Les previsions de creixement sostingut de l’economia confirmen que cal prioritzar la creació d’ocupació davant els salaris

Els indicadors més rellevants de l’economia espanyola i catalana continuen mostrant una notable fortalesa i, en general, són el reflex d’un creixement sostingut i robust gràcies, fonamentalment, al comportament de la demanda interna i el consum. Malgrat les dades del mes d’agost, la creació d’ocupació a Catalunya ha estat continuada des del 4art trimestre de l’any 2013 i l’atur es situa al 13,2% -el 17,2% al conjunt d’Espanya-. El turisme ha registrat rècord històric amb 46,9 milions (11,2 a Catalunya, el 24,3% del total), fins al mes de juliol i l’Índex de Confiança del Consumidor ha assolit el registre més alt de 108,8 punts. Malgrat les incerteses derivades dels factors polítics, Foment del treball considera que és el moment de donar suport a les noves empreses i projectes emprenedors per tal de generar més ocupació, que és essencial per mantenir l’activitat econòmica i el consum.

El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i el director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo, han presentat l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al tercer trimestre de l’any.

En la seva actualització de previsions del mes de juliol, el FMI ha mantingut les seves estimacions de creixement econòmic mundial tant per 2017 com per 2018: del 3,5% i del 3,6%, respectivament. No obstant això, encara que la xifra de projecció s’hagi mantingut igual a les previsions d’abril, s’han produït canvis en les contribucions per països. Així, el FMI ha rebaixat les previsions de creixement del PIB dels EUA, fonamentalment perquè s’espera un menor efecte expansiu de la política fiscal, així com de l’economia del Regne Unit. D’altra banda, el creixement de la zona euro, el Japó i la Xina ha estat revisat a l’alça.

Encara que en el curt termini els riscos semblen estar balancejats, en el mig termini predominen els factors de risc negatius. D’una banda, la recuperació a Europa podria ser més forta de l’esperat, atès que els factors de risc polític han disminuït. D’altra banda, un escenari de baixa volatilitat dels mercats financers en un context d’elevada incertesa política, augmenta la probabilitat d’una correcció del mercat, la qual cosa repercutiria negativament en el creixement i la confiança. El procés de normalització de la política monetària als EUA podria generar un enduriment de les condicions als mercats financers globals. També persisteix el risc d’un gir cap a polítiques proteccionistes, i no es descarten tensions geopolítiques.

CATALUNYA

Per la seva banda, al juliol, l’Idescat va publicar l’avanç del PIB català del segon trimestre. El creixement intertrimestral del PIB de Catalunya s’hauria accelerat des del 0,8% en els primers tres mesos fins a l’1,0% en el segon trimestre. Respecte al mateix període de 2016, el PIB a Catalunya hauria crescut un 2,8%, xifra que se situa per sota de la taxa de variació interanual del PIB del conjunt d’Espanya.

L’índex general de xifra de negocis de les activitats de serveis a Espanya, corregit d’efectes estacionals i de calendari, s’ha moderat al juny, amb un increment de 6,5%; 1,4 punts inferior als registres de maig i abril. Per la seva banda, a Catalunya, la pujada de l’índex general va ser de 7,0% (+6,8% per al conjunt d’Espanya).

Per la seva banda, les dades d’entrada de turistes estrangers corresponents a l’acumulat al juliol, indiquen l’arribada de 46,9 milions de visitants en tot el territori espanyol, és a dir, un 11,3% més que en igual període de l’any anterior. Catalunya –amb 11,2 milions de turistes– ha estat la primera comunitat quant a visitants internacionals, representant el 24,3% del total. Així, el ritme de creixement del turisme a Catalunya va ser del 9,4%.

L’índex de producció industrial –corregit d’efectes estacionals i de calendari– va augmentar un 2,7% al juny a Espanya, en termes interanuals, sis desenes menys que en el mes de maig. Per a Catalunya, l’índex general corregit d’efectes de calendari va registrar un increment de 2,7%, inferior a la mitjana per al conjunt d’Espanya que va ser del 3,5%.

L’indicador de xifra de negocis de la indústria, en la seva sèrie corregida, presenta, al juny, una moderació respecte al repunt del mes anterior, amb un augment de 5,8% a Espanya, enfront del 10,7% de maig. Per la seva banda, l’índex per a Catalunya (sèrie original) va créixer un 7,9% (+6,5% per a Espanya).

Finalment, l’indicador de confiança del consumidor del CIS va avançar en passar des dels 108,3 punts al juliol, fins als 108,8 punts al maig, mantenint-se per sobre dels 100 punts, llindar que divideix la percepció negativa (menor a 100) de l’optimista (major a 100). L’increment de l’índex es va produir per una millor valoració de situació actual (des dels 103,4 fins als 105,4 punts) ja que l’índex de les expectatives va descendir (des dels 113,1 fins als 112,1 punts). És important destacar que, tant l‘ICC com l’índex de situació actual tornen a marcar un nou màxim històric i la diferència entre la valoració de la situació actual i les expectatives, sempre favorable a aquesta última, se situa en el punt més baix de tota la sèrie.

Creació empreses

Les últimes dades disponibles sobre l’estructura i dinamisme del teixit empresarial a Espanya, publicats el 31 de juliol i corresponents al 2016, permeten constatar que:

1. El nombre d’empreses actives es manté en creixement.
2. La grandària mitjana de les empreses espanyoles és reduït.
3. Més de la meitat de les empreses pertany al sector “resta de serveis”.
4. La població d’empreses actives es caracteritza per un gran dinamisme, amb una important presència d’empreses joves.
5. Catalunya concentra la major quantitat d’empreses actives, així com també de locals actius.

Aprofundint en cada aspecte, cal destacar, que el 2016 va ser el tercer any consecutiu de creixement en el nombre d’empreses, tant a Espanya com a Catalunya, després de 6 anys d’ininterrompuda destrucció del teixit empresarial a causa de la crisi econòmica. No obstant això, mentre a Catalunya la recuperació del teixit empresarial ha mostrat un perfil més dinàmic, en el conjunt d’Espanya, encara que el nombre d’empreses ha anat en augment, ho ha fet cada any amb menor intensitat. Així, en 2016 l’augment a Espanya va ser de l’1,4%, mentre que a Catalunya l’increment va aconseguir el 2,1%.

D’altra banda, les dades tornen a posar en evidència que la grandària de les empreses espanyoles i catalanes és molt reduïda, atenent al nombre d’assalariats. En aquest sentit, el 83% de les empreses en 2016 tenia dues o menys assalariats tant a Espanya com a Catalunya. Si es consideren només les empreses amb assalariats, les que tenien 20 o més treballadors van representar el 4,6% del total a Espanya i el 5,5% del total a Catalunya.

Com ja s’hagués apuntat en altres informes (veure per exemple IC122016), la crisi ha estat excessivament dura amb les petites i mitges empreses. Entre 2007 i 2016 es va destruir el 17,8% de les mitges empreses a Espanya i el 18,9% a Catalunya. Atès que el teixit empresarial de l’economia espanyola es caracteritza per una correlació positiva entre edat i grandària, recuperar el bosc empresarial de petites i mitges empreses implicarà molts anys.

La creació d’ocupació, ha de continuar sent, en un context d’un nivell molt elevat de la nostra taxa d’atur, eix principal amb una política prudent i flexible d’increment salarial, que es fixi en la realitat de les empreses i sectors concrets (d’aquí l’amplitud del ventall salarial) d’una banda, i en la seva vinculació amb la productivitat laboral (és a dir, quan més s’obté de producció per unitat de treball) que permeti aquesta millora salarial sense menyscapte de la creació d’ocupació, que ha de ser sens dubte el principal objectiu de les forces socials i polítiques del nostre país.