- La inversió estrangera que rep Catalunya prové molt majoritàriament dels països de l’OCDE (88,4%) i, al seu torn, de la Unió Europea (65,2%).
- Gairebé la meitat (49,4%) de l’augment total de la inversió s’explica per l’increment de la inversió en construcció i en activitats immobiliàries
- El pes de la inversió a Catalunya respecte del total augmenta 12,5 punts fins al 23,0% de la inversió productiva total.
- Les economies desenvolupades creixen, tot i que amb diferències importants entre països. Les perspectives de creixement dels emergents s’han reduït sensiblement. Augmenten els riscos negatius sobre el creixement de l’economia mundial i del comerç global.
- A Espanya, la creació d’ocupació en el darrer any ha suposat el 40% del total de la Zona Euro: de seguir així, cal preveure una taxa d’atur per sota del 20% a Espanya i del 15% a Catalunya a finals de 2016
Durant el primer semestre de 2015, la inversió estrangera total a Catalunya va créixer un 280,3%, cosa que implica l’increment més fort registrat per la inversió en el conjunt d’Espanya, que va pujar en global un 73,4%. En termes absoluts, la inversió, respecte del mateix període de 2014, va augmentar en 1.444 milions d’euros. Aquestes dades les ha recollit Foment del Treball en el seu darrer Informe de Conjuntura Econòmica, que analitza l’evolució dels indicadors dels darrers tres mesos.
Quant a la inversió estrangera, destaca també que la que rep Catalunya prové molt majoritàriament dels països de l’OCDE (88,4%) i, al seu torn, de la Unió Europea (65,2%). De la mateixa manera, la inversió provinent de l’Amèrica Llatina, i en menor mesura d’Àsia i Oceania, va créixer de forma significativa en l’últim semestre. Per branca d’activitat, cal esmentar el creixement de la inversió en educació i en indústries manufactureres. A més, gairebé la meitat (49,4%) de l’augment total de la inversió s’explica per l’increment de la inversió en construcció i en activitats immobiliàries.
Si es descompta la inversió en ETVE (empreses tenidores de valors estrangers), per considerar únicament la inversió productiva, el pes de la inversió a Catalunya respecte del total augmenta 12,5 punts, fins al 23,0% de la inversió productiva total. La Comunitat de Madrid abasta el 65,4% de la inversió total, i tret de Catalunya, cap comunitat autònoma supera el 5% del total de la inversió estrangera realitzada a Espanya.
Creixement robust de l’economia espanyola
Els darrers indicadors analitzats per Foment demostren que Espanya i Catalunya segueixen presentant una recuperació robusta: es mantenen a la part alta del creixement de les economies europees amb previsions de creixement d’entre el 2,5% i el 2,7% per al 2016, tot i la lleugera moderació de la taxa d’augment del PIB en el tercer trimestre a causa de l’esgotament d’alguns factors favorables com han estat, per exemple, el preu de l’energia o les mesures de suport monetari. En l’evolució de l’economia espanyola, destaca l’impuls de la indústria i el continuat increment del sector serveis, així com l’estabilització del fort creixement de la construcció.
La continuïtat de la millora en l’activitat es percep també en les dades d’ocupació i atur, tant de l’EPA com d’afiliació i atur registrat, tot i que la taxa d’atur continua essent extraordinàriament elevada i que la creació d’ocupació indefinida presenta una caiguda notable. No obstant això, a Espanya, la creació d’ocupació en el darrer any a suposat el 40% del total de la Zona Euro, davant del 16% d’Alemanya, el 14% d’Itàlia o el 27% del regne Unit. De seguir així, cal preveure una taxa d’atur per sota del 20% a Espanya i del 15% a Catalunya a finals de 2016.
El creixement econòmic actual es caracteritza per la consolidació d’importants equilibris macroeconòmics, cosa que allunya qualsevol risc de recessió: l’absència de pressions de preus, el saldo positiu per compte corrent, el fort ajustament del dèficit públic i el creixement de l’ocupació, estan sent elements distintius d’aquesta fase de recuperació del cicle econòmic. A més, durant el mes de novembre, l’índex de confiança del consumidor del CIS va tornar a situar-se per sobre dels 100 punts -cosa que indica una percepció optimista per part dels consumidors-, passant des dels 99,8 punts a l’octubre fins als 104,6 punts. L’augment de l’índex es va produir tant per una millor valoració de situació actual com de les expectatives.
De la mateixa manera, el sector exterior podria estar desenvolupant un nou patró, en la mesura que la recuperació econòmica està sent consistent amb un augment molt important de les exportacions i del nombre d’exportadors regulars, així com amb una evolució també ascendent, però no explosiva, de les importacions, fins i tot considerant la rebaixa de la factura energètica.
No obstant això, persisteixen seriosos desequilibris, com l’atur i l’endeutament -seqüeles de la crisi encara no resoltes- la reconducció dels quals requerirà polítiques econòmiques que, per una banda, no reverteixin els equilibris aconseguits i que, de l’altra, continuïn amb les reformes estructurals necessàries per millorar la competitivitat de l’economia.
Riscos negatius sobre el creixement del comerç global
Les economies desenvolupades continuen creixent, tot i que amb diferències importants entre països. D’una banda, el Japó entra novament en recessió. D’altra banda, a Europa persisteix el ritme moderat de creixement que ha caracteritzat la seva evolució econòmica des de l’inici de la recuperació. I mentrestant, als EUA, el bon ritme d’expansió es manté, fins al punt que la FED ha finalitzat en el mes d’octubre el programa de compra d’actius i s’espera que la primera pujada de tipus d’interès sigui imminent.
Al seu torn, les economies emergents creixen però amb una intensitat inferior a la qual les caracteritzaven anys enrere. La Xina modera el seu ritme d’expansió en un context de canvis estructurals a l’interior de la seva pròpia economia, mentre que el Brasil i Rússia registren fortes contraccions del PIB derivades tant d’elements idiosincràtics, com de la conjuntura mundial de baixos preus de les matèries primeres. Per tant, les perspectives de creixement d’aquest conjunt d’economies s’ha reduït sensiblement a la baixa.
Atès aquest escenari, han augmentat els riscos negatius sobre el creixement de l’economia mundial i del comerç global, en particular. Com a element a destacar, el 2015, el comerç mundial creixerà a menor ritme que el producte, situació anòmala en els períodes d’expansió de les últimes dècades. Per als propers dos anys, s’espera, però, que el comerç mundial repunt amb més força.
Comments are closed.