Els sindicats UGT i CCOO i Foment del Treball han presentat conjuntament el manifest Per l’ocupació, cal recuperar la construcció, amb què aquests agents socials posen l’alerta en la necessitat d’articular un conjunt d’estratègies que permetin un desenvolupament acurat del sector de la construcció a Catalunya, pas clau per recuperar l’ocupació. Amb aquest manifest, tant l’UGT com les CCOO i el Foment, recorden que la destrucció de l’ocupació al sector de la construcció, des del 2008, explica directament el 50% de la destrucció d’ocupació total al país, i que, per tant, és essencial una estratègia clara de recuperació de la inversió pública en infraestructures per recuperar un gran gruix de llocs de treball i impulsar l’economia.
El Manifest l’han presentat a la seu de Foment del Treball el president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; el secretari de Polítiques Sectorials de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), José Antonio Pasadas; el secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de les Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), José Cachinero; i el president de la Comissió d’Infraestructures de Foment, Joaquim Llansó. Gay de Montellà ha subratllat que “els agents socials hem fet una passa endavant per posar-nos d’acord en diagnosticar la qüestió, posar-la en valor i defensar un conjunt de propostes per reflotar el sector”. Alhora, Pasadas ha lamentat “la criminalització injusta que ha patit el sector en aquest anys de crisi”, mentre que Cachinero ha destacat que “des del 2007 s’ha reduït el 84% de la inversió pública i s’ha perdut el 62% del teixit productiu”.
Tal com recull el Manifest, les dades del sector mostren un nivell de debilitat fortament alarmant, ja sigui en termes de licitacions d’obres o bé en els habitatges iniciats o acabats, així com en qualssevol dels indicadors d’activitat, que es situen, ja en plena recuperació econòmica, només en el 10-15% d’allò que havien estat al 2007 o 2008. Prosegueix el Manifest que l’aprimament de les empreses del sector i del nombre de treballadors ha estat en valors sense precedents a la història recent, sense que les administracions públiques hagin pres mesures de suport que permetessin apaivagar, en part, les seves conseqüències. Ans al contrari, la incidència de la reducció del dèficit públic ha estat molt intensa en la inversió publica, que explica en un 45% la reducció del dèficit públic en el període 2009-2015, que sens dubte cal revertir progressivament, mitjançant un programa orientat a fer aquelles infraestructures que econòmica, social i mediambiental tinguin un adequat retorn social.
Vist això, els promotors del Manifest consideren que cal articular un ampli consens polític i social per estructurar un esquema que defineixi les actuacions prioritàries a desenvolupar (mobilitat, educatives, de recerca, mediambientals, sanitàries, socials, i d’equipaments públics, entre d’altres), i fer-ho mitjançant l’articulació d’un pla de xoc, per una banda, i el desenvolupament de plans integrals a mitjà termini, amb la corresponent programació, per l’altra.
No es tracta d’estructurar accions per un sector fortament afectat per la crisi, que també, sinó de permetre mitjançant la inversió publica i les mesures de suport a l’edificació d’habitatges, i especialment a la seva rehabilitació, que l’ocupació en general al nostre país agafi major força.
La incentivació de l’activitat a la construcció ha estat un clàssic en les mesures de recuperació econòmica que s’han emprat al nostre país -i als altres. Per això, segons els promotors del Manifest, sorprèn que no s’hagin fet ús en aquesta darrera crisi, ans al contrari, cosa que pot explicar aquest significativa destrucció d’ocupació al nostre país, en termes absoluts i comparativament: a Catalunya, des del 2008, s’han perdut uns 250.000 llocs del treball en el sector de la construcció.
Aquesta necessitat d’incentivar el sector de la construcció, segons recull l’estudi que acompanya el Manifest, és reiterada per diferents organismes internacionals, com per exemple l’OIT, o bé el Banc Central Europeu o l’OCDE: la necessitat d’articular plans d’inversió que continguin projectes amb racionalitat econòmica, social o ambiental, en un context de tipus d’interès històrics tant baixos (i fins i tot negatius) per possibilitar la recuperació econòmica més vigorosa a Europa.
Comments are closed.