- Seria molt positiu introduir deducció per família nombrosa (general o especial) i monoparental i per adopció internacional o per part o adopció múltiple.
- Sorprèn la inexistència de deduccions autonòmiques per malaltia, dependències, minusvalidesa, tercera edat o per tema laboral.
- Catalunya ha d’oferir deduccions que incentivin el creixement del parc d’habitatge de lloguer i de propietat.
- Han de considerar-se deduccions per inversió en sectors estratègics.
- En educació, la Generalitat de Catalunya hauria d’incrementar les deduccions fiscals, pràcticament inexistents.
- Han d’implementar-se deduccions que facilitin una mobilitat més sostenible, com per l’adquisició de vehicles elèctrics i d’abonaments de transport públic.
- Foment recomana deduccions per les subvencions o ajudes rebudes per pal·liar els efectes de la pandèmia.
- Es proposen deduccions com les de la Comunitat Autònoma de Madrid de 1.000€ per als menors de 35 anys que causin alta per primera vegada en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors.
L’informe del Departament d’Economia de Foment del Treball -que compara la fiscalitat de les comunitats autònomes- assenyala que Catalunya presenta uns tipus mínims significativament més alts (el mínim se situa en 12%, dos punts i mig per sobre de la mitjana) i que en els màxims ocupa la quarta posició, al costat d’Astúries i Cantàbria (25,5%, mig punt per damunt).
Aquesta situació fa de Catalunya una de les CCAA amb els tipus d’IRPF més alts i no la fa atractiva ni competitiva fiscalment.
Per contra, comunitats amb un PIB similar a Catalunya, com la de Madrid, presenten uns tipus impositius més baixos -el mínim (9%) i el màxim (21%). En general, el tipus mínim del conjunt de CCAA té una mitjana del 9,68% i la seva mitjana es troba en el 9,5%. Quant al màxim, la mitjana és del 24,5% i la seva mitjana, en el 25%.
Deduccions insuficients
Quant a deduccions en l’IRPF, Foment creu que seria molt positiu introduir-les per a les famílies nombroses (general o especial) i monoparentals i també per adopció internacional o per part o adopció múltiple per a facilitar i incentivar l’augment de la natalitat i l’adopció, especialment en zones en risc de despoblació. L’augment de la natalitat ampliaria la base de la piràmide poblacional i contribuiria a mig i llarg termini a resoldre problemes com l’envelliment de la població i la viabilitat del Sistema Nacional de Pensions.
Catalunya només presenta deduccions per naixement o adopció nacional (150€ en declaració individual i 300€ en la conjunta), per acolliment familiar de menors (500€) i per viduïtat durant tres anys (150€). No obstant això, les quanties són molt limitades en comparació amb altres CCAA.
En sanitat, en la qual Catalunya té una presència destacada de sanitat privada que facilita una menor pressió sobre la sanitat pública, manca de deduccions per despeses de malaltia, figura tributària, existent fa uns anys i que ha recuperat Canàries i Cantàbria amb una desgravació del 10%.
També sorprèn, malgrat les seves referències en el discurs públic, la inexistència de deduccions per dependència, per minusvalidesa i per tercera edat. De fet, Catalunya és l’única CCAA del règim comú sense cap deducció en aquesta categoria.
En habitatge, Catalunya presenta deduccions amb nivells molt més baixos
Catalunya a penes presenta cap deducció: un 1,5% per rehabilitació de l’habitatge habitual, un 10% pel seu lloguer per a joves menors de 35 anys i algun altre col·lectiu, així com un 15% per obres d’adequació i accessibilitat.
Comparant amb altres CCAA, Catalunya ofereix deduccions molt més baixes. A més, no inclou deduccions autonòmiques per adquisició d’habitatge ni per lloguer (per al conjunt de la població de caràcter general). Donades les necessitats d’habitatge, Catalunya hauria de plantejar deduccions que incentivin el creixement del parc tant de lloguer com de propietat, per a fer-lo més accessible.
Deduccions per R+D+I, mecenatge i inversions
En canvi, Foment valora molt positivament la deducció del 25% per donacions a la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació (R+D+I). No obstant això, podria ampliar-se per a guanyar una diferència competitiva a nivell fiscal; i hauria d’acompanyar-se d’altres deduccions per donacions com les de convenis de col·laboració empresarial, mecenatge cultural, científic, etc., com fan moltes CCAA (ex.: Múrcia: 50%) o els de donacions de béns culturals i patrimonials, així com donacions per a la seva conservació.
En aquest sentit, les deduccions per donacions per a un gran impuls del mecenatge són relativament baixes a Catalunya en comparació amb altres CCAA, com Madrid, Balears, Castella-la Manxa, Cantàbria o Canàries, amb el 15% de la donació.
Sorprèn que, quant a inversions, Catalunya només se centri en les enfocades a atreure les dels àngels inversors. És un propòsit positiu, però Foment creu requereixo incentivar la inversió en empreses pel públic general per fomentar la rendibilització del capital estalviat i la creació d’una cultura financera, molt necessària al nostre país.
També haurien de considerar-se les deduccions per inversió en sectors estratègics del país.
Deduccions per fomentar una major ocupació i per educació
És cridanera la inexistència de deduccions en l’àmbit laboral (únicament una hipotètica en cas de tenir dos perceptors, i en el context del Covid-19, derivat dels ERTO). Seria positiu usar-les per atreure talent i emprenedoria a zones rurals en risc de despoblació, i talent qualificat en el camp científic, tècnic i de l’I+D, per les quotes a la Seguretat Social d’un treballador inclòs en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar del règim general de la SS.
En educació, sorprèn que la Generalitat de Catalunya no proporcioni facilitats amb deduccions fiscals en l’IRPF. A penes existeixen i únicament permeten deduir els interessos generats dels préstecs i ajudes per als estudis universitaris de màster i doctorat.
Per contra, la gran majoria de CCAA concedeix deduccions pels llibres de text d’educació primària i ESO; per les despeses de guarderia, i fins i tot permet deduir-se les despeses per aprenentatge extraescolar d’idiomes estrangers, la qual cosa, sens dubte, avui dia, és essencial per al futur de les noves generacions i per a impulsar un capital humà competitiu a escala mundial, així com per a la cura de fills menors.
Mobilitat i sostenibilitat
Haurien d’implementar-se deduccions per facilitar una mobilitat més sostenible per adquisició de vehicles elèctrics i d’abonaments de transport públic. Les zones urbanes reduirien la seva contaminació i la congestió dels seus carrers.
Foment remarca, en canvi, positivament les deduccions per donacions dineràries amb finalitat ecològica. No obstant això, valora que seria de gran utilitat implementar-les per la inversió en la renovació i/o instal·lació de sistemes d’eficiència energètica del parc d’habitatge, que es donen en altres CCAA.
Deduccions per covid per a famílies, empreses i joves
Per l’altíssim impacte econòmic del Covid-19 sobre empreses i famílies seria positiu implementar les deduccions i de manera específica per als exercicis 2020 i 2021. Observant les iniciatives d’altres CCAA, Foment recomana introduir deduccions per l’obtenció de subvencions o ajudes per pal·liar els efectes de la pandèmia. El ciutadà no entén que, d’una banda, se li donin aquestes ajudes i que després hagi de tributar per elles. Per tant, convindria buscar un efecte net, atès que redueix el seu impacte corrector positiu, com, per exemple, les despeses derivades de la cura d’ascendents o descendents o per quarantena.
Foment posa a més el focus en deduccions com les de la Comunitat Autònoma de Madrid de 1.000€ per als menors de 35 anys que causin alta per primera vegada en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors. Sense cap dubte és un incentiu perquè més joves apostin per emprendre i creuen empreses generant nova ocupació.
Comments are closed.