-
Catalunya va presentar una capacitat de finançament equivalent al 0,06% del PIB (+140 milions d’euros), enfront del dèficit de 0,24% d’igual període de l’any anterior (-514 milions d’euros). El superàvit obeeix a un major increment dels recursos (7,2%) que de les despeses (3,9%).
-
Segons un recent estudi realitzat pel BBVA ((“The role of wage flexibility in the recovery of the Spanish labour market”, Spain Economic Outlook, second quarter, 2016) la moderació salarial podria haver evitat la pèrdua de 900.000 ocupacions fins a l’any 2015.
El creixement intertrimestral del PIB de Catalunya hauria estat del 0,9%, dues desenes per sota del registre del trimestre anterior. En termes interanuals, el creixement de l’economia catalana hauria crescut fins al 3,5%, pel fort impuls de la indústria, la construcció i els serveis. L’economia catalana ha mostrat així uns indicadors de creixement lleugerament superiors als del conjunt d’Espanya i també d’Europa, en un context molt positiu per les economies de la zona euro. En particular, en el tercer trimestre de 2017, el creixement del PIB es va mantenir en el 0,6% intertrimestral tant a la zona euro com en la Unió Europea. Respecte al mateix trimestre de l’any anterior el creixement va ser de 2,5% en tots dos casos. És de destacar el creixement de l’economia alemanya que va accelerar dues desenes la seva taxa de creixement fins al 0,8% en el tercer trimestre, i el d’Itàlia que va créixer un 0,5%, també dues desenes més que en el segon trimestre. El Regne Unit, va augmentar una desena la seva taxa de creixement fins al 0,4%. D’altra banda, el PIB de França va registrar una lleugera reducció en el seu ritme d’expansió en créixer un 0,5% enfront del 0,6% del trimestre anterior. El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat del Foment, Valentí Pich, i el director d’Economia de la patronal catalana, Salvador Guillermo, han presentat les conclusions de l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al darrer trimestre.
D’acord amb les dades de Comptabilitat Nacional, en el tercer trimestre, el PIB espanyol va augmentar un 0,8% intertrimestral, moderant en una desena el ritme d’expansió respecte al trimestre anterior, però superior a totes les economies de referència europees, excepte Alemanya que va mostrar un comportament similar.
En relació a igual període de 2016, el nivell d’activitat econòmica va augmentar un 3,1%. Aquest creixement del PIB va ser el resultat, d’una contribució positiva tant de la demanda nacional (+2,7 punts) com de la demanda exterior (+0,4 punts).
Aquest context positiu, contrasta amb la pràctica totalitat dels analistes i centres d’estudi i anàlisi econòmica que coincideixen en les seves previsions en la consideració que si la incertesa i tensió política es manté a Catalunya, tindrà conseqüències pel que fa al creixement de l’economia catalana amb la contracció del PIB entre tres dècimes i 2,5 punts percentuals des del 2017 i fins al 2019. L’activitat econòmica s’alentiria en consum i inversions internacionals de manera proporcional a la intensitat de la crisi política. Però no només l’economia catalana resultarà perjudicada, sinó també l’espanyola.
S’apunten correccions a la baixa rellevants en les previsions de creixement del PIB el següent any en comunitats autònomes amb una major exposició (directa i indirecta) a l’economia catalana com Aragó, Comunitat Valenciana i La Rioja. En tot cas, existeix una elevada incertesa sobre l’efecte que puguin tenir els esdeveniments en qüestió i a l’impacte en cada comunitat autònoma, donat l’atípic de l’actual situació”.
SECTOR EXTERIOR
Les exportacions de béns en els primers tres trimestres de l’any, van assolir la xifra de 205.559,6 milions d’euros en el conjunt d’Espanya, la qual cosa implica un increment de 9,1% respecte al mateix període de 2016. D’altra banda, les importacions van créixer encara més, en pujar un 11,1%, i assolir els 224.121 milions d’euros. Així, la taxa de cobertura va descendir al 91,9%, en comparació del nivell de 93,1% dels nou primers mesos de l’any anterior.
El creixement de les exportacions i importacions no només es deu a l’augment en volum, sinó que també a l’increment dels preus, que en el cas de les vendes a l’exterior va ser del 0,4% i en el cas de les compres a l’exterior del 5,2%.
Les vendes a l’exterior catalanes durant els primers nou mesos de l’any van pujar un 8,4% -lleugerament per sota de la mitjana espanyola- assolint un valor de 52.677,0 milions d’euros, és a dir un 25,6% del total. En termes de contribució, les exportacions catalanes van representar 2,2 punts percentuals del creixement total de les exportacions espanyoles, sent la comunitat amb major contribució positiva.
Per la seva banda, les importacions van pujar a ritme similar, un 8,7%, fins als 62.877,9 milions d’euros, equivalent a un 28,1% del total. Com a conseqüència, la balança comercial va registrar un dèficit de 10.200,9 milions d’euros i la taxa de cobertura va disminuir al 83,8%.
Comments are closed.