- El progrés i creixement econòmic ha suposat aconseguir majors nivells de consum d’energia, però l’ús massiu d’energia ha produït externalitats negatives mediambientals i socials.
- El canvi climàtic passa a ser el major desafiament global i urgent a què s’enfronta la societat. L’actual transició energètica cap a una societat descarbonitzada és un desafiament sense precedents que necessita de la implicació del conjunt de la societat.
- Per assolir un sistema de generació elèctrica de zero emissions cal disposar de solucions renovables econòmicament viables i una investigació solvent, però es contraposa el creixement de la població i les taxes creixents de demanda d’energia.
- L’emmagatzematge és imprescindible perquè l’energia renovable estigui disponible quan es necessita. És una prioritat de la UE en ser l’emmagatzematge peça fonamental per a la integració de les energies renovables.
- L’emmagatzematge d’energia és clau per aprofitar el valor total dels diversos recursos energètics renovables en nom d’una major eficiència.
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya publica l’informe Transició energètica. Emmagatzematge d’energia. Centrals reversibles, en el qual proposa les actuacions que caldria analitzar en detall i prioritzar per garantir un correcte i millor funcionament del sistema elèctric. El ponent del document, Carlos Chica, ha explicat que a conseqüència de l’ús massiu d’energia està afectant molt negativament l’atmosfera i els oceans. Dos terços de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen antropogènic, estan produïdes per la utilització d’energia fòssil on representa el 80% del total de l’energia primària del consum humà.
L’escalfament global provoca impactes i condicions climàtiques anormals on cada vegada més tindrà repercussió en les nostres economies, el nostre entorn natural, la salut i la vida quotidiana. El canvi climàtic passa a ser el major desafiament global i urgent a què s’enfronta la societat. Per tenir èxit en la lluita contra el canvi climàtic cal un ferm compromís, una governança global, proposar un sistema de mecanismes i incentius i disposar d’un conjunt de tecnologies i innovacions.
A Europa és la política energètica i del clima l’encarregada de definir les principals línies d’actuació per tal de donar resposta als esmentats reptes. Descarboniztar el sector energètic és un d’ells que requereix el desenvolupament tecnològic i la mobilització de grans inversions. Tant la Comissió Europea com el Govern Espanyol com la Generalitat de Catalunya s’han involucrat modificant les legislacions per promoure aquesta transició energètica tendent a la neutralitat climàtica i al sector elèctric un ús proper al 74% en 2030 i al 100% al 2050 en energies renovables. En el sector elèctric s’aposta per les renovables.
Aquestes energies renovables resulten no gestionables en un alt percentatge per tant cal proveir-se de capacitat de suport quan falten o de capacitat d’emmagatzematge quan sobren. L’emmagatzematge és imprescindible perquè l’energia renovable sigui gestionable. Tot això comportarà no només la necessitat de remuneració de l’emmagatzematge sinó també de la potència disponible garantida per cobrir rampes de la corba generació / demanda que generen les renovables com també dels serveis complementaris associats a la governabilitat del sistema elèctric.
Les centrals hidroelèctriques reversibles o d’emmagatzematge per bombardeig, permeten gravitatòriament l’emmagatzematge d’energia mitjançant el bombament d’aigua des d’un embassament inferior a un altre embassament superior pròxim, i la seva conversió de nou en energia elèctrica per turbinació. L’emmagatzematge d’energia amb centrals hidroelèctriques reversibles permet aprofitar gran nombre d’embassaments ja construïts i obtenir una regulació horària, setmanal i estacional.
La proposta del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya
En l’actualitat, sense perdre de vista l’emergència climàtica, no podem obviar el moment en què ens trobem amb la crisi de la COVID-19, ja que la lluita sanitària per contenir la pandèmia mitjançant el confinament, que ha tingut un elevat cost social i econòmic per la interrupció de les activitats, ha produït el corresponent augment de la desocupació i la caiguda del PIB. És necessària una estratègia ràpida clara i realista de sortida de la crisi, que en el sector elèctric, necessitarà més que abans tecnologies provades i més inversió privada.
Per reforçar aquesta línia d’actuació cal aconseguir fomentar l’autoconsum i l’autogeneració, una ràpida i major eficàcia en la transició energètica basada en les energies renovables i es proposa:
01 Seguretat jurídica i governança energètica estable
La variabilitat de la producció de les principals fonts d’energia renovable (fotovoltaica i eòlica), la incertesa de llur predicció, els excedents de generació no integrables en el sistema, així com l’estabilitat de la xarxa, la flexibilitat d’operació i la regulació, fan que l’emmagatzematge d’energia mitjançant centrals reversibles assoleixi gran importància ja que el sistema elèctric no és només infraestructures de generació, cal una regulació de sistema, models de negoci clars i mercats elèctrics d’energia i capacitat, tot això per donar-li consistència i qualitat.
Igualment, en l’actualitat, hi ha una gran incertesa sobre la rendibilitat de les inversions futures per la qual cosa s’hauria de plantejar una clara planificació, l’estabilització del marc legal que proporcioni seguretat jurídica i econòmica juntament amb la precaució de compassar qualsevol tipus d’emmagatzematge d’energia amb el creixement de les energies eòlica i fotovoltaica, per no comprometre la seva rendibilitat com a conseqüència dels abocaments d’electricitat a què es podrien veure abocades.
02 Adequació de les tarifes elèctriques
Les tarifes elèctriques haurien d’adequar-se per afavorir la transició energètica mitjançant l’electrificació de l’economia, per la qual cosa cal enviar un senyal de preus eficient al consumidor amb la definició d’una adequada metodologia de càlcul dels peatges i càrrecs del sistema elèctric tenint en compte els costos ambientals i la fiscalitat. Cal clarificar el més aviat possible la remuneració de l’emmagatzematge d’energia, definint en l’àmbit de l’operador de sistema elèctric, els serveis a prestar per aquestes centrals, la modalitat de contractació i els ingressos a percebre.
Per tal de garantir les inversions necessàries en flexibilitat que permetin el correcte funcionament de sistema elèctric, incloent-hi les inversions en emmagatzematge per bombeig en centrals reversibles, cal que la política tarifària incentivi aquestes inversions.
03 Agilització de permisos administratius i eliminació de barreres
Cal un suport decidit de l’Administració cap a aquestes infraestructures de bombament. Per a això cal superar l’actual descoordinació entre els diferents nivells de l’Administració.
Només així serà possible assolir les previsions del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per al 2030 en relació a la disponibilitat de major capacitat de centrals reversibles de bombament.
En conseqüència, per aconseguir un ple desenvolupament de l’emmagatzematge mitjançant centrals hidroelèctriques reversibles aportant flexibilitat al sector elèctric, es requereixen suports per a l’eliminació de barreres de mercat, regulatòries i administratives que ho alenteixen, així com el reconeixement econòmic de la important missió que aquelles exerciran en el futur.
04 Foment de la col·laboració publicoprivada (CPP)
La transició energètica serà consumidora de recursos financers importants. I els problemes d’escassetat són ben coneguts en economia, motiu pel qual cal evitar la comissió de costosos errors. El menyspreu a les economies d’escala, l’aprenentatge de tecnologies o el desplegament de les xarxes encariran l’intens procés de canvi i transició energètica que comporta el replantejament i transformació de tot el sector energètic.
Dels 241 mil milions d’euros de l’actualitzat esborrany del PNIEC, el Govern manté la voluntat de seguir potenciant les inversions del sector privat de manera que aquestes siguin el 80% del total. Aquesta voluntat s’ha de plasmar en l’adopció de les mesures necessàries perquè així sigui, més encara en l’etapa post Covid-19.
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya en el seu tercer document “La col·laboració publico privada, un model necessari” va posar de manifest la necessitat d’una sèrie d’actuacions perquè sigui efectiva una CPP, que serien de directa aplicació a casos com aquestes infraestructures d’emmagatzematge d’energia per bombament, ja que el sector privat realitza la inversió, la finança i explota durant el període concessional sota la inspecció de l’Administració i amb subjecció a la concessió o a les clàusules del plec de condicions del concurs corresponent.
05 Acceptació social
Cal una acceptació social d’aquesta transició energètica que requereix una comprensió tant de la seva necessitat com de l’equitat en el repartiment dels costos. Per aquest motiu la política energètica ha d’adoptar un paper didàctic per fer comprendre a la societat civil els camins i tecnologies més eficients per aconseguir una transició que requereix l’esforç de tots. Cal tenir en compte, tot i els corrents d’opinió de diferents “modes” i discursos mediàtics, que en qualsevol transició energètica s’ha de garantir, mitjançant tecnologies suficientment provades l’Accessibilitat (l’energia ha de ser assequible per a les famílies i competitiva per les empreses); la Seguretat (mantenir la continuïtat i qualitat de servei fins i tot amb màximes demandes i condicions extremes); i el mínim Impacte Ambiental (minimitzar emissions GEH, NOx, partícules, residus…).
Tot l’exposat posa de manifest, des de les primers passes de la planificació de la transició energètica, la necessitat d’introduir en el marc normatiu regles efectives que donin seguretat jurídica, i que propiciïn actuacions financerament sostenibles i atractives per a inversors i, en general, per a tots els operadors d’aquest important sector de l’economia.
Sobre el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya
Aquest és el setè informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).
Comments are closed.