- El procés de reducció de la inflació s’acompanya amb una desacceleració econòmica, amb previsions de creixement baix per al 2024
- El fort increment dels tipus d’interès explica la disminució important del crèdit tant a empreses com a famílies
- Ja hi ha pèrdues de competitivitat via preus (diferencial positiu de preus) que s’agreuja per l’augment dels costos laborals
- Continua una demanda externa molt apàtica
- Preocupació pel fort augment de la pressió fiscal en el període 2019-2022, de 2,9 punts de PIB, a diferència de la zona de l’euro que va ser de només 0,2 punts de S’ha de modular el dèficit públic, però sobretot pel costat de la despesa
L’economia mundial es desaccelera, especialment l’europea, amb una forta moderació dels intercanvis comercials, tendència que es reflecteix en les recents correccions a la baixa de les previsions de creixement per a enguany i el 2024. Aquesta és una de les consideracions de l’Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball, que han presentat el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i el director d’Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo.
En aquest context l’informe indica que la política monetària mantindrà els tipus d’interès de referència en nivells elevats a mesura que es consoliden les expectatives de reducció de la inflació. S’espera que els tipus comencin a reduir-se en la segona meitat de 2024.
Europa és la zona més afectada pel baix creixement econòmic, mentre que els EUA i la Xina mostren un perfil més dinàmic en el tercer trimestre, encara que l’economia asiàtica continua presentant problemes en el seu sector immobiliari.
D’altra banda, es conté la inflació a Europa, amb un registre de 2,4% al novembre. Encara que les noves tensions geopolítiques, en cas d’augmentar, podrien pressionar el preu del petroli o presentar problemes en la logística internacional. No obstant això, s’espera un augment puntual de la inflació per efectes graó.
L’economia espanyola modera molt suaument l’avanç de l’ocupació (0,4% 2T i 0,3% 3T) que manté encara un bon ritme de creixement segons l’EPA, encara que més moderat segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social.
Quant a les previsions per a Espanya, la Comissió Europea projecta que el creixement del PIB sigui del 2,4% en 2023, del 1,7% en 2024 i del 2,0% en 2025. La inflació es moderaria enguany (+3,6%) i en 2024 (+3,4%), per a aproximar-se al 2,0% en 2025 (+2,1%). Per altra banda, el Banc d’Espanya estima que el PIB espanyol creixi a taxes del 2,4%, del 1,6%, del 1,9% i del 1,7% en 2023, 2024, 2025 i 2026, respectivament.
Cal destacar, la pèrdua de competitivitat via preus, ja que l’IPC d’Espanya (+3,5%) supera l’europeu (+2,9%), a més d’una reducció de la productivitat que elevarà els CLU.
Pel que fa al finançament del sector privat de l’economia espanyola, la destinada a llars i ISFLSH es va
reduir, novament, al setembre; un 2,0%, tendència contractiva que s’observa des del mes de febrer. El crèdit a l’habitatge va caure un 3,1%, mentre que el destinat a consum va augmentar un 4,0%.
D’altra banda, en el cas de les societats no financeres, al setembre, també es va registrar un descens, el més elevat dels recentment observats, de 4,2%, amb caigudes consecutives des del mes de desembre de 2022.
Finalment, és important assenyalar que s’ha de millorar la sostenibilitat de les finances públiques. Fins a setembre el dèficit públic de l’Administració Central s’ha situat en el 1,61% del PIB, enfront del 1,29% d’igual període de 2022. Les CCAA han millorat el seu dèficit i, per tant, reduït el conjunt del consolidat al 1,56% en 2023, enfront del 1,76% dels primers nou mesos de 2022.
L’expansió de la despesa pública ha de moderar-se, perquè aquest s’ha finançat amb un fort increment de la pressió fiscal a Espanya. Així, des de 2019 a 2022 ha crescut 0,2 punts del PIB a la UE, 0,5 punts en l’Eurozona, mentre que, a Espanya, ha estat de 2,9 punts del PIB. Aquest fort augment de la pressió fiscal s’ha donat en la imposició sobre la renda (1,9 punts del PIB) i, especialment, en la imposició sobre societats, que ha augmentat en un 28,5% el seu pes sobre el PIB, i en l’IRPF en un 15%.
Els ingressos públics, en el 2023, han moderat fortament el seu creixement en l’IRPF un 9,6% fins a octubre i l’IVA 0,9%, i un 1,7% els impostos especials. El total d’impostos recaptats ha augmentat un 5,2% (un -6,2% per a l’Estat).
Quant al sector exterior, s’observa una reducció de les exportacions i importacions de béns i serveis en els últims mesos.
En els primers nou mesos de 2023, el saldo del compte corrent i de capital per a l’economia espanyola – que determina una capacitat de finançament- va ser de 38.700 milions d’euros, enfront del saldo de 8.600 milions d’igual període de 2022.
El saldo comercial deficitari va ser de 29.596,4 milions d’euros, en els nou primers mesos, enfront del dèficit de 53.437,1 d’igual període de 2022. El dèficit energètic va baixar dels 40.056,6 milions d’euros fins als 24.878,2, mentre que el saldo no energètic va presentar un balanç negatiu de 4.7018,2 milions d’euros, enfront del dèficit de 13.380,5 milions del mateix període de l’any passat.
Els sectors on les exportacions del conjunt d’Espanya van créixer més van ser el d’aliments, béns d’equip i automòbil. A Catalunya, es va observar la mateixa dinàmica en aliments i béns d’equip, encara que el comportament d’altres sectors no va ser similar.
Comments are closed.