- Coincidim en l’objectiu d’una mobilitat sostenible que garanteixi la salut ciutadana i la qualitat de l’aire.
- Cal un calendari d’implantació realista basat en l’objectiu mediambiental, les possibilitats tècniques i les capacitats de producció.
- En la societat del futur, l’automoció i la mobilitat privada tenen cabuda i han de compartir model.
- La prioritat essencial ha de ser la renovació del parc de vehicles. Calen incentius i ajuts que ho permetin.
- En el transport de mercaderies per carretera i de passatgers hi ha una manca absoluta d’alternatives consolidades, tant tècniques com polítiques.
Foment del Treball ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial de l’ordenança relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona remarcant que “coincidim amb l’objectiu d’assolir una mobilitat sostenible que permeti resoldre l’impacte de les emissions en la salut i en la qualitat de l’aire”, però subratlla que “es fa necessari disposar d’un calendari d’implantació realista” amb una aplicació proporcional de forma acurada i gradual.
L’organització empresarial creu que “aquesta norma té una aplicació relativament precipitada” i que, per tant, “es demana un període transitori gradual i realista” a partir de tres variables: l’objectiu mediambiental, les possibilitats tècniques i les capacitats de producció.
En aquest sentit, assenyalen que “la prioritat essencial ha de ser la renovació del parc de vehicles” però que “en cap cas pot sustentar-se únicament en la prohibició”. I demanen que es facilitin l’obtenció d’ajuts i incentius que permetin aquesta renovació gradual. A més, apunta que la norma “tindrà un especial impacte en les classes socials amb menor poder adquisitiu” ja que són les principals propietàries dels vehicles més antics”. Afirma, a més, que l’antiguitat no necessàriament guarda relació amb la contaminació. En aquesta línia, afirma que cal avaluar les condicions reals de les emissions dels vehicles per la seva circulació i no basar-se únicament en l’any de la matriculació. I es demana l’exempció dels vehicles considerats clàssics o històrics i tenir en compte els vehicles de transport de fons i vehicles blindats que requereixen un període llarg d’amortització, entre d’altres. També cal incorporar els vehicles que es transformin o s’adaptin i passin la corresponent ITV mitjançant mecanismes com per exemple l’ús del gas perquè puguin circular amb independència de l’any de la matriculació.
Foment considera que hi ha condicions en que el vehicle privat és l’únic que permet aquesta mobilitat o que resulta complementari del transport públic i posa, com a exemples, el transport dels col·lectius amb discapacitat o de persones que treballen en llocs on no arriba el transport públic. En el model de societat del futur, l’automoció i la mobilitat privada tenen cabuda i han de compartit model.
A més, en l’àmbit del transport de mercaderies per carretera i passatgers “hi ha una manca absoluta d’alternatives consolidades”, ja no només tècniques, sinó també polítiques tendents a facilitar la reconversió del sector: falta de punts de recàrrega, indefinició sobre el vehicle del futur i, absència de plans d’homologació de flotes a Indústria perquè els vehicles contaminants deixin de ser-ho. Foment considera que l’ordenança s’ha formulat sense que s’adoptin les mesures oportunes perquè es pugui aplicar realment i sigui funcional.
Les al·legacions també destaquen que els efectes retroactius de l’ordenança sobre vehicles adquirits anteriorment podrien infringir la seguretat jurídica del seu titular. Per aquest motiu també exigeix un elevat grau de predictibilitat, el seu caràcter estable davant de la decisió de compra/lloguer/renting de vehicles amb una vida útil llarga que van ser adquirits en condicions perfectes i que passen la seva corresponent ITV.
A més, Foment del Treball manifesta la seva preocupació perquè l’ordenança trenca també la seguretat jurídica quan permet a l’alcaldessa o a l’alcalde modificar sense límit aspectes fonamentals de la norma sense seguir el procediment que garanteix el debat i la participació ciutadana. Tot i que aquesta possibilitat es refereix als casos en els quals la qualitat de l’aire no estigui dins dels límits establers, Foment creu que no es pot delegar aquesta capacitat en l’alcaldessa o l’alcalde, ja que desvirtua les facultats del plenari i el control institucional de la màxima autoritat de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona.
Comments are closed.