- A Espanya i Catalunya el salari de referència és el del conveni col·lectiu, que és sempre molt superior al SMI. Més del 80% dels treballadors està vinculat a un conveni col·lectiu.
- Només el 0,2% dels treballadors estan vinculats a Catalunya al SMI
- Regne Unit formula el Salari Mínim a través de la independent Low Pay Commission, que proposa anualment al govern un SMI equilibrat i proporcional al context econòmic i productiu del país
En les últimes setmanes, les propostes sobre el Salari Mínim a Catalunya formen part del debat polític, si bé no s’ha formulat -si més no fins al dia d’avui- un plantejament des d’un punt de vista tècnic en el qual els agents socials, sindicats i patronals, analitzin conjuntament la fixació del SMI en funció de la productivitat del país, per aconseguir un impacte positiu en la inflació, la competitivitat.
La fixació del SMI és una intervenció de l’Estat -la Generalitat de Catalunya no té avui competències en aquesta matèria- en l’economia, que fixa per llei un preu al factor treball, desvinculat del preu que es fixaria en un mercat laboral lliure. A Europa, països com Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Itàlia, Àustria i Xipre no tenen salari mínim. I es dóna la circumstància que dels 22 que sí que el tenen fixat, és Espanya el que registra la proporció més baixa de treballadors (0,2%) vinculat al SMI, segons dades de l’OCDE. En general, s’observa que el salari mínim és referent en els països amb escassa incidència dels processos de negociació col·lectiva (Eslovènia o Lituània). A Espanya el salari de referència és el pactat en conveni col·lectiu, que és sempre molt superior al SMI i que integra, a més, els processos de negociació per sectors productius. Segons les dades de conveni col·lectiu registrat, més del 80% dels treballadors està vinculat per un conveni col.lectiu.
La voluntat de mantenir i incrementar el SMI respon ara a una determinació política, cosa que no hauria de ser contrari al fet que el procés per a la seva reformulació es gestioni mitjançant un procediment rigurós del context econòmic del país. El Regne Unit, per exemple, compta amb la independent Low Pay Commission, integrada per representants del món econòmic, acadèmic i dels agents socials (sindicats i patronals). Després d’una exhaustiva anàlisi dels principals indicadors del país (productivitat, ocupació i salaris) i amb una atenció especial a l’ocupació dels més joves, la Comissió formula anualment al govern britànic la seva proposta per fixar el SMI.
Ni les formacions polítiques que promouen el debat públic sobre el SMI, ni l’administració pública que hauria, si s’escau aprovar, la quantia del SMI, han interpel·lat als agents socials a Catalunya sobre aquesta qüestió amb una proposta com a punt de partida. Entenem que tot i ser un tema amb poca incidència al nostre país, hauria de ser tractat i formulat amb el degut rigor.
Cal abordar aquest tema sense apriorismes ideològics i sense la voluntat de transformar-lo en argument electoral que pogués provocar en el mig termini un motiu més de frustració tant per als treballadors amb els salaris més baixos, com fins i tot també per a les empreses, fonamentalment les pimes.
Com més ric i productiu és un país es pot aplicar el salari mínim més elevat, sense que això provoqui efectes adversos a l’economia. Estudis del Banc d’Espanya, consideren que els treballadors afectats pel SMI tenen el doble de probabilitats de perdre la feina que els que no ho estan, circumstància que afecta especialment els més joves. Aquest és un risc que hem d’evitar i per això cal formular la seva quantia sobre l’estricte anàlisi del context econòmic, i no del debat ideològic o electoral.
Els salaris poden ser elevats si augmenta la productivitat, però cal millorar l’educació, la formació professional, i la R+D+i, eixos fonamentals en els quals Catalunya avança, però en els que encara queda camí per recórrer.
Foment del Treball mostra la seva plena disposició a contribuir des del diàleg i la negociació a la fixació del SMI proporcional i equilibrat a la realitat econòmica del nostre entorn, amb el propòsit de contribuir al creixement de l’economia i evitar la creixent desigualtat social, intensificada durant l’última dècada com a conseqüència de la severa crisi econòmica que ha patit Catalunya, Espanya i Europa.
Comments are closed.