Dincat és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, agrupa gairebé 300 entitats socials sense ànim de lucre i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. Engloba, també, l’Associació empresarial d’economia social Dincat (AEES Dincat), com organització patronal del sector.
A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digne, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies. També és part de la missió essencial de Dincat la promoció de la qualitat de vida del col·lectiu, així com la defensa dels interessos de les entitats sòcies i la prestació dels serveis que els siguin necessaris.
Quins són els objectius principals de Dincat?
Des de la federació, treballem amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i, també, els professionals que els acompanyen. Ho fem en la línia del que determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU i en tot el seu cicle de vida.
Pel que fa a la infància i joventut, Dincat defensa un model educatiu inclusiu, que ofereixi les mateixes oportunitats a tots els nens i nenes, posant en valor la feina de les escoles d’educació especial i la necessitat de garantir per a cada infant una atenció educativa personalitzada i adequada a les seves necessitats de suport. D’altra banda, pel que fa a l’etapa adulta, Dincat defensa el model de vida independent però també tots els suports necessaris pera les persones amb més necessitats, i lluita dia a dia per a la inserció laboral, des de la convicció que el treball és la millor via per a la plena inclusió. Finalment, i quan la persona arriba a la seva etapa d’envelliment, Dincat treballa per la millora de la seva salut, la seva sexoafectivitat, la salut mental i l’acompanyament en el procés de jubilació.
Quina és la xifra de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària que han perdut la seva feina arran de la pandèmia del coronavirus?
La crisi sanitària ha tingut un impacte devastador en el teixit productiu i, en conseqüència, són moltes les persones que malauradament han perdut la seva feina. Pel que fa al nostre col·lectiu, en concret, la destrucció de llocs de feina al mercat laboral ordinari entre els mesos de març i setembre va ser de prop del 10%. Aquesta xifra és molt preocupant, ja que dibuixa un escenari laboral molt incert per a les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental, dos dels grups de població que de manera estructural més dificultats registren en l’accés al mercat de treball ordinari. Un cop perden una oportunitat laboral, pot costar molt recuperar-la.
Tanmateix, aquest escenari ha demostrat la importància i essencialitat dels Centres Especials de Treball (CET), que són els que ocupen a persones amb especials dificultats, ja que han demostrat que són la via més segura pel manteniment dels llocs de feina del col·lectiu. Durant la pandèmia, aquests centres han patit molt, però han prioritzat, sens dubte, el manteniment de llocs de feina dels seus treballadors.
Des de Dincat apostem per la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat de treball, tant a les empreses ordinàries com al treball protegit, i considerem important posar en valor que els CET, en temps de crisi, permeten mantenir els llocs de treball i que, per tant, la seva viabilitat és essencial.
Com han aconseguit no destruir ocupació els Centres Especials de Treball?
A través d’un sobre esforç econòmic enorme i mesures extraordinàries, com la implantació del teletreball, l’adaptació de jornades, i les reduccions de jornades dels equips.
Els CET prioritzen el manteniment de llocs de feina i ho seguiran fent. Tanmateix, actualment es troben al límit i la seva viabilitat està en perill. De fet, d’un estudi realitzat conjuntament amb AMMFEINA, associació que treballa per la inclusió laboral de persones amb un problema de salut mental, es va detectar que tres de cada quatre Centres Especials de Treball que ocupen persones amb trastorn mental i discapacitat intel·lectual van tancar el 2020 amb pèrdues. És una situació greu, resultat de l’esforç que s’ha fet per mantenir els llocs de treball. En aquest sentit, considerem que és una responsabilitat pública i social garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna.
De fet, abans de la pandèmia les entitats que gestionen els Centres Especials de Treball ja alertaven de la seva fragilitat. L’increment del salari mínim l’any 2019 va ser una excel·lent notícia per a treballadors i famílies però, pels CET, que ja arrossegaven una situació delicada des de feia temps, va suposar un impacte devastador. Per això, des de Dincat continuem demanant que aquest increment del salari mínim s’acompanyi d’un increment de les subvencions de fins al 75%, així com d’un pla de xoc que ajudi a mantenir l’ocupació.
Un dels aspectes que més reclamem des del sector per pal·liar aquesta situació són encàrrecs de feina pels Centres Especials de Treball que els permetin seguir contractant persones. I, aquí, trobem una magnifica oportunitat de col·laboració entre els sector social i els sector empresarial.
Les empreses estan obligades a contractar a un nombre concret de persones amb discapacitat?
Les empreses de més de 50 treballadors han de comptar amb un 2% de personal amb discapacitat i, si no ho poden assumir, tenen la possibilitat de contractar els serveis dels centres especials de treball com a mesura alternativa. Actualment, existeixen sancions si no es compleixen aquestes quotes i, de fet, Inspecció de Treball impulsa campanyes sobre la matèria.
I aquesta quota es compleix?
Les empreses en són conscients, però, això, no vol dir que estiguin complint amb la quota de reserva. Cal fer molta feina encara en aquest sentit, falta compromís social i sobren prejudicis. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen moltes capacitats i poden aportar molt valor a una empresa. Cal donar valor a aquest fet i, amb convicció, acompanyar a les empreses en la incorporació amb normalitat a les plantilles de persones amb discapacitat intel·lectual. En aquets sentit hi ah experiències extraordinàries que val molt la ena conèixer.
La taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt baixa, estem al voltant del 20%. La missió de Dincat és promoure la integració laboral de les persones amb discapacitat amb un model que a Catalunya es va formar als anys 80-90 i es diferència d’altres països on potser aquestes persones estan més ben ateses pel sistema de protecció social ,però estan menys orientades en assolir integració laboral. A Catalunya, l’aposta que hem fet és que el que garanteix una efectiva inclusió i autonomia personal, és tenir un lloc de feina i, des del sector, hem fet esforços per generar oportunitats d’ocupació per persones que, en altres llocs d’Europa i Espanya, no desenvolupen activitats estrictament laborals.
El sector públic està compromès amb la inserció laboral de les persones amb discapacitat?
Al sector públic la reserva de llocs per persones amb discapacitat ha de ser del 7%, del qual un 2% han de ser persones amb discapacitat intel·lectual.
Què li demana al nou govern que sorgeixi després de les eleccions en matèria d’inclusió?
Al nou govern li demanem cinc coses:
1) Que s’acabin les llistes d’espera. Avui en dia la llista d’espera per accedir a serveis residencials per persones amb discapacitat intel·lectual és de més de 3.200 persones. I la llista de persones joves que haurien d’estar en un centre d’atenció diürna és de 1.200.
2) Que s’actualitzin les tarifes. Tots aquests serveis es financen d’acord amb uns concerts que fa la Generalitat de Catalunya amb les entitats del Tercer Sector. Entre el 2009 i el 2019, les tarifes van ser retallades i congelades, fet que ha submergit les entitats a una situació de fragilitat absoluta. Els anys 2019 i 2020 es van produir petits increments en les tarifes, però no suficients i la pèrdua de poder adquisitiu no s’ha recuperat. Això té efectes negatius en les condicions salarials dels treballadors i té un impacte en la situació financera de les entitats. Per això, demanem un pacte amb la Generalitat per recuperar la dècada perduda i actualitzar les tarifes per pagar millors sous i que les entitats tinguin solvència financera.
3) Un pla de xoc i d’ocupació en l’empresa ordinària així com el mercat de Centres Especials de Treball. D’una banda, la reivindicació de les entitats és que les polítiques actives d’ocupació tinguin en compte, ara més que mai, les persones amb especials dificultats per trobar feina i apostin per impulsar programes i metodologies com el Treball amb Suport, que vetllen no només per la inserció laboral, sinó també pel manteniment del lloc de feina. D’altra banda, reclamem línies específiques d’inversió i millores en el finançament dels CET que permetin garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats.
4) Desplegar el sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar l’actual finançament dels concerts. A Catalunya hi ha 60 escoles d’educació especial concertades que no es tenen en compte i volem que formin part de l’estratègia.
5) Menys tancament i menys institucionalització. Els nostres serveis estan en procés de transformació cap a models de més integració a la comunitat i necessitem fer-ho amb el suport i complicitat de l’Administració.
Centrant-nos en l’àmbit del treball, necessitem una gran aliança de país entre entitats socials i empreses per aconseguir l’objectiu que totes les persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin tinguin oportunitats laborals dignes. Demanem, per tant, feina per a les persones amb discapacitat intel·lectual, perquè això és el que garanteix l’economia i la dignitat de les persones.
Comments are closed.