- L’important increment de la recaptació tributària d’un 16,7% posa de manifest que no cal apujar la pressió fiscal, ans el contrari, caldria deflactar la tarifa de l’IRPF perquè els espanyols no paguin més impostos només a causa de la inflació.
- Foment no comparteix el concepte de “beneficis caiguts del cel” aplicats a aquests dos sectors.
- Foment expressa la preocupació per la manca de seguretat jurídica que es pot derivar d‘aquestes noves figures tributàries i, fins i tot, la seva possible inconstitucionalitat.
- Sorprèn que tot i que es parli de beneficis extraordinaris, el fet imposable es basa en el volum de vendes en el cas energètic, o el conjunt d’interessos i comissions, en el cas dels bancs.
Foment del Treball mostra novament el seu rebuig a la creació d’impostos específics per a determinats sectors com la banca i l’energia, que considera contraproduents ja que agreujaran l’actual i difícil situació de l’economia.
En aquest sentit, cal recordar l’anàlisi fet per l’Institut d’Estudis Econòmics que xifra una contracció de l’activitat per les mesures avui presentades al Congrés dels Diputats per valor de cinc mil milions (0,4 punts del PIB). És especialment rellevant l’impacte d’arrossegament cap a altres sectors que serà molt més significatiu que no l’impacte en el sector directament afectat.
En termes d’ocupació, aquest impacte s’estima en una pèrdua de 72.000 persones ocupades (0,4% de l’ocupació). Aquest impacte laboral serà novament més rellevant a la resta de sectors que en el sector directament afectat.
Atesa la informació que la mesura s’aplicarà durant dos anys consecutius, aquest impacte s’estima, segons taula input-output, en gairebé el doble.
Foment manifesta la seva sorpresa per l’expressió de “beneficis caiguts del cel” quan, en canvi, no se n’ha parlat de pèrdues caigudes del cel, quan o bé el preu de l’energia va assumir caigudes de preus significatives durant els primers mesos de la pandèmia, o bé quan els sistemes bancaris, especialment els europeus i particularment l’espanyol, van haver de sobreviure amb tipus d’interès nominals negatius. Aquestes circumstàncies excepcionals d’una política monetària molt laxa es van reflectir en la davallada de les cotitzacions borsàries de les entitats financeres, que van patir els seus accionistes.
En aquest sentit, l’IBEX bancari a 31 de desembre de 2015 es va situar en 705,50 i, gairebé set anys després, el 30 de juny de 2022 el valor del conjunt bancs participants en l’IBEX 35 es va reduir en un 34,4% (veure el gràfic):
La pujada dels tipus d’interès, apropant-los a tipus més neutrals com a conseqüència de l’elevada inflació, suposa la normalització de l’activitat financera amb preus (tipus d’interès) habituals. En cap cas es pot parlar de “guanys caiguts del cel”, i encara menys raonable seria, segons informacions periodístiques, gravar sobre volums d’activitat que res tenen a veure amb uns suposats “beneficis extraordinaris”. Foment vol recordar que tots els beneficis, ordinaris i extraordinaris paguen impostos mitjançant l’impost sobre societats, o l’ IRPF, en el seu cas. Sorprèn que tot i que es parli de beneficis extraordinaris, el fet imposable es basa en el volum de vendes en el cas energètic, o el conjunt d’interessos i comissions, en el cas dels bancs.
En l’àmbit del sector elèctric, Foment manifesta la seva preocupació perquè es puguin establir mesures que tinguin afectació sobre la competència si es discrimina per alguna variable rellevant.
Finalment Foment, com ja va expressar el passat 13 de juliol amb motiu del debat de política general quan es van anunciar aquestes mesures, considera que la imprecisió de les mesures, la incertesa i la volatilitat elevada del mercat, i la manca de seguretat jurídica i de predictibilitat de les mesures proposades han ampliat l’efecte perjudicial a la imatge reputacional i credibilitat del país, ja que aquestes mesures tindran el seu impacte sobre els inversors.
Aquesta futura norma probablement pugui esdevenir inconstitucional. A més, amb el fort increment que ha experimentat la recaptació tributària d’un 27,6% —de maig de 2021 a maig 2022— i en termes homogenis del 16,2% en el període dels cinc primers mesos de 2022 en relació al 2021, Foment considera encara més innecessari i contraproduent la mesura proposada.
Comments are closed.