termini. Tanmateix, el 27% encara no ha pres una decisió en ferm sobre les mesures a adoptar.
PROPOSTES PER LA MILLORA DE LA POSICIÓ COMPETITIVA DE LA INDÚSTRIA EN TERMES ENERGÈTICS
- Orientar la política energètica a la demanda industrial i no exclusivament al sector de producció de l’energia, amb l’objectiu de millorar la competitivitat industrial.
- Garantir la seguretat jurídica, atorgant estabilitat i coherència a la presa de decisions en matèria de política energètica, evitant polítiques erràtiques.
- Estimular els mercats de gas i electricitat. Priorització de les interconnexions internacionals elèctriques i gasistes de la península amb la resta d’Europa, com a mecanisme imprescindible per a l’impuls de la competència en els mercats i una adequada convergència en preus.
- Avançar en el mercat únic energètic assegurant la transposició i compliment de les Directives pendents, evitant grans diferències amb altres països membres.
- Innovació normativa reconeixent els esforços del consumidor industrial en termes d’eficiència energètica i perfil de consum.
- Revisió de la fiscalitat actual sobre l’energia, evitant la doble imposició i eliminant les càrregues fiscal que hagin cobert els objectius pels quals es van crear. Estimular la política d’incentius fiscals enfront a la polítics de subvencions.
- Revisar amb realisme el paper de l’energia nuclear i del gas d’esquist en el mix energètic.
- Replantejament i ajustament de l a funció de la cogeneració a la realitat industrial i a la seva funció d’aportar a l’eficiència del procés industrial, distingint-la clarament de les energies incloses en el règim especial.
- Integració de la política energètica i ambiental, amb la finalitat d’evitar contradiccions i aconseguir que la generació i el consum siguin compatibles amb els objectius mediambientals.
- Disseny de la tarifa sense costos derivats de l’adopció de les polítiques energètiques que haurien de desplaçar-se als pressupostos generals de l’Estat.
Comments are closed.