El mercat organitzat de gas proporciona estabilitat als preus​

El manteniment de la demanda industrial és una de les claus per al desenvolupament del futur mercat de gas. En la mateixa línia van dirigides les paraules de Virgínia Guinda, presidenta del Fòrum Energia Empresa de Foment del Treball, que en la seva introducció de l’acte recorda la forta relació que té el gas amb el context internacional com commodity que és, però també ressalta el recent dada del sector que “un 78% de les empreses reduiran la seva intensitat energètica mitjançant inversions que van a escometre en els pròxims cinc anys”, avalat per l’informe Una indústria més competitiva en l’àmbit de l’energia, elaborat pel Fòrum energia Empresa d’acord amb una enquesta distribuïda entre cent indústries de divers tipus i grandària. Aquesta millora de l’eficiència s’ha de veure compensada per un increment de l’activitat productiva industrial, en línia amb els objectius europeus. Per a això, “Indústria i energia han d’anar de la mà”.

Abans de conèixer quines són les perspectives dels principals operadors de gas espanyols, Matthew Monteverde, Vicepresident de Generating Fuels a Argus Mitjana, aporta la visió global amb una comparativa entre els mercats gasistes del món i la seva història, més o menys recent. A més, demostra mitjançant el cas del Regne Unit, com es van aconseguir mantenir els preus del gas durant una baixada de producció, gràcies a la interconnexió entre regions. L’expert analista també detecta les característiques comunes entre els mercats del sector: accés obert transmission, infraestructura de mercat, contractes estandarditzats i sistemes comuns de regulació.

Un cop conegut el panorama internacional, s’exposen les perspectives de tres operadors de referència del mercat de gas espanyol: el Mercado Ibérico del Gas (Mibgas), Enagas, gestor tècnic del sistema de gas natural, i Iberdrola, un de les grans energètiques del país.

El primer a oferir la seva valoració és Raúl Santamaría, Director d’Operacions de l’Mibgas, que comença el seu discurs lamentant el tard que ha arribat aquesta iniciativa: “avui valorem un any d’arrencada del mercat organitzat de gas a Espanya, 18 anys després de la creació del primer “. L’equilibri dels preus del gas al territori espanyol és per a ell una de les conquestes més significatives del Mibgas, però per saber com seguirà el desenvolupament d’aquest mercat fixa aquests factors clau: l’evolució de la demanda, l’impacte del gas natural liquat (GNL), i l’estructura tarifària, on subratlla que tot i que “les interconnexions afavoreixin la integració de mercats i la competència, ha de vigilar el cost i l’impacte en els preus”.

Per la seva banda, Diego Vela, Director de Gestió Tècnica del Sistema d’Iberdrola, expressa amb total claredat la seva aspiració principal: “Hem d’aconseguir que baixi el preu del gas”, i amb el mercat organitzat de gas estem més a prop de aconseguir-ho. També alerta del perill de generar més infraestructures de les que són necessàries, fent una comparativa amb la construcció de noves autopistes a Madrid, “volem la M-30 concorreguda, no la M-40 buida”. A hores d’ara la preferència segons ell és establir tarifes competitives.

L’últim a aportar el seu punt de vista és José Luís Rapún Jiménez, director d’Operacions Global d’Iberdrola, que assumint que Espanya és importador net de gas natural, destaca la seva capacitat per establir interconnexions gràcies a la seva situació geogràfica estratègica i al gran nombre d’infraestructures que té el país. Tenint en compte tot això i la certa recuperació de la demanda registrada aquest últim any, José Luís Rapún Jiménez preveu un futur esperançador, però destaca la importància que el regulador doti de liquiditat suficient al mercat.

Per concloure la trobada, Joan Vila, membre del Fòrum Energia Empresa i President de Gas Industrial, fa una reflexió sobre la situació del sector. Recorda la raó per la qual neix la seva associació fa escassament un any i mig, “com a lobby amb els governs de l’estat i d’Europa, per aconseguir establir preus industrials més competitius amb la resta de països”, atès que els elevats costos del gas són un dels principals factors de competitivitat per a les indústries espanyoles. “Els costos del gas a Espanya són excessius, passem de tenir els preus més baixos a tenir els més alts, en els últims 10 anys”. Admet que s’han aconseguit molts avenços, com una mà d’obra més flexible, i que hi ha molt potencial futur amb la mobilitat elèctrica, però amb els costos energètics seguim en clar desavantatge i, segons ell, el Govern pot gestionar la llei de manera que beneficiï més al sector ia la indústria gasista. Pel que Joan Vila remarca de nou com és el desafiament del sector: “la indústria espanyola necessita costos del gas que permetin competir en igualtat de condicions amb els competidors internacionals”.

Les claus per al proper any de Mibgas: més liquiditat i flexibilitat

El debat conclou com a claus activadores del desenvolupament de Mibgas: la disminució del cost de les garanties de desequilibri; la possible gestió de part del volum de la TUR domèstica per incrementar la liquiditat; el desenvolupament de nous productes a termini com ara el “trimestral” per incrementar la flexibilitat de la contractació; gestionar diverses plantes de GNL virtualment com una única per optimitzar costos; incrementar l’eficiència del sistema de transport; impulsar la cogeneració i el bunkering.

Fòrum de prestigi entre els professionals del sector

Amb aquestes activitats el Fòrum Energia Empresa pretén ser un espai de trobada entre les diferents visions empresarials vinculades al factor energètic. Dirigit especialment a directius i professionals de la gestió i contractació energètica en el món de l’empresa, Foment obre un espai per a la difusió i l’intercanvi d’experiències sobre el factor energètic en l’empresa, entès com a element de gestió, competitivitat econòmica i progrés social.