L’IPC d’abril va registrar una variació anual de 4,1%, a Espanya i, a Catalunya, de 3,9%, la qual cosa implica un augment moderat respecte a la inflació de març, que va ser de 3,3% i 3,1%, respectivament.
En aquest sentit, és important destacar que en el mes anterior es va produir un efecte base molt rellevant en el mesurament de la inflació ja que va anar al març de 2022 quan aquest indicador va registrar un salt important en el nivell de preus després que comencés la guerra a Ucraïna. D’aquesta manera, encara que la inflació repunti puntualment a l’abril, l’evolució tendencial indica una considerable disminució des del seu punt màxim al juliol de l’any passat.
En la inflació d’abril destaquen, com a principal influència a l’alça en l’IPC del conjunt d’Espanya, el menor descens dels preus d’habitatge (-10,8%) i el lleuger augment de transport (+0,6%).
D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va disminuir gairebé un punt, passant del 7,5% al març al 6,6% a l’abril. Per tant, es comença a observar, amb el retard que ja anunciàvem en notes anteriors, que la inflació subjacent també cedeix i presenta un menor ritme d’avanç al dels mesos precedents.
Així mateix, l’indicador d’inflació harmonitzat (IPCA) –que permet realitzar una comparació amb l’evolució dels preus en l’Eurozona– es va situar en el 3,8%, gairebé la meitat que la inflació de la Unió Monetària (+7,0%).
Des del mes de març de 2021 fins a agost de 2022, la inflació a Espanya va ser superior a la de la zona euro, la qual cosa implicava un detriment en termes de competitivitat per a l’economia espanyola, però des d’agost de l’any passat aquesta tendència s’ha revertit i es manté actualment.
Comments are closed.