- Afirma també que “res faria més factible la supervivència del càncer de pulmó que el diagnòstic precoç”.
Els dies 16, 17 i 18 de novembre, la seu de Foment del Treball acull el “Fifth International Joint Meeting on Thoracic Surgery”. Un punt de trobada de professionals per compartir les últimes evidència sobre diversos temes de cirurgia toràcica i un espai per revisar els detalls més importants dels procediments i tècniques quirúrgiques noves i tradicionals.
En parlem en profunditat amb el doctor Laureano Molins, cap de servei de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i de l’Hospital Sagrat Cor i coorganitzador del congrés.
Sobre quins objectius pivota el “International Joint Meeting on Thoracic Surgery”?
És una trobada presencial que celebrem cada tres anys i on convidem amics professionals que diagnostiquen i tracten els tumors de tòrax, principalment el càncer de pulmó que suposa un 90% dels casos. Compartim avenços i reflexionem sobre el diagnòstic precoç, l’estadificació i el tractament del càncer de pulmó però també d’altres com el de la glàndula tímica i patologies no tumorals.
Però principalment posem èmfasi en el càncer de pulmó degut a les dificultats que tenim per fer-ne un diagnòstic precoç.
Quins professionals participen al congrés?
Serem aproximadament unes 250 persones. La cirurgia toràcica és una especialitat molt concreta i som 300 cirurgians toràcics a tot Espanya. Al Joint Meeting ens trobem gairebé tots els espanyols però també venen molts europeus i alguns d’Estats Units. Venen oncòlegs mèdics, radioteràpics, patòlegs, cirurgians toràcics, pneumòlegs i tot tipus de professionals del càncer de pulmó. Aquest any, degut a les limitacions, alguns no es podran desplaçar per venir presencialment però totes les jornades es poden seguir online.
I com s’estructuren les jornades?
Tenim activitats des de les set del matí i fins les set del vespre. Comptem amb sessions de vídeo, presentacions, taules rodones, trobades amb comercials que ens presenten les últimes innovacions i, en aquesta edició, destaca la conferència magistral de Harry de Koning, de la Erasmus MC University Medical Center Rotterdam, als Països Baixos.
L’objectiu és que siguin sessions molt dinàmiques amb temps per discutir i poder interaccionar entre professionals compartint opinions i punts de vista. Un espai per posar-nos al dia dels diferents protocols, formes de diagnosticar i tractar el càncer, ja sigui de forma quirúrgica o amb medicaments.
Per què heu apostat per celebrar el congrés a la seu de Foment?
Des de fa 5 edicions organitzem el Joint Meeting a la seu de Foment del Treball. A més de ser un espai espectacular, ens donen totes les facilitats. I els ponents, tant els estrangers com els nacionals, estan encantats de trobar-se al bell mig de Barcelona i no a les rodalies perquè sempre troben un moment per escapar-se i fer una visita al barri gòtic.
És una manera de que la gent que no pot traslladar-se a Europa, Estats Units o Àsia per escoltar els professionals que escriuen als llibres de text de la cirurgia toràcica tinguin l’oportunitat d’escoltar-los en directe a Barcelona.
Quina incidència té actualment el càncer de pulmó?
Cada any es diagnostiquen a España 29.000 nous casos de càncer de pulmó. Altres tipus com el de mama, el de colon o el de cèrvix, està molt establert que amb unes proves concretes (mamografia, sang oculta en femta, papanicolau, etc.) es poden diagnosticar. Però amb el càncer de pulmó, igual que amb el de pàncrees, fins que no hi ha símptomes evidents no es pot diagnosticar.
Això ens porta a que el càncer de pulmó sigui la primera causa de mort per càncer en homes i també ara en dones. De 100 persones que es diagnostiquen amb càncer de pulmó, 80 es diagnostiquen amb un estat de malaltia avançada, ja sigui localment o amb metàstasi, i no es poden tractar quirúrgicament. Actualment podem operar només a 2 de cada 10 malalts de càncer de pulmó i la resta amb quimioteràpia, radioteràpia o immunoteràpia.
Aquells pacients que podem operar són els que posem principalment en vies de curació. La supervivència del càncer de pulmó és del 15%, és el més mortífer.
El tabaquisme és el principal problema?
En el cas del càncer de pulmó tenim una causa clara: el 90% dels pacients són fumadors o exfumadors. Cal tenir en compte que els efectes del tabaquisme duren 15 anys al cos.
Si hi ha un causa evident, evitem-la. I això és el que s’ha fet durant 40 anys però encara tenim un 28% de fumadors. Un terç de la població espanyola continua fumant i això suposa molts riscos.
S’ha retardat el diagnòstic precoç perquè la idea era la prevenció primària: que la gent deixi de fumar. Però veiem que el càncer de pulmó continua sent el de més mortalitat i que no avancem en la detecció primària.
Com es podria fer una detecció precoç d’aquest tipus de càncer?
Des del 2011 hi ha estudis de cribratge que ofereixen resultats que mostren que a persones amb risc (fumadors i exfumadors entre 50 i 75 anys), quan se’ls fa un TAC (escàner) es detecten nòduls de pulmó. En 2 de cada 100 persones trobem un càncer en estació precoç que es cura en el 95% dels casos.
Les administracions diuen que això és molt car, un escàner son 80 euros. El cost del 80% de pacients que es tracten amb quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia és altíssim. Res faria més factible la supervivència del càncer de pulmó que el diagnòstic precoç i totes les societats científiques han entès que l’evidència és clara.
A Estats Units, que paguen per la salut, totes les assegurances aposten per fer escàners perquè costarà menys agafar la malaltia a temps que el tractament posterior.
La conferència magistral de Harry de Koning tractarà sobre això?
Harry de Koning és l’investigador principal de l’estudi Nelson, un estudi multicèntric europeu que demostra que fent escàner a persones de risc s’obté una millora en supervivència entre el 25% i el 50% sobre el no fer res.
Els professionals de la Erasmus University de Rotterdam són els que estan liderant la petició de que a Europa es facin escàners a persones de risc.
Entenem que no és moment per posar al sistema nacional de salut que a partir de demà la gent amb criteris es faci un TAC però sí que considerem que cal fer estudis pilots com es va fer amb el càncer del colon.
I les administracions no estan d’acord en fer aquest tipus d’accions preventives?
Això és el que demanem des de diferents organitzacions. Jo sóc coordinador a Espanya de la Lung Ambition Alliance, una aliança internacional que intenta donar a conèixer l’evidència científica i fer pressió a les administracions. El passat 15 de setembre vam organitzar un acte i la ministra de Salut va afirmar que hi estaven d’acord però que calia un pla d’avaluació de les tecnologies.
Hi vaig començar a treballar al 2003 quan el conseller de Salut era Xavier Pomés i no em vull jubilar fins que això estigui en marxa.
Aquesta tasca preventiva es podria fer des de les empreses?
Totes les empreses grans tenen servei d’atenció mèdica i fan revisions als treballadors. També s’havia parlat de fer-ho a través de les mútues patronals i que els metges d’empresa, quan tinguin un pacient que sigui fumador, a més d’aconsellar la seva eliminació, puguin fer un TAC a través de la mútua.
En el marc de la salut laboral i des de la pròpia empresa es podria fomentar que els treballadors no fumin, que tinguin hàbits saludables i fer un diagnòstic precoç. Amb un TAC també es poden determinar altres malalties i es podrien diagnosticar a temps per garantir una major supervivència.
Comments are closed.