D’un temps ençà, diferents administracions llueixen una vertiginosa creativitat quant a la creació de nous impostos o la pujada d’impostos actuals, oblidant-se dels efectes negatius que pot tenir per a una economia tan oberta i implicada internacionalment com l’espanyola .
Si bé és cert que la recaptació va caure en la fase de crisi, ja que és procíclica, i que per sostenir l’Estat de Benestar es van haver d’assumir increments impositius, resulta també cert que, amb la forta recuperació de la nostra economia, la recaptació també ha augmentat de forma significativa, de manera que en un context d’una certa desacceleració econòmica, i amb els vents de cua regirant-se (pujada del preu de petroli, normalització de la política monetària, etc.), resulta inadequada una estratègia de pujada d’impostos que pugui agreujar aquesta desacceleració, i per tant, afectar la recaptació impositiva.
Aquest mateix context internacional, i especialment en el món empresarial, és on s’ha de mostrar una major sensibilitat cap a la millora de la competitivitat fiscal -i no per pujar-la, dificultant l’atracció de capital al nostre país-, sinó per continuar amb la reducció dels nivells d’atur i la generació d’ocupació de qualitat. D’aquí que Foment del Treball vegi amb preocupació i desassossec els anuncis de pujades impositives que tan alegrement s’han fet públics, ja que no cal oblidar la incompatibilitat que hi ha entre el suport a l’activitat econòmica i la desmesura -i quan es produeix desmesura – i desordre en el sistema impositiu.
Cal recordar, que l’Impost sobre Societats ha tingut en els últims anys infinitat de canvis normatius, resultant ja un sudoku en funció de l’exercici fiscal, o que fins i tot s’han canviat bruscament drets amb caràcter retroactiu; o es limiti l’aplicació de les bases negatives, ja que les empreses també han patit la crisi.
Addicionalment, resulta també necessària una reforma en profunditat de la fiscalitat autonòmica i local. No es poden ni s’han d’anar afegint i inventant noves figures impositives, com per exemple, en el camp mediambiental, però amb finalitat essencialment recaptatòria, que vénen a enterbolir i complicar l’activitat econòmica i la vida als contribuents.
Per tot això, Foment no participa de la necessitat d’apujar la fiscalitat al nostre país, sinó d’articular una reforma de la despesa pública, buscant la seva eficiència. A l’índex que elabora anualment el Fòrum Econòmic Mundial, Espanya queda relegada al lloc 32, darrere de la República Txeca i per davant de Xile, en aquest àmbit, en què hi ha encara rellevants millores a desenvolupar.
Comments are closed.