- Apostar per una concepció integrada de tot el sistema per evitar duplicitats, reduir costos i guanyar eficàcia.
- L’FP hauria d’estar articulada amb el mercat laboral i associada a l’ocupació mitjançant fórmules o acords col·lectius. Hauria de respondre a la dinàmica productiva de les empreses i no a l’escolar, com fins ara.
- L’FP hauria de tenir fixats uns objectius útils i amb un grau de concreció adequats per orientar l’acció i avaluar els seus resultats.
- S’ha de dotar de transparència al sistema de finançament amb criteris de rendibilitat econòmica.
- Impulsar la formació com a activitat econòmica.
Foment del Treball considera que “cal millorar el sistema de Formació Professional de manera que optimitzem els recursos públics i privats destinats, compatibilitzant l’oferta de qualificacions professionals amb les necessitats empresarials i millorant la formació dels treballadors ocupats per afrontar els reptes presents i futurs”. El Sistema actual no dóna resposta a les necessitats formatives i de qualificació de les empreses. Està estructurat des de l’oferta sense tenir en compte la demanda, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic. És necessari, doncs, un sistema de prospecció de necessitats formatives i de qualificació de les empreses.
La patronal ha organitzat avui una sessió per a abordar la reforma pendent de la Formació Professional. En l’àmbit català s’han començat a fer aquests passos amb el desenvolupament de la Llei 10/2015 de Formació i Qualificacions Professionals. Han participat a l’acte el president de la Comissió de Formació de Foment, Manuel Rosillo, i representants de les formacions polítiques en matèria d’FP del Congrés: Sonia Guerra (PSOE), Sonia Sierra Infante (C,s), i Aina Vidal Sáez (En Comú Podem); amb l’objectiu de mostrar la diferent evolució que segueixen la normativa autonòmica i estatal i reivindicar la necessitat de sincronitzar ambdues.
El secretari general de Foment, David Tornos, ha inaugurat la jornada amb dades de l’informe “Dèficit de Talent i desajustament de competències” de Randstad de gener de 2018 que assenyala que “una mica més de la meitat de les empreses –el 55%- té dificultats a l’hora de trobar candidats”. Entre les causes que propicien aquesta situació actual ha assenyalat “la falta d’atractiu de la FP, un sistema d’orientació poc efectiu i la falta d’un sistema de prospecció de necessitats actuals i futures de formació i qualificació de les empreses”.
Per part seva, Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació de Foment, ha dit que és necessària una profunda reflexió sobre la governança, l’orientació i la integració del sistema, on el paper de les empreses deixi de ser testimonial.
A continuació, el director de Formació de la CEOE, Juan Carlos Tejada, i el director de la Representación Empresarial en FUNDAE, Manuel San Juan, han analitzat la situació i les propostes empresarials en el bloc de la sessió moderat per la responsable del departament de Coneixement i FP de Foment, Iris Molina, qui en línia amb Rosillo ha destacat que “cal modernitzar el sistema d’FP tractant-lo de manera integral, vinculant-lo a les necessitats reals de qualificació de les empreses, ajustant l’oferta a la demanda, millorant el sistema d’orientació, agilitant els processos d’acreditació de competències, i dotant-lo d’una governança social que asseguri la coherència entre aquest i el funcionament del mercat de treball”.
Propostes de Foment del Treball
- L’FP ha d’integrar la visió educativa i la laboral. La situació actual comporta duplicitats i ineficàcies i no fusiona els interessos dels centres de formació i de les empreses. Aquest model es replica, en termes generals, a nivell autonòmic.
Hem d’apostar per una concepció integrada de tot el sistema per evitar duplicitats, reduir costos i guanyar eficàcia.
Catalunya ha posat en marxa la Comissió Rectora com a màxim òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del Sistema de Formació adscrit al Departament de Presidència de la Generalitat.
Queda pendent (i urgeix) la posada en marxa de l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya com a òrgan de direcció i coordinació dels serveis bàsics del Sistema i aquells serveis que li són propis.
- Articular l’FP amb el mercat laboral. En l’actualitat no s’associa a l’ocupació mitjançant fórmules o acords col·lectius.
Si bé és cert que en el conjunt de l’Estat s’ha avançat en aquells convenis col·lectius on apareixen clàusules que tracten sobre FP, a Catalunya s’ha integrat l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) –de patronals i sindicats-, i la negociació col·lectiva en el document Bases d’FP Dual. És necessària una millor implementació de l’FP en els convenis i la concertació social.
- L’FP ha de respondre a les necessitats productives de les empreses i no ser únicament una sortida per als alumnes que finalitzen la seva etapa escolar.
- L’FP ha de tenir fixats uns objectius que permetin orientar la seva evolució i avaluar els resultats que s’obtinguin.
- Les organitzacions empresarials i els sindicats han d’estar en la governança del sistema d’FP espanyol. Això significa estar en la planificació (quina formació necessiten les empreses), en els models de pràctiques, l’alternança, l’FP dual i en l’avaluació del sistema. Correspon a la Comissió Rectora, que és el màxim òrgan del sistema de formació professional i que integra tots els agents socials.
- Dotar de transparència al sistema de finançament. La falta d’integració del Sistema d’FP es trasllada al seu finançament. Hi ha un finançament que sosté l’oferta d’FP “educativa” i la “laboral”: fons de pressupostos generals de l’Estat i Autonòmics, la quota que paguen empresaris i treballadors, els FSE, dels Serveis Públics d’Ocupació i la despesa privada d’empreses i persones. No poden convergir dos àmbits finançats per aquestes vies i criteris tan diferents.
- Adoptar una perspectiva econòmica i de rendibilitat, ja que la formació constitueix un factor decisiu per a millorar la competitivitat i l’ocupació. L’FP Europa s’analitza en termes de cost/benefici per a les empreses i el sistema productiu en el seu conjunt. Un sistema d’FP funciona quan les autoritats públiques i les empreses perceben el seu interès i rendibilitat, ja sigui immediata i directa per a elles o mediata o indirecta per al conjunt del sistema productiu del país.
- Impulsar la formació com una activitat econòmica competitiva per a tenir un mercat professionalitzat i eficient d’entitats proveïdores. Ja sigui per l’errònia vinculació a la “educació” o per altres raons, el fet és que la provisió d’FP s’ha exclòs del funcionament ordinari d’un mercat de serveis.
- Establir un finançament alternatiu al règim de subvencions. El finançament públic pot donar lloc a situacions d’inseguretat jurídica que burocratitzen tot el sistema de manera excessiva. La Llei 30/2015 considera la formació que no és programada per les empreses com a formació d’oferta de les Administracions, és a dir, un servei públic que cobrirà les necessitats no ateses per les empreses. Això significa que el dret individual del treballador a la formació no és exercit en l’àmbit laboral.
Aquesta és la raó per la qual les Administracions pretenen gestionar aquest “servei públic” com a “política activa”, directament o bé encomanant-li-ho a tercers. Per aquest motiu la Llei estableix que la formació d’oferta es finançarà normalment mitjançant subvencions en règim de concurrència competitiva. S’ha privat al sistema de qualsevol referència a la seva naturalesa laboral essencial.
Indústria 4.0, noves competències i formació. Orientacions UE per a la Formació 2020-30
La jornada també ha comptat amb una taula d’experts per abordar les orientacions en matèria d’FP de la Unió Europea (Agenda 2020-2030) i les noves competències de la indústria 4.0., moderada pel director de la Fundació CECOT Innovation, Abraham Arcos, i composada pel Learning and Development Manager de Ricoh Espanya i Portugal, Alfonso Bustos; el director del postgrau “Adreça de plantes industrials 4.0″d’EURECAT Academy, Joan Guasch; la Human Capital Development Manager de LEITAT, Vanessa Rodríguez; i el director general de l’Oficina de l’Alt Comissionat per a l’Agenda 2030, Federico Buyolo.
El redactor en cap d’Economia de El Periódico, Agustí Sala, ha clos l’acte juntamente amb el presient de la Comissió de Formació, Manuel Rosillo.
Comments are closed.