Bons fonaments de l’economia catalana i espanyola apuntalen la recuperació davant nous riscos

Les perspectives per a l’evolució de l’economia espanyola i catalana són molt favorables a causa de la bona marxa dels seus fonaments econòmics, malgrat el context internacional més incert i tot i que calgui esperar una lleugera moderació en la pauta de creixement en els propers trimestres. Durant els últims mesos s’ha produït un important canvi en les perspectives sobre l’evolució de l’economia mundial, sobretot arran de la ralentització de les economies emergents, especialment la de la Xina. A més, apareixen nous riscos vinculats a l’evolució del preu del petroli, els conflictes geopolítics, la normalització de la política monetària als EUA, la major volatilitat als mercats financers, la possibilitat del Brexit i la crisi de refugiats. El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich; i el director d’Economia de la patronal Salvador Guillermo, han presentat l’Informe de Conjuntura de Foment que conté aquestes dades.

Als mercats financers internacionals, recentment s’ha incrementat la incertesa, registrant-se fortes caigudes en els principals indicadors borsaris. El context econòmic actual es caracteritza per una política monetària expansiva amb una repatriació de capitals per part de fons sobirans. No obstant això, no cal, a priori, assenyalar aquests episodis com l’anunci d’una recessió.

Aquest nous elements generadors d’incertesa a nivell global es veuen relativament agreujats a Espanya per la inestabilitat política, cosa que es recull, en part, en la variació del rating i en els indicadors de confiança i expectatives empresarial. En aquest context, tot i les polítiques monetàries acomodatícies, no són suficients, i calen mesures estructurals i reformes, per la qual cosa calen governs forts i amb lideratge polític destacat.

El creixement intertrimestral del PIB de Catalunya es va desaccelerar durant el quart trimestre de 2015 lleument en relació al tercer trimestre de l’any, amb un augment de 0,9%, segons les dades avançades per l’Idescat. Respecte a l’últim trimestre de 2014, el PIB a Catalunya va créixer un 4,1%, xifra que reflecteix el fort impuls del creixement de l’economia catalana i que se situa molt per sobre de la taxa de variació anual del PIB d’Espanya. Tots els sectors d’activitat, excepte l’agricultura, van créixer en l’últim trimestre. Cal destacar, l’evolució dels serveis, que van augmentar per sobre de la mitjana del conjunt de l’economia i la seva senda de creixement es va accelerar trimestre a trimestre. D’altra banda, és important subratllar el fort impuls en el ritme d’augment de la indústria a partir de la segona meitat de l’any. La construcció, va registrar un increment més moderat que l’observat en els trimestres anteriors.

Ha destacat especialment el sector turístic, amb xifres de rècord durant l’any 2015. La importància del sector recau, fonamentalment, en la seva capacitat per generar llocs de treball, malgrat la estacionalitat que els caracteritza, i el seu potencial d’atracció de divises a l’economia. En definitiva, l’activitat turística consisteix a exportar, dins de les fronteres, productes i serveis d’origen nacional que són consumits per no residents.

L’evolució del sector turístic espanyol i català ha estat excel·lent, aprofitant els avantatges que per al sector ha suposat la reducció del preu de les matèries primeres a nivell mundial (del petroli en particular), la recuperació de l’economia domèstica i europea amb un fort impuls de la demanda interna, depreciació de l’euro, millora de les condicions financeres. Espanya segueix ocupant, juntament amb els EUA; França i la Xina els primers llocs quant a arribada de turistes i ingressos.

En el 2015 també va començar una incipient recuperació del sector de la construcció després de set anys de contracció, situació que s’aprecia no solament a través de les dades de Comptes Nacionals, sinó també en les xifres d’ocupació i en altres indicadors del sector de més curta freqüència. El pes del sector en termes d’ocupació va passar de representar el 13% del total en 2008, a gairebé un 6% actualment. No obstant això, cal destacar, que l’ocupació en el sector va començar a pujar a finals de 2014, tant en termes d’EPA com d’afiliació, encara que a Catalunya en l’últim trimestre de 2015 es va registrar un descens de la població ocupada, segons l’EPA.

En comparar la situació al mercat de treball entre 2008 i 2015, es constata que la crisi ha estat particularment severa en la construcció, amb una pèrdua d’ocupats de més del 50% tant a Espanya com a Catalunya. En la indústria de la manufactura, la destrucció d’ocupació va ser del 25%. Cal destacar que l’únic sector que ha creat ocupació en aquest període ha estat “Administració Pública i defensa, Seguretat social obligatòria; educació; activitats sanitàries i de serveis socials”, que ho va fer a un ritme de 5,3% a Espanya i de 7,8% a Catalunya.

Quant a nivell de formació, l’augment de l’atur ha estat especialment fort entre els qui posseeixen menors nivells d’estudis.

Cal destacar que el ritme de creixement de l’ocupació en 2015 va ser superior en el conjunt d’Espanya que a Catalunya. La taxa de variació interanual de l’ocupació en termes d’EPA va ser de 3,0% a Espanya, mentre que a Catalunya el ritme d’avanç va ser més moderat, amb un increment d’1,8%.

Quant als assalariats, el nombre a Espanya es va incrementar en 505.700 en els últims 12 mesos, amb un augment de l’ocupació indefinida que va afectar a un de cada tres ocupacions creats. A Catalunya, per la seva banda, el nombre d’assalariats va créixer en 31.900 persones però, cal destacar, que tota l’ocupació assalariada creat va ser temporal, ja que es va reduir, en termes nets, en 38.000 el nombre d’assalariats amb contracte indefinit respecte a l’últim trimestre de 2014. El 2015 ha deixat tant a Espanya com a Catalunya un mercat de treball amb més ocupació i menys parats que el 2014. No obstant això, respecte del 2007, la situació continua sent molt negativa. En els últims vuit anys, la taxa d’atur segueix en nivells molt elevats i la recuperació de l’ocupació ha estat solament parcial, resultat de la duresa i intensitat de la crisi.

Segons l’evolució dels últims anys, i d’acord amb projeccions per 2016 i 2017, Espanya hauria experimentat una reducció del seu dèficit públic de 8,4 punts del PIB en nou anys, deixant el Procediment de Dèficit Excessiu justament en l’últim any del període esmentat, en assolir una xifra de dèficit inferior al 3,0%.

Ara bé, l’important esforç pressupostari engegat a Europa en els últims anys ha implicat una reducció del pes de la inversió pública en tots els països, encara que en uns més que en altres. En aquest sentit, mentre que la inversió pública en la Unió Europea o la zona euro va disminuir menys d’un punt del PIB entre 2009 i 2015, a Espanya la caiguda de la inversió pública va assolir 2,8 punts.

Si es compara aquest registre amb la resta d’economies de la regió, s’aprecia l’excessiva deterioració que ha sofert la inversió pública a Espanya en els últims anys, situant-se actualment en nivells inferiors als de la mitjana europea. És necessari, per tant, revertir aquesta tendència de carregar de forma excessiva la reducció del dèficit públic sobre la inversió pública a Espanya. Alguns organismes internacionals alerten sobre la moderada marxa de les economies desenvolupades i recomanen dinamitzar la inversió del sector públic com a motor addicional per al creixement.

Quant al sector exterior, destacar la millora del saldo exterior durant el  2015, encara que en part ve donada per la reducció de la factura energètica (12.000 milions d’euros). Les exportacions han crescut a xifres rècord a Espanya i Catalunya, però també han pres un fort impuls les importacions no energètiques que han pujat un 12,8% per l’augment de la demanda interna.

D’altra banda, l’any passat es va produir una destacada sortida de capitals de 70.222 milions d’euros, a diferència del 2014 que va registrar una entrada de capitals de 5.557 milions d’euros. No hem d’oblidar que aquests valors es troben allunyats dels observats en 2011 i 2012, i únicament han tingut una incidència més elevada en els últims mesos de 2015, per la qual cosa donat els fonamentals de l’economia espanyola, i una vegada resolta la percepció d’una certa inestabilitat política, puguin corregir-se aquests fluxos de capital de curt termini.