- L’actual mercat de lloguer no és suficient i, per tant, cal ampliar sobretot l’oferta d’habitatge assequible, el gran abandonat des de la crisi de 2008.
- No es pot admetre que la inacció de determinades forces polítiques perjudiqui el parc d’habitatges privat de lloguer. La proposició de llei ho fa i perjudica tant als propietaris com als llogaters. El patrimoni immobiliari dels catalans reduirà el seu valor.
- Foment ja va exposar el juny de 2019 la necessitat de revertir la política d’habitatge per atendre les necessitats socials.
- No tot s’hi val, ni les finalitats justifiquen els mitjans. Democràcia i Estat de Dret van de la mà.
La proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, inclosa en l’ordre del dia del Ple del Parlament de Catalunya del pròxim dia 9, es farà pel procediment accelerat de lectura única. Per tant, no haurà passat pel tràmit parlamentari habitual de Ponència i de Comissió, malgrat el Dictamen en contra del Consell de Garanties Estatutàries, aprovat per unanimitat el 5 d’agost d’enguany.
El Consell de Garanties Estatutàries considera que la regulació de la Proposició de Llei afecta a les bases de les obligacions contractuals, que són competència de l’Estat (article 149.1.8 de la Constitució) i no troba empara en quatre articles concrets de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.
El Consell de Garanties Estatutàries va emetre el seu dictamen amb aquestes conclusions:
Els articles 1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15; les disposicions addicionals primera, segona, tercera i quarta; les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final tercera de la Proposició vulneren la Constitució i l’Estatut de Catalunya (concretament no s’adeqüen ni a l’article 149.1.8 de la Constitució ni als articles 129, 137,106.2 i 130 de l’Estatut).
Per tant, un total d’ 11 articles dels 15 de la Proposició, 4 disposicions addicionals de 7, 2 disposicions transitòries de 3 i una disposició final de les 4 que inclou no s’adeqüen, segons el dictamen unànime del Consell de Garanties Estatutàries, ni a la Constitució ni a l’Estatut.
En resum, la Proposició de Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges vulnera la Constitució i l’Estatut en 18 punts del seu articulat.
Límits al lloguer
Des del punt de vista econòmic i social, cal assenyalar, que encara que sembli una eina adient, el seu resultat a mitjà termini anirà en sentit contrari. Hi ha força literatura que assenyala els efectes contraproduents de la fixació de límits al lloguer. Només cal veure com les limitacions establertes a les lleis d’arrendaments urbans de 1946 i de 1962 van comportar una reducció significativa de l’oferta de lloguer al nostre país. No és fins a l’any 1985 amb el Decret Llei 2/1985, afavorit pel ministre Miguel Boyer quan es fa de nou atractiu aquest mercat i atrau capitals per ampliar-lo. Posteriorment, es modula la normativa sobre l’habitatge habitual (període mínim de contracte,…) per afavorir un cert equilibri i estabilitat de les parts, defugint la sobreprotecció, que després castiguen els teòrics protegits per la norma.
Cal destacar els efectes que no afavoreixen un mercat de lloguer d’habitatge assequible, a causa de l’abandonament de les polítiques d’habitatge sostenible per part dels governs des de la crisi de 2008 associada a la construcció.
- Reducció de l’oferta d’habitatges per a llogar per una doble via: la primera, la dificultat que els inversors considerin interessant el mercat immobiliari català i, per tant, el risc que deixin d’invertir en el mercat en un futur pròxim. El segon, els inversors voldran vendre les seves posicions immobiliàries a Catalunya per invertir- los en altres
- Les limitacions de preus faran que l’oferta sigui més petita, que els possibles llogaters quedin insatisfets i, per tant, perjudicarà a les persones que volen o només poden llogar. Si hi ha diferències significatives, pot comportar mercats opacs, fet que afectaria, també, a la recaptació
- Cal no oblidar que una part significativa dels habitatges de lloguer al nostre país corresponen a particulars que veuran afectada la renda del seu immoble. En molts casos, poden voler fer líquida la seva inversió amb la venda dels seus patrimonis
- En un mercat globalitzat, amb força llibertat de capitals, les restriccions al seu rendiment en algun tipus d’actiu faran que els inversors busquin altres actius o bé altres localitats. Per tant, deixarà de tenir sentit l’objectiu de la norma, ja que suposarà la davallada de l’oferta a mig termini. Es retrocedirà, doncs, en un sector amb un mercat estret i en el qual la política d’habitatge ha estat testimonial durant molts
Tots aquests efectes seran més significatius, en tant ho sigui la diferència entre el preu màxim i el del mercat.
Comments are closed.