- De cara a 2021, cal esperar que l’economia espanyola recuperi una part significativa, però no completa, del flux d’activitat i ocupació que s’esperava abans de la pandèmia.
El Banc d’Espanya ha publicat un article en el qual es desenvolupen un conjunt d’escenaris per a l’economia espanyola que prenen en consideració diferents supòsits alternatius sobre la durada del confinament i de la persistència de la pertorbació.
Concretament s’exploten dues metodologies els resultats de les quals apunten a caigudes del PIB espanyol en 2020 sense precedents en la història recent. De cara a 2021, cal esperar que l’economia espanyola recuperi una part significativa, però no completa, del flux d’activitat i ocupació que s’esperava abans de la pandèmia.
El Banc d’Espanya destaca que l’impacte de la reducció de l’activitat productiva s’ha deixat notar amb singular intensitat en el mercat de treball. Entre els dies previs a la declaració de l’estat d’alarma i el 31 de març, la xifra d’afiliats a la Seguretat Social va disminuir en gairebé 900.000 persones (un 4,6% del total). A més, un nombre molt elevat de treballadors s’hauria vist afectat per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), de manera que, encara que romanen en situació d’alta laboral en els registres de la Seguretat Social, no es troben treballant en l’actualitat.
L’alteració de l’activitat i la pèrdua de llocs de treball han donat lloc a una pronunciada contracció de la demanda interna. A aquesta pertorbació cal sumar la procedent de l’exterior, atès què s’han observat desenvolupaments similars en la resta dels països, la qual cosa ha donat lloc a un profund afebliment de la demanda de béns i serveis procedent de la resta del món i a una interrupció de les cadenes globals de valor, així com al cessament dels fluxos turístics.
En la construcció dels escenaris plantejats pel Banc d’Espanya, s’ha fet ús de dos enfocaments alternatius, des de l’òptica de l’oferta i de la demanda, respectivament, que posen l’accent en diferents aspectes dels mecanismes de transmissió de la pertorbació, per la qual cosa cal subratllar que els resultats quantitatius obtinguts sota aquests dos enfocaments no són directament comparables, sobre la mateixa base analítica, entre si.
Les modelitzacions elaborades en aquest article prenen com a base experiències prèvies i consideren escenaris que contemplen una durada hipotètica de vuit setmanes en el cas més probable i de dotze en un cas alternatiu.
La perspectiva de l’oferta arrenca a partir del calibratge de la magnitud de la caiguda de la producció en els diferents sectors de l’economia com a conseqüència immediata de les mesures de contenció de l’epidèmia i durant el període estimat en què aquestes estaran en vigor. Aquesta aproximació no permet proporcionar una descripció dels desenvolupaments posteriors, més enllà del curt termini, al no incorporar una modelització explícita de les relacions entre els agregats econòmics.
Així, segons un conjunt de supòsits que inclouen, en particular, que l’estat d’alarma es prolongarà durant un total de vuit setmanes, s’estima que la reculada del PIB en 2020 oscil·laria entre el 6,6% i el 8,7%, en funció del grau de persistència de la pertorbació més enllà del final de l’actual estat de confinament (en particular, en els sectors de l’economia on la interacció social exerceix un paper més important, com l’hostaleria, la restauració i l’oci, que coincideixen amb els més exposats a l’activitat turística), la qual cosa podria aproximar en part el risc de possibles rebrots de l’epidèmia.
En un escenari que combinés una durada de l’estat d’alarma de dotze setmanes amb una major persistència dels efectes una vegada acabat el confinament, s’estima que la caiguda del PIB en 2020 podria assolir el 13,6%.
La segona metodologia proposada pel Banc d’Espanya constitueix una descripció esquemàtica de les principals relacions de l’economia espanyola, la qual cosa ajuda a comprendre els canals més importants de transmissió de la pertorbació. A més, aquesta eina permet incorporar en l’anàlisi valoracions alternatives de l’impacte esperat de les actuacions de política econòmica posades en marxa per a contrarestar els efectes de les mesures de contenció de l’epidèmia.
La combinació de pertorbacions donaria lloc a caigudes del PIB en 2020, que, en els tres escenaris construïts, serien del –6,8%, –9,5% i –12,4%, depenent del fet que la durada del període de confinament sigui de vuit setmanes (escenaris 1 i 2) o de dotze (escenari 3), i que els problemes de liquiditat dels agents privats puguin donar pas a certes dificultats de solvència en els pròxims mesos (escenaris 2 i 3) o no (escenari 1).
D’altra banda, el Banc d’Espanya estima el cost pressupostari de l’episodi recessiu causat pel Covid-19, com a conseqüència tant de les mesures adoptades com, sobretot, de l’actuació dels estabilitzadors automàtics. Segons els diferents escenaris considerats, el dèficit públic de 2020 podria situar-se en una forqueta compresa, aproximadament, entre el –7% i el –11% del PIB. Per part seva, el deute públic se situaria enguany en nivells compresos entre el 110% i més del 120% del PIB aproximadament.
Comments are closed.