- L’alentiment dels emergents, especialment dels BRICS, i en major mesura de la Xina, tindrà el seu impacte en les economies desenvolupades, encara que s’estima que sigui tènue si aquest deteriorament no va a més.
- Segons l’FMI, en el seu informe sobre l’economia xinesa publicat el 14 d’agost, el PIB de la Xina creixerà a taxes més moderades en els propers anys
- Se superen novament els rècords d’exportacions de béns, destacant els sectors de productes químics, automòbil i béns de consum durador i, entre les destinacions, la Unió Europea.
- Cal que la política econòmica es basi en una consolidació pressupostària flexible, un impuls de les reformes estructurals i un manteniment dels equilibris macroeconòmics.
L’alentiment del creixement de l’economia dels països emergents, especialment del conjunt dels BRICS (Brasil, Rússia, la Xina i Sudàfrica), i sobretot de la Xina, és un factor de risc a la baixa per a les economies desenvolupades, encara que s’estima que sigui tènue si aquest deteriorament no va a més. Pel que fa a les previsions de curt termini, l’FMI apunta una “desacceleració del creixement en els mercats emergents i una remuntada gradual en les economies avançades”. Aquesta diferència respon, segons l’organisme, al fet que actualment es mantenen les condicions que afavoreixen el creixement de les economies avançades: les millors condicions en els mercats financers i laborals, una política fiscal més neutral a la zona euro i la reducció del preu del petroli. No obstant això, l’evolució de les economies emergents es veurà minvada per la caiguda dels preus de les matèries primeres, les pitjors condicions financeres externes, problemes estructurals i geopolítics, així com pel reequilibri de l’economia xinesa. Aquestes dades s’analitzen en la nova entrega de l’Informe trimestral de Conjuntura econòmica que elabora Foment i que avui han presentat el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i el director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo.
Recentment, els símptomes més visibles de la desacceleració de la Xina es van manifestar, per exemple, en la reducció de les seves importacions o l’alentiment del sector industrial, la qual cosa ha impactat negativament en la demanda a l’exterior de matèries primeres i altres entrades. A nivell intern, s’han produït moviments en els mercats financers -fortes caigudes a la borsa durant els últims mesos- a causa, en part, de la incertesa econòmica que genera aquesta nova fase de transició. Europa no es veurà tan perjudicada, en termes generals, com altres economies més dependents comercialment de la Xina, ja que els seus principals fonts de comerç són intracomunitàries. De fet, la indústria europea podria veure’s beneficiada, en certa mesura, dels menors costos de les matèries primeres i de l’energia, en reduir els preus d’importació d’aquests inputs, tot augmentant així la competitivitat dels productes europeus, la qual cosa se suma a una conjuntura en què l’euro es manté molt depreciat.
Aquest escenari internacional i el mix de polítiques econòmiques possibilita la continuació del creixement econòmic a Espanya i Catalunya, encara que en un context de major variabilitat que exigeix respostes més exigents. D’aquesta manera, a mig i llarg termini, la recuperació ha d’assentar més en els factors reals de competitivitat: per aquest motiu, les reformes estructurals no han de posar-se en dubte, sinó més aviat el contrari. La política econòmica ha de ser previsible i raonable, ja que majors nivells d’incertesa castiguen el clima de confiança i debiliten el procés de recuperació econòmica.
El creixement econòmic en el segon trimestre s’ha situat en l’1,0% intertrimestral, impulsat per la demanda interna, sense un daltabaix del sector exterior, la qual cosa implica un patró de creixement més sostenible.
Se superen novament els rècords d’exportacions de béns, destacant els sectors de productes químics, automòbil i béns de consum durador, i entre les destinacions la Unió Europea. Cal destacar també que, en aquest context de creixement de les exportacions, els preus de les vendes a l’exterior es van incrementar un 1,1%.
Milloren els valors de curta freqüència com els relacionats amb l’activitat de la indústria i dels serveis, la venda de vehicles i la confiança dels consumidors.
A més, destaca la millora del sector de la construcció i també de l’ocupació, tal com ho evidencien les dades de l’EPA del segon trimestre, tot i la desacceleració matisada d’afiliació i atur de l’agost.
Comments are closed.