- La pujada de preus significativa pel context geopolític actual exigeix l’aplicació ràpida de mesures, cal una intervenció d’urgències.
- S’han d’evitar els guanys caiguts del cel que té Hisenda amb la pujada de preus de l’energia, i cal reduir ja la seva imposició. El que va bé a Hisenda, no necessàriament va bé al país.
- Foment referma l’aposta pel Pacte Nacional per la Indústria i per una agenda econòmica i social que faciliti la digitalització i sostenibilitat de la nostra economia, amb un enfocament clarament competitiu per recuperar la pèrdua de dinamisme econòmic de Catalunya en relació a altres CCAA.
- La patronal catalana mostra preocupació pels majors nivells de regulació en l’àmbit sectorial i defensa una “Better Regulation”. S’hauria de revisar la normativa actual, fer comparativa amb els criteris europeus, i adoptar-se posicions que potenciïn l’atractiu del territori.
Foment del Treball demana executar de manera immediata un pla de suport per encarar els efectes, en aquest cas econòmics, derivats del conflicte d’Ucraïna. Insisteix especialment en l’aplicació ràpida de les mesures fiscals per rebaixar l’increment desproporcionat de la pujada de preus dels carburants i del rebut de la llum dels últims mesos, que s’ha disparat més intensament des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna. S’han d’evitar els guanys caiguts del cel que té Hisenda amb la pujada de preus de l’energia, i cal reduir ja la seva imposició. El que va bé a Hisenda, no necessàriament va bé al país. Així ho manifesta l’Informe de Conjuntura Econòmica del 1er trimestre del 2022 elaborat pel departament d’Economia.
L’any ha començat amb un nivell d’incertesa molt alt a causa de la materialització d’uns certs riscos que han incrementat notablement la vulnerabilitat de l’economia mundial. Caldrà veure com evoluciona en els propers mesos, però la probabilitat d’una certa estagflació sembla descartada segons les darreres previsions, les quals assenyalen que la inflació es corregirà al 2023.
El conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia i l’elevada inflació constitueixen sengles obstacles per a la recuperació de l’economia global després de la crisi del COVID. En aquest sentit, ja s’estan observant les conseqüències com el canvi de rumb de la política monetària per part de molts bancs centrals o l’augment de preus més generalitzat i persistent de l’inicialment esperat, encara que el conflicte bèl·lic i un empitjorament de les expectatives de creixement, puguin retardar l’elevació dels tipus d’interès. D’altra banda, l’augment dels preus de les matèries primeres i de l’energia empenyen a una pujada. En el molt curt termini cap una certa contenció, però si perdura la tensió de preus, els bancs centrals pujaran els tipus més ràpidament i de forma més intensa.
Quant als preus, a Espanya, l’IPC de gener va registrar una variació anual del 6,5% i, a Catalunya, l’IPC va pujar un 6,1%. Cal destacar que la inflació per al mes de febrer va ser del 7,6% per al conjunt d’Espanya, un punt per sobre de la inflació de gener, que es deu fonamentalment a l’increment dels preus d’aliments i begudes no alcohòliques i de carburants i combustibles. Així mateix, la inflació subjacent ha augmentat fins al 3,0%.
En relació a l’evolució futura de l’economia espanyola, les previsions de la Comissió Europea impliquen un creixement del 0,6% en el primer trimestre de l’any, i taxes de variació superiors al 1,0% en la resta de trimestres fins a principis de 2023. L’augment del PIB per a 2022 s’estima de 5,6% i de 4,4% per a l’any que ve. La bretxa de producte respecte al nivell precrisi es tancarà, segons la Comissió, en el quart trimestre d’enguany.
Les projeccions del FMI van en la mateixa línia que les de la Comissió, encara que marquen un major creixement enguany i una moderació més pronunciada el pròxim.
La necessitat d’articular una agenda econòmica i social potent
Especialment, en els últims anys prepandèmia l’economia madrilenya ha mostrat un comportament més dinàmic que la catalana. L’informe mostra les diferències a llarg termini que s’han donat, a la llum de les dades, entre les dues CCAA. Per tot això, resulta encara més rellevant apuntalar i reforçar el Pacte Nacional per la Indústria i una agenda a llarg termini per a Catalunya, que faciliti la digitalització i sostenibilitat de la nostra economia, amb un enfocament clarament competitiu, que exigirà una agenda econòmica i social potent per recuperar un major dinamisme, en un context de recuperació i en un entorn de majors dificultats i incerteses.
Quant al creixement del PIB, s’observa una evolució molt similar entre totes dues comunitats des de 2001, tant en el sentit com en la magnitud, encara que lleugerament més dinàmica l’economia madrilenya.
D’altra banda, la taxa d’atur, al principi de 2010, era de 15,9% a Madrid i de 17,9% a Catalunya. Aquesta bretxa a favor de Madrid s’ha ampliat fins a superar els 4 punts percentuals, per a després començar a reduir-se a partir de 2013, arribant fins i tot a ser favorable a Catalunya en 2018. Actualment, totes dues taxes d’atur es troben en un nivell similar: 10,1% tant a Catalunya com a Madrid.
En relació amb el mercat de treball, cal destacar que la taxa d’activitat és major a Madrid que a Catalunya, és a dir, que un percentatge major de la població en edat de treballar vol fer-ho.
Un element molt important per assenyalar és la inversió estrangera, que es concentra a Madrid. En la dècada 2010-2020, la inversió estrangera neta va ser, en mitjana, de 8.600 milions d’euros inferior a Catalunya respecte a Madrid per any.
La Comunitat de Madrid cada vegada absorbeix majors quotes de la inversió estrangera i de la posició estrangera a Espanya.
Sobre el sector exterior, particularment les exportacions, a Catalunya existeix una forta base d’empreses que venen a l’exterior fonamentalment pel pes rellevant de la indústria en l’estructura productiva catalana, a diferència de Madrid. A més, Catalunya compta amb dos ports importantíssims, com ho són el Port de Barcelona i el de Tarragona, per on té sortida un important volum de les exportacions, que els fa un fort factor d’atracció.
Des de 1998 el pes de les exportacions de Madrid en el total s’ha mantingut estable, mentre que el de Catalunya ha descendit lleugerament (27,2% al 1998).
Regulació: la seva incidència en els últims 25 anys
El Banc d’Espanya ha publicat un estudi en el qual analitza de manera quantitativa la regulació sectorial a nivell desagregat d’Espanya, a partir de la creació d’una base de dades que computa el volum de nova regulació, per a 23 sectors d’activitat, per comunitat autònoma, al llarg del període 1995-2020, any a any. Aquesta base de dades ha suposat la identificació i classificació de 206.777 normes.
Catalunya ha sigut la CCAA que major regulació ha aprovat aquests últims anys en comparació amb altres amb complexitats semblants com Madrid o el País Basc, que se situen en la part mitjana o baixa de la taula comparativa. Per aquest motiu, Foment alerta que a Catalunya existeix un excés de regulació, derivant en uns majors, innecessaris i evitables costos per a les empreses catalanes, resultant al seu torn en una pèrdua de competitivitat enfront d’altres CCAA d’Espanya i de tercers països. Per tant, la patronal defensa l’adopció de posicions que revisessin la normativa actual, amb criteris europeus pensant en les pimes i que potenciïn l’atractiu del territori.
L’excessiva regulació actual sumada a una fiscalitat creixent, no afavoreixen l’activitat econòmica i empresarial i dissuadeixen l’atracció d’inversions i de talent a Catalunya. Cosa que pot explicar, en part, la principal causa de la localització de nombroses empreses en zones properes a Catalunya situades a la franja del territori.
Tota regulació ha de buscar la defensa de l’interès general i evitar al màxim els seus efectes secundaris negatius. Per tant, un mal disseny de la regulació pot conduir a un augment dels costos de transacció en comptes de la seva reducció, d’aquí ve que s’hagi d’apostar per una “Better Regulation”.
A major complexitat de la regulació, major cost accedir o comprendre el marc regulador i resulta més onerós per a les empreses. Aquest cost és més gran a mesura que augmenten el volum i la diversitat de les administracions reguladores.
Després de l’anàlisi de la base de dades, es conclou que la regulació sectorial a Espanya és creixent al llarg del temps. De mitjana, durant el període 1995-2020, van ser aprovades 7.953 normes noves anualment. Aquesta quantitat va anar augmentant de manera significativa amb el desenvolupament de l’estat autonòmic fins aconseguir un total de 12.250 noves normes al 2020 i 12.704 al 2021.
Les diferents CCAA mostren perfils diversos quant al volum i perfil de la seva regulació. Poden observar-se correlacions elevades entre el pes de la normativa en cada CCAA i el pes de la regió sobre el PIB total de l’Estat, i entre la producció normativa bruta de cada CCAA i el PIB regional. Els sectors relacionats amb els serveis i l’agricultura estan en general més regulats que els industrials.
Comments are closed.