Augmenta el ritme de la negociació de Convenis Col·lectius durant el primer semestre de 2015​​

El ritme de negociació de Convenis Col·lectius ha augmentat al llarg dels primers 5 mesos de 2015 ha Catalunya en comparació amb el mateix període de 2014. A despit dels auguris negatius de determinats àmbits arrel de la publicació de la Reforma Laboral, fins a 30 de maig de 2015 a Catalunya s’han registrat un total de 111 Convenis, que vinculen 279.171 treballadors i 39.680 empreses i suposen un 18,18% més que el 2014. Dades com aquestes són les que ha compilat i analitza Foment del Treball en el seu primer Informe trimestral sobre el Mercat del Treball i la Negociació Col·lectiva a Catalunya, que aquest dilluns 6 de juliol han presentat el secretari general de Foment, Joan Pujol; la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans de Foment, María Ángeles Tejada; i el director de relacions laborals i afers socials de Foment, Javier Ibars.

D’aquests 111 Convenis signats fins a finals de maig, 83 són Convenis d’empresa (74,77%) i afecten 10.909 treballadors, i 28 són Convenis d’àmbit superior a l’empresa (25,23%), que afecten 268.262 treballadors.

La mitjana de la variació salarial pactada en el global de Convenis ha sigut de 0,86%, arribant al 0,91%  en els Convenis d’empresa i el 0,86% en els Convenis d’àmbit superior a l’empresa. En relació a la jornada anual mitjana pactada ha sigut de 1.759,60 hores, sent en els Convenis d’empresa de 1.773,76 hores i de 1.759,03 hores en els Convenis d’àmbit superior a l’empresa.

Interanualment, si comparem el mateix mes de l’any 2014, observem que fins al mes de maig de 2015 s’han registrat 25 Convenis més (18,18%), s’ha pactat un 0,10% més a nivell salarial (hem passat del 0,76% pactat en 2014 al 0,86% pactat en 2015), i en relació a la jornada aquesta s’ha incrementat en un 4,18%, de 1.689 hores de gener a maig (1.733 en tot l’any 2014) en el 2014 a 1.759,60 en el mateix període de l’any 2015.

Quant als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), segons les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, que analitza aquest informe, des de gener fins a maig de 2015, s’han comunicat o resolt 372 expedients que han afectat un total de 4.035 treballadors, cosa que significa una reducció del 55,30% en el nombre d’expedients en comparació amb el mateix període de 2014, en què els ERO formalitzats van ser 836. Del total d’aquests 372 expedients d’aquest 2015, 52 han estat d’extinció (13,98%) –afectant 1.238 treballadors-, 166 de suspensió del contracte de treball (44,62%) -afectant 2.009 treballadors- i 154 de reducció de jornada (41,40%) -afectant 788 treballadors.

Quant a la conflictivitat laboral, en termes interanuals, s’ha produït una disminució del 92% de les jornades i d’hores perdudes, així com una disminució del 72% dels treballadors participants. Entre els mesos de gener, febrer i març de 2015, s’ha acumulat a Catalunya un total de 31 vagues, un 11% menys respecte l’acumulat del mateix període de 2014.

El que ha representat un total de 26.574 hores perdudes en el que va d’any.

Les dades actualitzades corresponents als diversos àmbits amb implicacions en el mercat de treball, així com les tendències que es dibuixen darrers temps, són clarament positives i refermen l’escenari de recuperació econòmica i de creació d’ocupació sostinguts: A nivell estatal, a excepció de juliol de 2014, el nombre d’aturats en termes desestacionalitzats s’ha reduït des de maig de 2013, acumulant així 26 mesos de caiguda. En els últims 12 mesos, l’atur registrat ha disminuït en 329.397 persones, amb una taxa de reducció interanual que se situa en el 7,40%.

A Catalunya, el nombre d’aturats ha baixat en 20.952 persones l’últim mes de juny. En termes interanuals, el nombre de desocupats ha disminuït en 59.267 persones respecte al mes de juny de 2014, sumant així, novament un descens de l’atur en termes interanuals, que es va iniciar al mes de juliol de 2013, sent aquest mes de juny la Comunitat Autònoma amb major descens en termes absoluts. La reducció de l’atur interanual a Catalunya és del 10,39%.

A nivell estatal, si tenim en compte les dades relatives a l’afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de juny, 35.085 persones es van sumar com afiliats a la Seguretat Social (0,20%), situant-se el nombre d’afiliats en 17.256.395. D’altra banda, en termes interanuals, hi ha un augment de l’afiliació de 571.400 persones (3,42%); superant amb escreix els computats en juny de l’any passat, 291.130 (1,78%).

A Catalunya, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es situa en el mes de juny de 2015 en 3.083.289 afiliats, el que suposa 27.363 afiliats més respecte el mes de maig de 2015 (0,90%), i 107.354 afiliats més respecte el mateix mes de l’any anterior (3,61%).

No obstant això, l’anàlisi de les dades evidencia com a necessari, per a Foment, introduir una sèrie de reformes per consolidar aquesta recuperació de l’ocupació i modernitzar les nostres relacions laborals. En aquest sentit, des de l’entrada en vigor de la Reforma Laboral, fa ja 3 anys, s’han succeït tot un seguit de pronunciaments judicials que han anat interpretant, matisant i, fins i tot, en alguns casos, contradient, algunes matèries introduïdes per la Llei 3/2012 i normativa concordant. Aquesta situació ha generat inseguretat jurídica i incertesa a l’hora de prendre decisions en la gestió empresarial en matèries com ERO, inaplicació de convenis, modificació substancial de condicions de treball, càlcul de la indemnització per acomiadaments, o ultraactivitat dels convenis col·lectius, entre altres.

Si bé, la Reforma ha millorat de forma substancial, alguns aspectes que faciliten els mecanismes per flexibilitzar les relacions laborals i adaptar els recursos humans i les estructures internes de les empreses a les necessitats canviants de les mateixes, i que modernitzen els continguts de la negociació col·lectiva; també és cert que s’haurien d’aclarir alguns aspectes de la mateixa per evitar aquesta inseguretat jurídica.

Ara es tracta de millorar aquells aspectes que necessiten d’un major aclariment per dotar a la Normativa Laboral de la màxima seguretat jurídica i aprofundir en les reformes encara pendents en la línia de modernització i flexibilització de les nostres Relacions Laborals que afavoreixin la competitivitat de les nostres empreses.