El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya vol aprofundir en un nou model de gestió basat en la demanda

Aquest matí s’ha formalitzat a Barcelona l’acta de constitució del Conseller Assessor d’Infraestructures de Catalunya, impulsat per l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). Aquestes quatre entitats, conscients de la necessitat d’avançar en la millora de la gestió de les infraestructures a fi de fomentar la participació de la societat en la planificació, disseny, proposta i avaluació de les polítiques públiques en aquest àmbit, així com en la millora de la contractació publica.

Per tot això, aquestes entitats han convingut la creació del Consell, com a instrument que faciliti als diferents agents del sector informació tècnica, objectiva i independent que permeti el diàleg i debat serè i rigorós de les polítiques publiques d’infraestructures a Catalunya.

El conveni ha estat signat a la seu de Foment del Treball pels presidents de cadascuna de les entitats concurrents, Josep Túnica (ASINCA), Joaquim Llansó (CCOC), Joaquim Gay de Montellà (Foment) i Pere Macias (FCI). Aquest acte de constitució ha comptat amb Josep Rull, conseller  de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Alhora, ha comptat també amb la participació de Janet Sanz, Tinent d’Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; i Manuel Niño González, Secretari General d’Infraestructures del Ministeri de Foment. El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya es constitueixen com un “òrgan col·legial que té per objecte l’anàlisi, avaluació, deliberació i proposta d’iniciatives i polítiques públiques en l’àmbit de les infraestructures a Catalunya, des de la més estricta independència de criteri”. En aquest sentit, el Consell vol signar convenis amb les diferents administracions públiques que actuen a Catalunya per avaluar sota criteris de rendibilitat econòmica, social i ambiental, les infraestructures que es planifiquin al nostre país, essent en darrera instància, com és obvi, l’administració competent qui decideixi l’ordre de prioritats.

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya estarà format per un màxim de catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic -(dels quals hi ha una petita ressenya curricular a l’annex). Com a primer president del Consell ha estat nomenat Francisco Gutiérrez. Els membres seran elegits per períodes de cinc anys per consens entre els promotors del Consell, que es reunirà com a mínim tres cops l’any i, així mateix, podrà crear els grups de treball que consideri oportú per assolir una major operativitat i eficiència. Les funcions pròpies del Consell són les següents:

1. Actuar com element de connexió entre la societat civil i les administracions públi
2. Proposar directrius i objectius de les polítiques d’infraestructures de les diferents administracions públiques.
3. Proposar la fixació dels criteris d’anàlisi i avaluació dels plans, programes i projectes d’infraestructures i, en el seu cas, encarregar, quan així ho consideri, els estudis escaients per donar compliment a aquests objectius.
4. Avaluar plans, programes i projectes i identificar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses, incloses les col·laboracions público-privades.
5. Identificar i proposar projectes provinents de la iniciativa privada per a la consecució de l’interès general.
6. Promoure, en els casos que resulti pertinent, les col·laboracions público-privades que suposin millores d’eficiència.

Formular propostes per a la millora de la contractació de projectes i obres.

Per un nou model de gestió

La creació del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya forma part d’una estratègia d’abast més ampli adreçada a establir un nou model de gestió de les infraestructures, reivindicat i proposat per les entitats impulsores, que superi el model vigent i, alhora, permeti una nova dinamització d’un sector –el de l’obra pública i les infraestructures– que pateix com cap altres les conseqüències de la crisi econòmica per la forma desproporcionada amb què les inversions públiques han patit la política de reducció del dèficit públic. Aquest nou model de gestió es fonamenta en:

• Una inversió pública basada en una licitació recurrent per part de les administracions indexada en un percentatge del PIB català, i amb una planificació a mig i llarg termini (10-15 anys), possibilitant el creixement ordenat i constant del país, i a les empreses planificar el seu desenvolupament i sostenibilitat. La inversió, entre els tres nivells d’administració presents a Catalunya, hauria d’estar a l’entorn dels 4.750- 5.000 milions d’euros anuals, la qual cosa equival al voltant del 2,2– 2,3 % del PIB català, prenent com a model els països europeus de referència.

• Prioritzar les infraestructures en funció de la seva demanda. Això vol dir que la planificació s’hauria de fer en funció d’una exhaustiva anàlisi de la relació cost-benefici, que tingui en compte el seu retorn econòmic, social i ambiental, no només el període de construcció, si no tota la seva vida útil. Precisament amb aquest objectiu es crea el Consell Assessor que avui s’ha presentat pública

• El nou model de gestió també vol avançar en un canvi estructural en el sistema de licitacions publiques, la qual cosa vol dir simplificant els procediments de contractació del sector públic mitjançant la unificació de criteris entre les diferents administracions, establint mecanismes que permetin determinar efectivament la proposta més avantatjosa, la qualitat del projecte i de la seva construcció, així com en la reducció dels riscos i evitar les ofertes temeràries.

• Finalment, aquest canvi de cultura del sector a través d’un nou model de gestió, també té com a un dels seus eixos bàsics més inversió en els projectes, amb la qual cosa es guanyaria en eficiència de l’activitat econòmica, així com de la seva vessant social i mediambiental.