- El repte sobre el qual reflexionen els empresaris en aquesta ocasió és com garantir que la industria que es desenvolupi al nostre territori sigui la més valuosa possible, dintre de la cadena de valor internacional, i per tant, la més resistent a les oscil·lacions dels mercats globals.
- La resposta és la incorporació de la innovació en tots els àmbits. A més de l’esforç empresarial per transformar el seu entorn, es reivindica un marc favorable i empara en les polítiques públiques, per tal que aquest procés sigui possible.
- L’arrelament al territori d’una activitat industrial en un context internacional d’alts nivells de competitivitat només es pot assegurar amb la generació de productes i serveis d’alt valor afegit. Un model exclusivament recolzat en baixos costos i un ús intensiu de recursos al nostre país està exhaurit.
- S’analitzen en aquest informe, de la ma dels propis empresaris, algunes de les claus per continuar avançant cap un model industrial que aspira a ocupar posicions estratègiques en un sistema productiu cada vegada més competitiu, internacionalitzat i fragmentat. Els components dels productes finals de la industria es poden fabricar en qualsevol part del món.
- És hora de canviar la visió que es té de la industria al nostre país. L’objectiu de la reindustrialització de Catalunya només es podrà aconseguir amb una visió integrada de la política industrial. L’energia, l’eix ambiental i de recursos, el social, la formació, la fiscalitat i per suposat, la innovació, han de ser parts integrants d’aquesta política.
El repte sobre el qual reflexionen els empresaris en el I Industrial Meeting de Foment del Treball és com garantir que la industria que es desenvolupi al nostre territori sigui la més valuosa possible, dintre de la cadena de valor internacional, i per tant, la més resistent a les oscil·lacions dels mercats globals. La resposta és la incorporació de la innovació en tots els àmbits. Els empresaris de Foment del Treball han fet així una primera aproximació al voltant del model industrial necessari.
Si la indústria catalana vol assegurar la seva presència a les cadenes de valor global és imprescindible incorporar la innovació a la gestió empresarial dels factors essencials sense els quals no serà possible millorar la posició competitiva de les nostres empreses: la modernització en la gestió del RRHH, la gestió de l’energia i dels altres recursos necessaris per produir, així com fer possible noves oportunitats pel comerç internacional, són algunes de les condicions imprescindibles, però no suficients, per assolir l’objectiu. La política industrial ha d’emmarcar aquests àmbits amb mesures d’acompanyament, en alguns casos, i modernització del marc regulador, en uns altres, tot integrant el conjunt, per tal d’impulsar una industria generadora d’alt valor afegit.
Aquesta és una de las principals recomanacions del I Industrial Meeting de Foment del Treball del mes de desembre que avui s’han presentat a l’Informe Reptes per a la Creació de Valor, resultat de totes les intervencions i ponències d’una intensa sessió d’anàlisi al voltant de cinc eixos específics del management industrial: els recursos humans, els recursos físics, l’energia, la internacionalització i la innovació.
De fet, la trobada empresarial va arribar al consens al voltant de la necessària reindustrialització de l’economia catalana des de l’experiència de les empreses que treballen per competir i formar part de la nova indústria. Cadascun dels factors analitzats té els seus reptes, tant des de la perspectiva empresarial com des de la política pública associada. La identificació d’aquests reptes i oportunitats és el que han explicat avui el president de la Comissió d’Indústria, Josep lluís Cabestany, i el vicepresident de Foment, Ramon Adell. La directora del Àrea Tècnica, Alba Cabañas, ha coordinat i impulsat el I Industrial Meeting de Foment del Treball.
A més de l’esforç empresarial per transformar el seu entorn, es reivindica un marc favorable i empara en les polítiques públiques, per tal que aquest procés sigui possible. L’arrelament al territori d’una activitat industrial en un context internacional d’alts nivells de competitivitat només es pot assegurar amb la generació de productes i serveis d’alt valor afegit. També hi va haver consens en el fet que un model exclusivament recolzat en baixos costos i un ús intensiu de recursos al nostre país està exhaurit.
És hora de canviar la visió que es té de la industria al nostre país. L’objectiu de la reindustrialització de Catalunya només es podrà aconseguir amb una visió integrada de la política industrial. L’energia, l’eix ambiental i de recursos, el social, la formació, la fiscalitat i per suposat, la innovació, han de ser parts integrants d’aquesta política.
L’energia
Les empreses industrials han passat de considerar l’energia com variable fixa a integrar-la com factor d’eficiència i de gestió, dins un entorn regulador erràtic, insegur i arbitrari. De fet, el 78% de les empreses industrials considera estratègica l’eficiència energètica i un 67% considera que la inversió en R+D+i relacionada amb el factor energètic serà important per millorar la seva competitivitat. El 71% de les empreses té previst un canvi tecnològic en els cinc anys vinents, orientat a millorar l’eficiència energètica de l’empresa. (Resultats de l’enquesta del Forum Energia de Foment del Treball).
Malgrat això, el I Meeting Industrial de Foment del Treball destaca que encara que tinguin prioritat totes les inversions tecnològiques pendents en l’àmbit de l’eficiència energètica, “continuaria un gran diferencial de costos energètics amb els seus competidors europeus i internacionals” com a conseqüència d’un entorn regulador arbitrari. Per afavorir les inversions industrials, intensives en capital i tecnologia, és necessari que el marc energètic sigui modern i previsible en el llarg termini i que la política energètica tingui molt present al sector industrial.
La innovació
Respecte a la innovació, encara avui es troba a faltar –malgrat la unanimitat que considera la R+D+i essencial per la competitivitat- una clara determinació i capacitat per incorporar la innovació a la gestió empresarial i, per tant, també a la indústria. La pèrdua de posicionament de Catalunya en la classificació de les regions més innovadores només podrà ser reequilibrada per la iniciativa privada i el compromís públic pel que fa referència al manteniment de polítiques d’innovació estables i a una millora relativa del factors externs.
El caràcter transversal de la innovació representa una oportunitat per a que les empreses puguin millorar la seva competitivitat. La digitalització industrial i les tecnologies facilitadores fan possible la generació de valor real en la industria. La indústria 4.0 representa menors costos, major eficiència, velocitat i, en definitiva, impulsa la interacció entre el sector manufacturer i les TIC’s. Les empreses que no agafin aquest tren, no és només que aniran més lents, sinó que probablement desapareixeran.
Per poder encarar aquesta nova revolució industrial i fer-ho amb garanties, serà vital la col·laboració públic-privada i molt especialment la simplificació del marc regulador i el desplegament de les infraestructures adequades. Per últim, tot plegat no serà possible si el nostre teixit de pimes no disposa dels recursos necessaris per afrontar el canvi cultural que representa adoptar una nova forma produir que garanteixi la seva competitivitat.
Laboral, Recursos i Internacionalització
Des de la perspectiva de la internacionalització, el I Industrial Meeting recomana una millor governança industrial per part de totes les institucions europees. En concret, són prioritaris la consecució del Tractat de Facilitació del Comerç, l’Acord sobre Comerç de Serveis i l’Acord sobre Tecnologies de la Informació. En relació a l’Acord amb els Estats Units TTIP, la major part de sectors participants mostra el seu suport per un acord ambiciós, complert i equilibrat per a ambdues parts. Estats Units i la Unió Europea comparteixen la meitat de la producció econòmica global.
Respecte a les relacions laborals, en comparació amb d’altres països europeus en el quals la flexiseguretat juga un paper clau per a garantir la competitivitat i l’eficiència de les empreses, en el cas d’Espanya el marc jurídic haurà de seguir el seu procés d’adaptació a entorns contínuament canviants, tot incentivant les millors pràctiques de flexibilització de les condicions de treball. S’insisteix en la negociació col·lectiva i els acords com a instruments que donen la màxima flexibilitat possible en la gestió del temps de treball. Malgrat que a Catalunya la negociació col·lectiva i la concertació social estan absolutament integrades en el sistema de relacions laborals, es recomana aclarir la normativa sobre la vigència dels Convenis Col·lectius
Pel que fa a l’ocupació, es confirma un canvi de paradigma en la coresponsabilitat entre l’Estat, les empreses i els treballadors, de manera que en un context industrial fortament innovador i sotmès a la competència internacional, la seguretat en l’ocupació ja no està en el lloc de treball concret. S’ha d’avançar en un sistema que doni suport a la ocupabilitat del treballador al llarg de la seva vida laboral. En aquest procés és clau el compromís del treballador. L’impuls de la Formació Dual i una relació més fluida entre el món empresarial i la Universitat, entre d’altres, són estratègies exitoses per aconseguir aquest objectiu.
En relació als Recursos i Materials, que en alguns sectors poden suposar més del 40% de la seva estructura de costos, es recomana una aproximació realista al concepte d’Economia Circular, tot adaptant els marcs normatius als nous plantejaments, i defugint d’estratègies excessivament localistes, atesa la dimensió internacional dels sistemes productius actuals. “Els plantejaments localistes han de ser evitats”, apunta el document. En aquest punt també proposa “canviar la visió que es té de la indústria al nostre país. Que la indústria arribi al 20% del PIB al 2020 no es pot aconseguir si no hi ha una visió global i sostenible de la industria”.
El president de la Comissió d’Indústria, Josep Lluis Cabestany, considera que Catalunya té un bon punt de partida per la seva tradició i vocació industrial, però ha insistit en la necessitat d’impulsar aquest sector, per tal de garantir ocupació de qualitat, millors salaris i una projecció econòmica més estable.
El vicepresident de Foment del Treball, Ramon Adell, ha considerat que la pèrdua de pes del sector industrial en les últimes dècades “no és un fenomen exclusiu de l’economia catalana. El pes actual de la indústria catalana (20,6% de la seva VAB) supera la mitjana de la zona Euro (19,3% del VAB) i del conjunt d’Espanya (17,5% del VAB)”.
Comments are closed.