Augmentar el salari mínim i analitzar l’oportunitat d’una renda mínima.
Noves iniciatives de col·laboració público privada en àmbits d’interès general con l’educació i la formació dels joves. Formació Dual.
Compromís de les grans corporacions per liderar el debat del nou pacte social.
Avançar cap a una harmonització fiscal que permetrà afavorir el consum i la demanda interna, estimular la industria i impulsar l’emprenedoria.
La desigualtat, l’excessiva precarietat de molts llocs de treball i els salaris baixos són un factor d’inestabilitat i poden posar en risc el creixement econòmic.

L’Institut d’Estudis Estratègics, think tank de Foment del Treball constituït el passat mes de març, defensa al seu 1er informe un nou pacte social per facilitar un creixement econòmic inclusiu a partir de propostes a favor de la distribució més equitativa de les rendes i de la justícia i demana a les grans corporacions que liderin el debat d’aquesta transformació de l’economia global per evitar la fractura social i el creixement dels populismes. Aquestes propostes es presentaran a la Unió Europea de la mà d’altres organitzacions europees. El president de Foment i de l’Institut d’Estudis Econòmics, Josep Sánchez Llibre, entén que “la Unió Europea ha de treballar en polítiques antimonopoli per afavorir el creixement econòmic, estimular la indústria europea i augmentar la recaptació fiscal”.

A la presentació van participar també el vicepresident coordinador, Jordi Alberich, i les vocal de la Junta del Institut, Rosa Vergés i Rosa Nonell.

Consulta l’informe

L’informe recorda que Europa va viure els seus millors anys des de la fi de la II Guerra Mundial, especialment després de la creació de la CECA i de la CEE en la dècada dels 50, fins a l’esclat de la gran crisi de 2007. Tres d’aquestes dècades van conformar els denominats “trenta gloriosos”, aquell període en què, paral·lelament a un gran desenvolupament econòmic, es va consolidar l’estat social de dret. Un gran pacte social facilitat per la política d’acords entre socialdemocràcia i democràcia cristiana que, al seu torn, facilitava el compromís mutu entre sindicats i patronals.

Amb la crisi que comença l’any 2007 queden en evidència les moltes fragilitats d’un model que, estimulat per factors com, entre d’altres, un accés sense límit al crèdit, va crear la sensació generalitzada de benestar, quan no d’opulència i una tendència natural a la desigualtat. La desigualtat és una qüestió central del debat públic i la manifestació més paradigmàtica de l’esvaïment d’aquest gran pacte social europeu. Una desigualtat desmesurada -que s’alimenta de l’evolució diferenciada de les rendes del capital versus les del treball en els països desenvolupats-, l’atur estructural; la caiguda del nivell de salaris en llocs de baixa o mitjana qualificació; o el nivell de precarietat laboral que cal reconduir amb més flexiseguretat i evitant els abusos en l’externalització laboral; són els eixos que cal corregir per construir un nou pacte social més equitatiu i just.

El malestar es manifesta en discursos populistes

El malestar social generat -segons l’informe- no adquireix caràcter de conflictivitat al carrer, però sí s’expressa en el moment de dipositar el vot en l’urna, optant per opcions de caire populista en tant que la seva perspectiva de millora econòmica es veu debilitada. Aquest sentiment no només és dóna en persones desocupades o amb treballs de baixa qualitat, també el fan seu una part de la classe mitjana, com molts petits empresaris que no senten com a propi un sistema que premia l’accionariat i els alts directius de les grans corporacions, enfront de la figura de l’empresari, aquell que dedica la seva vida i compromet el seu patrimoni en un projecte a llarg termini.

L’Institut d’Estudis Estatègics de Foment afirma que “la tecnologia no està en absolut en contradicció amb la consolidació dels drets socials. A més, la innovació tecnològica està en la base dels grans avenços socials de l’últim segle. La reducció de la jornada laboral, la universalització de serveis bàsics o l’espectacular augment de la longevitat són conseqüències d’un progrés tecnològic ben conduït”.

La UE ha de parlar amb una sola veu

També assenyala que “la globalització pot, fàcilment, trobar-se amb tendències proteccionistes com, de fet, està succeint. La nova guerra freda entre els EUA i la Xina no és més que una manifestació d’aquest proteccionisme emergent. La millor garantia per al lliure comerç és governar la globalització. Una bona regulació, a tots els nivells, estimula l’activitat empresarial, atén els drets dels ciutadans i brinda la possibilitat a totes les empreses, incloses les pimes, de competir en igualtat de condicions”.

Per aquest motiu, el think tank recull que “la Unió Europea ha iniciat una política antimonopoli que es fa més necessària que mai” i subratlla que “si en la legislatura que iniciem la UE avança de manera decidida en les polítiques antimonopoli, afavorirà el creixement econòmic, estimularà la indústria europea i augmentarà la recaptació fiscal. A més, i potser el més rellevant, assenyalarà com governar una economia globalitzada des d’una entitat supranacional”.

L’Institut afirma que “les amenaces persisteixen, i la millor manera per superar-les és comprometre’ns en un nou pacte social que soscavi els fonaments del discurs populista. Per això, la Unió Europea s’ha d’implicar en l’harmonització fiscal entre els seus Estats membres, alhora que avançar en la política antimonopoli”.

També reivindica que “avançar, simultàniament, en una política de defensa i exterior comunes permetria incidir, de manera més decisiva, en aquest nou ordre global en el qual ens endinsem. Europa ha de parlar amb una sola veu davant la reorientació de les polítiques nord-americanes, i davant l’auge de la Xina”. I ressalta que “les institucions europees s’han de comprometre clarament amb aquest nou pacte social europeu”.

En aquest anàlisi, l’Institut d’Estudis Estratègics considera que “l’última aspiració no és una altra que un govern global, que requereix una economia globalitzada. És un objectiu que, per la seva pròpia complexitat, cal fixar en el llarg termini. Mentrestant, no podem romandre impassibles davant la possibilitat que el malestar social i la deterioració de la política tradicional condueixin a una involució descontrolada del procés generalitzat d’obertura econòmica i d’avanç democràtic.”

PROPOSTES

Des de la política

Per evitar que milions de persones puguin situar-se en la marginalitat, augmentar el salari mínim, de la mateixa manera que s’haurà d’analitzar l’oportunitat d’algun tipus de renda mínima. Actualment, la redistribució de la renda a favor del capital en major mesura minva la compensació dels assalariats, i comporta que no hi hagi una evolució apropiada dels salaris.
Col·laboració público privada: des de la lleialtat i la confiança mútua, abordar noves iniciatives d’interès general com, per exemple, en l’àmbit de l’educació i la formació dels joves, particularment en el camp de la Formació Professional, i en el qual els agents econòmics i socials han de participar en el seu debat.

Els joves presenten avui dia un elevat nivell de desocupació, condicions laborals precàries i sense poder de negociació amb els ocupadors. En aquest sentit, el seu nivell adquisitiu ha disminuït significativament a partir de la crisi econòmica, la qual cosa implica dificultats per emancipar-se i una elevada disminució en el consum. És important destacar que s’hauria de canviar el paradigma educatiu, apostar per una formació dual i real, promulgada des de les empreses que permeti als joves l’entrada al món laboral al mateix temps que es formen i capaciten.

Des de l’empresa

La gran corporació ha de fer seu el debat cap a aquest nou pacte social i l’ha de liderar.
Sense el nivell adequat de justícia distributiva, el sistema no serà sostenible. Assumir el concepte de predistribució o, dit d’una altra manera, avançar cap a uns salaris suficients que pal·liïn la necessitat de la tradicional redistribució i anar cap a un creixement econòmic inclusiu.
Desenvolupament dels sistemes educatius i de formació. Cada treballador ha de tenir la possibilitat de desenvolupar, mantenir i incrementar les seves habilitats en tot el cicle de la seva vida, així com potenciar la seva capacitat d’adaptació als canvis en la demanda de treball per a nous llocs i per a diferents habilitats.

Cal destacar que un avenç cap a una harmonització fiscal permetrà afavorir el consum i la demanda interna, estimular la indústria, impulsar l’emprenedoria i, per tant, un factor d’ajuda per a accelerar el creixement de l’economia. La fiscalitat hauria de condicionar en positiu les decisions econòmiques i no ser un obstacle com ho és actualment. Hauria d’incentivar l’estalvi a llarg termini, fomentar l’activitat empresarial, ajudar en els processos d’inversió i finançament (tant a nivell d’emprenedoria com d’activitats de R+D), i ser una millora per als ciutadans a nivell global”. No obstant això, reconeix que “la gran assignatura pendent és acabar amb l’economia submergida que es troba en una mitjana del 25,2% del PIB per al període abastat entre 1991-2015”.

L’Institut d’Estudis Estratègics de Foment referma que “el capitalisme, entès com la capacitat del mercat d’estimular la iniciativa privada i l’assumpció de risc i d’ordenar de forma eficient les decisions econòmiques, és un generador de riquesa extraordinari. A més, quan la política ho regula adequadament, es garanteix una gran cohesió social. Ara la finalitat és afavorir aquest retrobament i harmonia entre economia i política. Als qui creiem en això ens correspon, més que a ningú, comprometre’ns en aquest nou pacte social. És un repte que assumim”.