L’avanç de la vacunació i la recuperació de la indústria aproximen la sortida de la crisi

• Són imprescindibles ajudes directes als sectors, empreses i treballadors més afectats per la pandèmia perquè puguin arribar a la recuperació.
• Espanya és un dels països d’Europa que menys ha gastat en ajuda directa a diferència de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
• Aquesta bretxa es xifra en 50.000 milions d’euros i, per tant, els 11.000 anunciats pel Govern són un primer pas, però insuficient.

Els programes de vacunació, la política monetària expansiva i els plans d’estímul fiscal anunciats als EUA i el Japó, influeixen en la millora de les previsions de creixement econòmic per al 2020 i 2021 del FMI, malgrat les diferències observades entre països a nivell mundial. A més, el segon semestre del 2020 va ser, en general, millor de l’esperat inicialment a mesura que l’economia s’ha adaptat a les restriccions sanitàries requerides per a l’el control de la pandèmia.

La diferència en els ritmes de recuperació entre països es dóna, no sols pels diferents programes d’ajudes a famílies i empreses, sinó també per la diferent especialització productiva de cada economia. L’evolució dels serveis, a nivell global, està sent més negativa que la de la indústria, per exemple, ja que les limitacions sanitàries tenen especial incidència en sectors com el turisme i el comerç. Segons l’FMI el comerç de béns s’espera que augmenti un 8% en 2021 i un 6% en el 2022, i s’espera que la recuperació sigui més intensa en béns, mentre que es farà més suau en serveis.

A mesura que avanci el procés de vacunació, es vaticina un major optimisme, que pugui traslladar-se a consum i a demanda interna, a mesura que aquesta vagi avançant amb força, alhora que se suavitzi la taxa d’estalvi, que en determinats moments va pujar de manera significativa a conseqüència de la por a la pandèmia i als seus efectes sobre l’economia.

Els mercats financers estan avançant la fase de recuperació a partir de l’anunci del desenvolupament de vacunes i de plans de vacunació contra la COVID-19, mostrat en l’evolució dels índexs borsaris, per a Espanya i altres països, que van repuntar a partir del mes de novembre de l’any passat.

L’impacte de la crisi sanitària va ser molt profund en totes les economies, que van presentar una caiguda del PIB molt fort. No obstant això, comparativament, la sensibilitat de l’ocupació a canvis en el PIB resulta molt major a Espanya que en altres països, com Alemanya, França o Itàlia. En aquests casos, a diferència de l’economia espanyola, la caiguda de l’ocupació ha estat més continguda, mentre que a Espanya, la forta contracció de l’activitat productiva ha tingut un impacte molt sever en el mercat laboral.

D’aquí, que resulti encara més rellevant assistir als sectors més afectats per controlar l’efecte devastador de l’enfonsament de l’economia sobre els llocs de treball.

Per tot això, les mesures d’ajuda directa als sectors, empreses i treballadors més afectats per la crisi, han d’implementar-se ràpidament i d’una magnitud molt semblant als imports en termes de PIB que s’han donat en altres països europeus, a fi d’accelerar la recuperació de l’ocupació, ja que l’economia espanyola ha estat una de les més damnificades.

Foment del Treball reclama novament, en la presentació del seu Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al mes de març, una dotació important d’ajudes directes, que fa setmanes se situava sobre els 50.000 milions d’euros, per equiparar-se als països grans del seu entorn. “Arribem tard i amb subdotación de recursos, la qual cosa accentua les seqüeles de la crisi”, assenyala l’informe.

La patronal considera que l’anunci de 11.000 milions d’euros per als sectors més afectats ha d’entendre’s com un primer pas, i ha d’implementar-se sense demora, però no és suficient.

Davant l’allargament de la crisi i de les restriccions d’activitat i de moviment per raons de salut pública, per evitar una crisi de solvència, Foment insisteix en una política d’ajudes directes que compensin, en part, el cost d’aturar l’activitat per raons sanitàries, ja que no resultaria equitatiu carregar sobre aquestes empreses i sectors els costos de la crisi sanitària, sense una compensació legítima, encara que sigui parcial, però equivalent a la qual es fa en altres països de la Unió Europea.