- El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, afirma que es tracta d’una decisió precipitada i unilateral que aboca a moltes empreses al concurs de creditors i a la seva liquidació
- Els empresaris no podem admetre que es posi en dubte la seva honorabilitat sota la sospita del frau com a conseqüència de la lluita contra el Covid 19. “No ho tolerarem”, afegeix Sánchez Llibre
- Foment del treball, a través de la CEOE, treballarà per corregir al tràmit parlamentari del Congrés dels Diputats aquesta legislació erràtica.
Foment del Treball considera que les mesures recollides en el Reial Decret Llei 9/2020, de 27 de març suposen un trencament dels principis bàsics del nostre ordenament, torpedinen la línia de flotació de les empreses en un moment crucial, i les priva de la capacitat de poder adoptar decisions necessàries i adequades per garantir la viabilitat de les empreses i salvaguardar llocs de treball presents i futurs. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, considera que es tracta d’una “decisió precipitada, gravíssima, unilateral i injustificada, de dubtosa constitucionalitat que atempta la llibertat d’empresa, i que aboca a moltes d’elles al concurs de creditors i a la seva liquidació. Els empresaris no podem admetre que es posi en dubte l’honorabilitat dels empresaris sota la sospita del frau com a conseqüència de la lluita contra el Covid-19 “
Les mesures sobre l’acomiadament previstes en el RDL són de dubtosa constitucionalitat, ja que atempten contra el principi de llibertat d’empresa constitucionalment reconegut a l’article 38 de la Carta Magna. El propi Tribunal Constitucional ha assenyalat “el reconeixement als particulars d’una llibertat de decisió no només per crear empreses i, per tant, per actuar en el mercat, sinó també per establir els propis objectius de l’empresa i dirigir i planificar la seva activitat en atenció als seus recursos i a les condicions del propi mercat (STC 83/1984, de 24 de juny).
S’està establint una limitació inusitada dels poders i facultats empresarials que són essencials des del punt de vista organitzatiu, posant en greu risc les possibilitats empresarials de sobreposar-se a les dificultats sobrevingudes amb què s’han trobat. Aquestes normes transpiren una desconfiança injustificada en la capacitat i responsabilitat de la gestió empresarial.
Davant l’excepcional i dramàtica situació en què s’han trobat les empreses per causes alienes a la seva voluntat -han de tancar les seves instal·lacions, paralitzar les seves activitats o reduir-les dràsticament, bé per decisions de les diferents autoritats governatives o bé per la suspensió o cancel·lació de la seva activitat com a conseqüència d’una sèrie de causes derivades d’aquesta crisi sanitària mundial-, l’única sortida possible és la confiança mútua i la posada a disposició de les empreses de mecanismes financers, econòmics i laborals que aportin oxigen per reduir els efectes perjudicials que es deriven de aquesta crisi per a empreses i treballadors. En aquest sentit, el que necessiten les empreses és disposar de majors instruments de flexibilitat per gestionar les seves relacions laborals i poder utilitzar-los, evitant o limitant, d’aquesta manera, extincions de contractes.
No obstant això, ens trobem amb una sèrie de mesures errònies que van en la direcció contrària. Si davant el present escenari d’extrema gravetat es tanquen les portes a determinats instruments per superar situacions crítiques i s’afegeixen noves traves contra les empreses i prohibicions d’acudir als diversos mecanismes que permet la nostra normativa per pal·liar situacions límit per tal d’evitar l’adopció de mesures més traumàtiques, a nombroses empreses les estaran abocant irremeiablement a presentar ETS i acudir al concurs de creditors i procedir a la liquidació definitiva de l’empresa.
La prohibició d’escometre acomiadaments no només atempta contra la llibertat d’empresa constitucionalment reconeguda, sinó que generarà un senyal d’alarma que afectarà les decisions de futures inversions al nostre país, tant pel fons de les mesures adoptades com per la inseguretat jurídica, l’intervencionisme, i la desprotecció i atac a la iniciativa empresarial que es desprèn de les mateixes.
Revisió d’ofici dels ERTES
A més, el RDL estableix la revisió d’ofici dels ERTOs i sancions davant la consideració per part de l’Administració que les mesures sol·licitades per l’empresa en relació a l’ocupació no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina. Es tracta d’una nova mesura inaudita que ens aboca a una enorme inseguretat jurídica i en la qual l’Administració s’arroga unes competències que no li corresponen, ja que es tracta de qüestions que, en tot cas, haurien de determinar els Tribunals.
D’altra banda, el Govern ha eludit, un cop més, la necessària consulta a les organitzacions empresarials en una matèria de la magnitud del que ha aprovat, obviant el paper que el nostre ordenament jurídic reserva als agents socials.
En definitiva, les empreses han demostrat permanentment la seva responsabilitat social i el seu compromís amb la creació d’ocupació i riquesa per al país, i les seves decisions sempre van enfocades a la consecució d’aquests objectius. Les mesures plantejades són desencertades i contraproduents per aconseguir l’objectiu pretès, de manera que, des de Foment del Treball se sol·licita a Govern que les elimini i que, per contra, s’adoptin mesures fiscals, econòmiques i laborals imprescindibles per garantir la viabilitat i supervivència de les empreses i, per tant, de l’ocupació dels treballadors.
Comments are closed.