- Les previsions de creixement del PIB, ocupació i consum, que han estat corregides a la baixa, confirmen un alentiment de l’economia però no avancen una nova crisi econòmica.
- El PIB previst per a Espanya el 2020 oscil·la entre el 1,6 i 1,8% i el creixement de l’ocupació s’anticipa molt feble, només de l’1% per a l’any vinent.
- El creixement del consum privat quedarà també afectat davant les modestes previsions de creació d’ocupació.
- És necessari abordar una agenda econòmica i social, i articular una política de pactes socials amb suport pressupostari.
- La reducció del dèficit públic no ha de fer-se amb la creació de nous impostos o tipus més elevats.
Les previsions de creixement econòmic han estat novament corregides a la baixa. En el cas de les economies espanyola i catalana, la correcció es deu al menor creixement de l’economia europea, la reducció del ritme d’augment de l’ocupació i del consum, i la contracció de l’activitat industrial i del comerç exterior, a més de la revisió de la sèrie estadística de l’INE. L’informe de conjuntura de Foment del Treball proposa abordar una agenda econòmica i social en un context de desacceleració que inclogui els recursos necessaris per a la seva articulació, amb un esforç preferencial al sector industrial.
La indústria catalana ha continuat la seva caiguda per quart trimestre consecutiu, encara que amb menor intensitat. La pèrdua del dinamisme en la indústria catalana –en la resta d’Espanya ha repuntat en el tercer trimestre– es constata també en altres importants economies de l’entorn europeu, com Alemanya, per exemple. Per a la indústria és rellevant el que succeeixi en l’entorn pròxim, en tractar-se d’un sector molt internacionalitzat.
Catalunya representa el 23,5% de la indústria espanyola, un pes que supera al del propi PIB, ja que el PIB de Catalunya constitueix el 19,1% del PIB d’Espanya. La segona CA més important en la indústria espanyola (12,4 punts per sota de Catalunya), és Madrid, amb un pes molt de menor al del seu PIB. Altres CCAA amb un pes en la indústria espanyola similar al de Madrid són la C. Valenciana i el País Basc. En el primer cas, el pes del sector industrial és similar al del PIB i, en el segon cas, succeeix com a Catalunya, on la indústria té una rellevància fins i tot major a la del PIB en el total d’Espanya. Per tant, tant a Catalunya com al País Basc, el sector industrial té una importància destacada.
Els sectors industrials més rellevants a Catalunya són, en termes de valor agregat, el d’alimentació i begudes, el d’energia, el de la química, i també el de l’automoció (si sumem quatre sectors). A diferència del sector energètic, que manté una rellevància en l’economia espanyola similar a la que té en la catalana, el sector químic català multiplica gairebé per quatre el seu pes en el conjunt de l’economia espanyola.
Consum, ocupació i salaris
La Comissió Europea ha rebaixat les previsions de creixement del PIB de l’economia espanyola en vista de la revisió estadística de l’INE i del context d’elevada incertesa. Sosté que Espanya es troba en un moment de moderació econòmica després d’un llarg període d’expansió.
Segons l’Idescat, en el tercer trimestre, el PIB de Catalunya va créixer un 1,8%, la qual cosa implica una moderació enfront de l’augment del 2,0% del trimestre anterior i de la mitjana del conjunt d’Espanya. L’increment intertrimestral es va desaccelerar una dècima, fins al 0,4%.
Tant per a l’any 2020 com pel 2021, es preveu, segons la Comissió Europea, una forta disminució del ritme de creixement de l’ocupació, que se situarà en el 1,0% i 0,8%, respectivament, enfront del 2,2% de 2019. En relació al consum privat, cal destacar que es preveu una moderació del seu ritme de creixement. En aquest sentit, és important recordar que existeix una correlació positiva major entre l’evolució del consum privat i l’ocupació, que entre el consum privat i els salaris. Per això, davant la moderació del creixement de l’ocupació esperada en el curt termini, el consum es veurà afectat, més enllà de l’increment salarial que pugui produir-se en el curt termini. Tot això en un context de nivells d’estalvi de les llars en mínims, encara que recentment hagin pujat per motius de preocupació.
Conclusions
El procés de desacceleració sembla que en el quart trimestre s’ha frenat, amb una estimació del 0,4% segons l’avanç del Banc d’Espanya. Per tant, no estem davant una crisi sinó una desacceleració que perd intensitat.
A més la inflació es manté en nivells molt baixos, tant a Espanya com a Catalunya, molt per sota de la subjacent, i el diferencial de preus respecte a la zona euro continua sent favorable a Espanya, ja que a la Unió Europea és major.
Foment del Treball proposa que, a més d’abordar una agenda econòmica i social amb el seu pressupost corresponent, s’articuli una política de pactes socials amplis i noves reformes estructurals –no contrareformes– que apuntalin el creixement econòmic.
De la mateixa manera, es planteja la necessitat d’uns pressupostos que evidenciïn l’estabilitat política necessària. Les reformes han de fer-se amb una fiscalitat competitiva que no penalitzi a les empreses ni els professionals i, al mateix temps, amb una política de reducció del dèficit públic basada en què les despeses no excedeixin dels ingressos i que aquests no se sustentin ni en la creació de nous impostos ni en tipus més alts.
Comments are closed.